El dia que hauria d’haver sigut el de la plantà vaig tindre una xicoteta picabaralla a Twitter amb alguns antifallers. Va ser poca cosa en realitat, les he tingudes de molt pitjors. Només es va saldar amb tres bloquejos. I és que jo m’havia trobar algunes piulades disperses celebrant que no hi hagueren falles, i en la meua vaig reiterar, amb el to sintètic requerit per eixa xarxa social, que els qui diuen eixes coses són uns desarrelats, uns senyorets o uns desclassats. És de veres que aquesta formulació podria matisar-se, però continue pensant que és bàsicament correcta. No parle, és clar, dels qui simplement no els agraden les falles, sinó dels qui les menyspreen o les odien obertament, dels qui quasi fan un element identitari de la seua condició antifallera.
Uns dies després, encara en eixa setmana fallera sense falles, em va escriure un professor meu de la Facultat de Filologia, hui ja jubilat, un home molt savi, una de les persones que més admire i respecte intel·lectualment. Com que em coneix, em va preguntar si havia vist una vinyeta a la Cartelera Turia ... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)