Amb aquest article, publicat al Llibret de la Falla Beniopa 2016, vaig guanyar el Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article publicat en un llibret de Gandia.
_________________________________
"Som l’espurna
que encén la flama[…]
som una
història per guanyar,
tot un
futur per començar"
Obrint
Pas: "Som"
Les festes, com les falles, tan importants
per a la identitat dels pobles, ens agraden perquè semblen eternes, com
l'aigua, com l'aire i les muntanyes. Semblen haver estat ahí des de sempre, com
Gandia, con València. I quan les celebrem, quan cada nit de Sant Josep les
flames s'alcen als nostres carrers i fan tombar els monuments que han presidit
l'encreuament entranyable, sentim que formem part d'una cadena que ve de molt
lluny i que va molt lluny. Per un moment màgic ens sentim contemporanis dels
nostres avantpassats, membres de la mateixa comunitat.
Malgrat això, sabem que les falles tenen
un començament històric, una data d'inici. És estrany ni tan sols imaginar-ho
però hi hagué un temps que les falles eren molt diferents, i un altre temps,
més lluny encara, quasi inconcebible, al qual no hi havia falles. Existí una
Gandia sense falles. Existí Beniopa abans de les falles. El meu Barri del Carme
també va nàixer abans que les falles. Però decidim oblidar-ho. Perquè és tan estrany
pensar en els nostres barris sense falles, com en un món en el qual no
existiren Gandia o València.
I si això és gairebé impensable, més
encara ho és el fet que, donat que començaren, potser algun dia acaben les
falles. Perquè es transformen en una altra cosa, o simplement perquè la gent es
canse, perda l'afició i es dedique a altra festa, a altres passatemps, virtuals
potser. I el món deixe de ser el món. I Gandia, Gandia. I no quede ni tan sols
record de nosaltres, i, el que és pitjor, de les nostres emocions. Fa molta
pena i molta por pensar que potser una generació del futur ja no podrà
compartir les nostres emocions, relligar imaginàriament amb nosaltres,
sentir-se part del mateix poble entre els altres pobles del món.
Les falles varen nàixer de processos
històrics. No són filles de la natura, sinó una creació cultural dels homes i
les dones del nostre País. Podrien llanguir i morir també a conseqüència de
fets històrics. I això, precisament perquè les estimem, és important no
oblidar-ho.
Tenen futur les falles? Jo crec que molt.
I crec que moltes generacions compartiran amb nosaltres el ritual del foc, la
pólvora i la música per rebre la primavera amb l'alegria de ser valencians, que
deia Estellés. Molts més valencians i valencianes després de nosaltres celebraran
amb la seua indumentària l'origen rural del país, les profundes arrels que ens
uneixen a la terra. Les falles tenen tot un futur per començar. Però que això
s'esdevinga depen en bona mesura de nosaltres, com a individus i com a poble.
Les falles nasqueren i esdevingueren festa
major i popular precisament perquè el poble valencià les sentí com a pròpies:
representaven el goig de trobar alguna cosa estable en mig de les mudances de
la modernitat. Any rere any les falles semblen repetir-se. Malgrat això, el
nostre poble és savi. Semblen repetir-se perquè el foc sempre és igual, i en
certa mesura sempre és el mateix, com volia Julio Cortázar. Tots els focs són
el foc: totes les falles la festa de les falles. Però cada any, són diferents.
Cada any cremem monuments diferents. Podem reconèixer exactament de quin any és
una fotografia en veure el monument que es plantà precisament eixe any a eixa
demarcació. Les falles són noves cada any per poder tornar.
I si mirem a la història de la nostra
festa amb un poquet més de perspectiva podem comprovar com no només els
monuments han canviat cada any, han sigut diferents i cada època ha deixar la
seua empremta en estils i temàtiques: la pròpia festa ha anat canviant al ritme
de la societat que la celebrava. En eixe sentit crec que és important que les
falles puguen persistir en aquesta condició d'expressió viva de la identitat
d'un poble, del goig de ser comunitat. Per això és molt important que la
il.lusió de permanència que és fonamental en les tradicions, d'identitat amb
elles mateixes, no vaja massa lluny i acabe per fosilitzar-les. Perquè fossilitzar-se
vol dir quedar arrere. I eixe és el primer pas per a decaure i desaparèixer.
M'explicaré: si les falles s'obstinaren
per exemple a mantindre absolutament fixes determidades divisions de rols
genèriques, determinades ritualitzacions objectualitzadores de la dona,
determinats elements fills del sexisme d'èpoques pretèrites; si els fallers
convertim la seua repetició en peça fonamental de la nostra identitat,
aleshores les falles podrien quedar arrere, podrien acabar per ser més retrògrades
que la seua societat. Si les falles donen del tot l'esquena a l'estètica del
seu temps, o són rutinàries en la seua crítica, o la fan basant-se només en
valors reaccionaris, també corren el risc de quedar desfasades i no dir res a les
generacions més joves, i desenganxar-les. I ells són els que han de sentir la
festa quan nosaltres ja no estem perquè alguna part de nosaltres i de les
nostres identificacions continue vivint.
Perquè hi ha coses sense les quals les
falles no serien falles: per exemple, cremar un monument artístic i satíric el
19 de març; per exemple, la vida comunitària en el casal, que ens fa sentir
part d'un col.lectiu, que fa que el barri siga molt més que una paraula o un
grup de carrers. I eixes són les coses que cal conservar, com la sensació de
final i principi que ens omple la matinada del 20 de març i ens empeny a seguir
endavant amb els nostres somnis, amb els individuals i amb els col.lectius.
Moltes altres coses poden canviar, i poden ser diferents en cada poble, en cada
ciutat, en cada falla. Així persistiran les falles. Es renovaran siguent elles,
celebrant l'existència mateixa de la comunitat que les celebra. I continuaran
així en la seua pluralitat unint als valencians més enllà de les generacions i
de les èpoques.
En resum, crec que les falles del futur
seran valencianes, populars i tan plurals com la societat valenciana o no
seran. Però en eixe cas el futur serà llarg. I apenes està per començar.
L'article es pot trobar a Fuster Fort, Patrícia (coord.), Llibret de la Falla Beniopa 2016, pp. 92-93.
La portada és un disseny de Francisco Martínez Chover
