domingo, 17 de mayo de 2020

Els corruptes tenen noms propis



M'acoste a la falla i torne a mirar amb més deteniment l'escena. La veritat és que té gràcia. El polític encorbatat rebent un feix de bitllets de l'altre encorbatat gros i amb un puro entre les dents. Els dos posen cara de dolents i de cobdiciosos, i sense dubte ho són. Són ocurrents els versos, estan ben escrits i fins i tot ben medits. Han aconseguit fer-me somriure. Bé està. El poble retreu la corrupció dels polítics i els trau a la vergonya pública. I tanmateix...

Els versos parlen del "polític", així en general. I això fa semblar que tots els polítics són iguals. Reforça l'estereotip. I això m'agrada menys. Perquè el que reforça no és l'escarni i la vergonya del corrupte, sinó el cansament general de la política, i que paguen justos per pecadors. I hem d'anar en compte amb eixes coses. El contrari de la política és la dictadura. I es comença per dir que tots els polítics són iguals, i s'acaba demanant un cirurgià de ferro -votant a qui l'ofereix- i perdent la llibertat.

És més bé al contrari: No hem d'allunyar-nos de la política, sinó que tots i totes hem de fer política, d'interessar-nos en ella, d'informar-nos, de saber qui és qui, qui diu què i que fa. I hem fer escarni de polítics concrets, de corrupcions concretes, de partits polítics concrets finançats estructuralment de manera corrupta. I si m'apureu, de certa institució corrupta i hereditària d'origen medieval també.

El ninot hauria de tindre aleshores els gestos més reconeixibles. No és "el" polític, sinó aquest polític concret, el qui robava el diners de les escoles, dels projectes de cooperació, el qui adjudicava i projectava obres faraòniques per clavar la mà, el qui va robar tant, va deixar robar tant, que s'acabà carregant el sistema financer valencià. Un enorme Francisco Camps caracteritzat com un lladre o un mafiós haguera sigut un meravellós remat per a una falla. Els corruptes tenen noms propis. Amb les generalitzacions contribuim a que s'amaguen.

La foto del Rei Joan Carles I nu de la falla Na Jordana 2011 (Sento Llobell / Manolo Martín Huguet) prové de https://www.distritofallas.com/las-fallas/sabias-esto/la-satira-y-el-humor-fallero/

No hay comentarios:

Publicar un comentario