El passat dissabte Verònica i jo anàrem a Sueca a la presentació de l'Assemblea Antifeixista de la Ribera Baixa. Va ser una experiència molt gratificant, entre altres coses perquè la immensa majoria dels assistents a l'esdeveniment eren gent molt jove i, això, unit a l'estètica d'alguns dels xicons i xicones i al to del debat que s'encetà al final de les intervencions, em va rejovenir una mica. Per un moment semblava tornat als anys 90.
Però al mateix temps sentíem que estaven assistint a la darrera encarnació de la Ribera Baixa lluitadora i revolucionària, que aquells jovenets eren també els darrers descendents dels llauradors i llauradores que somniaren una societat més justa i s'atreviren a plantar cara als senyorets. Vaig pensar en Juan Andrés Córdoba -en realitat pense molt en ell, no puc deixar d'imaginar-lo-, que va viure al mateix barri de Sollana on vivim nosaltres, va empunyar el fusell per «dignitat antifeixista», com diu la cançó, i va morir a Mauthausen molts anys abans que nosaltres arribàrem al poble. «En les fosses de Mauthausen un de Sollana ha fet la pell...» La seua lluita, la seua causa, és la nostra.
Em va agradar estar en companyia d'aquells i aquelles joves que tenen clar que ser antifeixista és un imperatiu ètic per fer la nostra societat més habitable, i no dubten a posar el cos i la veu per alçar la bandera de la llibertat. Em va agradar sentir-los teoritzar, i reflexionar, i voler entendre el món i fer dens el discurs i desenvolupar els objectius de la lluita. En un món d'identitats de guarda-roba com les anomena Zygmunt Bauman, aquells xicots volen arrelar i fonamentar discursivament les pròpies conviccions.
El text complet es pot llegir ACÍ