Va com va

(Aquest article es va publicar originalment al llibret 2020 de la falla Alquerieta i Museu Faller, de Gandia)

Des d'octubre de 2017 fins al final de 2019 vaig tindre una columna d'opinió setmanal a Ràdio Gandia: Va com va. El seu títol, clar, era un homenatge a l'Ovidi Montllor i vaig pensar que representava perfectament l'esperit que volia que tinguera la secció. En la cançò la veu cantant no es limita a fer un diagnòstic del seu present i del lloc des del que parla, farcit de desavantatges estructurals, sinó que acaba amb la resolució de aconseguir que les coses vagen com vol. Primer constata, després actúa. La constatació és condició de possibilitat de l'acció.

Eixa era la idea. Parlar de com van les coses per pensar també com volem que vagen. I de les coses que van bé també: perquè a Gandia i la seua comarca hi ha moltes coses que van bé. La seua vida cultural, per exemple, o la relació exemplar entre les falles i el món de la cultura escrita, o la vida dels pobles de la Safor, que es manté dinàmica malgrat tot, començant per eixe xicotet miracle que és Potries, més que digna capital cultural de la Comunitat Valenciana del 2018.

Però altres coses podrien millorar. Recorde haver criticat per exemple l'escassa presència del valencià -i de les dones- en la programació del festival Escena Gandia. Moltes d'estes coses que no van del tot bé en realitat no són només un problema estrictament gandià o saforenc: els problemes de la taronja, el tren de la costa que mai arriba, o les deficiències del transport ferroviari de rodalies ens parlen del finançament injust que patim els valencians i les valencianes. Els problemes i les incomprensions amb les quals es troba la nostra llengua tenen a veure amb la revifalla del nacionalisme espanyol homogeneitzador i excloent que estem patint i que amenaça amb trencar -ells sí- Espanya. Perquè Espanya és com és, diversa culturalment, amb diferents nacions aixoplugades en ella. Amb respecte a eixa plurinacionalitat pot ser un país sòlid, ric i lliure, però sense ell acabarà per trencar-se definitivament o es mantindrà unit per la força. Unit, però no estimat pels qui senten que la seua identitat, la seua llengua i la seua cultura no és reconeguda i és de fet percebuda amb hostilitat com aliena. Parlar aleshores d'eixes coses és parlar de Gandia, és parlar del País Valencià i és parlar de l'Estat Espanyol.

Va com va, cantava l'Ovidi. Va com vull, com volem, cantava també. I eixa és una bona conclusió. Al remat els valencians i les valencianes hem de decidir com volem que vaja, i hem de lluitar per fer-ho possible. Contemplar resignadament com va és insistir en un fatalisme paralitzant que no ens ha fet gens de bé. Per a voler, a més, primer hem de voler-nos. Voler-nos com som per tal de millorar. Amb la lucidesa de quines coses que van com van són culpa nostra i quines coses van com van perquè altres fan que vagen així.

D'eixes coses parlava en aquella secció. Des de la meua visió personal, des de la meua cultura, les meues lectures i des del meu punt de vista. Va ser molt bonic mentre durà. Amb humiltat, amb sinceritat i amb honestedat vaig posar el meu granet de sorra per fer que l'espai comunicatiu gandià fos un poc més plural. Gràcies a qui ho va fer possible. I gràcies també als i les oients que li donaven sentit a tot, a eixes botelles llançades setmanalment al mar de les ones amb l'absoluta certesa de que trobaven destinatari. Vos trobaré a faltar.

La foto l'he treta d'aquesta notícia del Diari La Veu: https://www.diarilaveu.com/noticia/14831/el-correllengua-dovidi-montllor-comencara-a-caminar-el-4-de-juliol