Aquestos dies de la fase 1 passen quasi sense adonar-nos i les notícies i els debats es fan vells amb rapidesa. Sembla que hem tornat a la velocitat discursiva d'abans de l'inici de la pandèmia i s'entretenim discutint futilitats i fent publicitat a l'ultradreta instal·lant-nos en els seus marcs. Ara l'última subtilitat escolàstica en discutir-se a les xarxes, plantejada -és clar- per l'esquerra madrilenya, és si la bandera monàrquica, amb l'escut que porta incorporat, amb la seua corona borbònica, amb la seua flor de lis i la seua tendència a estar en mans de feixistes -que tan bé coneixem al País Valencià, pot ésser resignificada. Per a flipar.
Per això jo vull tornar una mica arrere i dedicar la columna d'aquesta setmana a Joan Baldoví, perquè s'ho mereix, i el seu gest de la setmana passada de votar no a la prolongació de l'estat d'alarma per ordeno i mando, per molt simbòlic que siga, és dens i greu perquè és digne. (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
No hay comentarios:
Publicar un comentario