El Sol era un cafetí - que en política baralla - per poc arriba al seu fi - per haver plantat la falla. (Versos per a un auca)

(Estos versos van ser escrits per a un auca amb il·lustracions de Sofia Regidor publicada al llibret de la falla Tio Pep de València 2020)

Hi ha una crònica que diu

que en un poble del Piamont

va nàixer molt menudiu

però ja amb dos dits de front

un xiquet graciós i viu

i li posaren Feliu.

Ja major vingué a València

per muntar un cafetí,

i repartia amb solvència

amb benefici i prudència

igual un gotet de vi

que un pitxer amb resolí

I a la guerra del Francés

va augmentar el capital.

Guanyava molt de diners

-ja veuen això com és-

i va obrir un nou local

que és deia el Café Imperial.

La victòria absolutista

li sentà com un cudol

però tingué molta vista

i com era molt artista

el va canviar en un vol

i ara era el Café del Sol

Les coses li anaven bé

amb el vi d'importació,

que venia al seu café:

amb bona conversa i també

alguna conspiració

per dur la Constitució

Era Elío un general

absolutista i cruel,

del rei sicari fidel.

I era tot el seu anhel

escanyar al liberal,

i enviar-lo cap al cel,

Gràcies a Riego un bon dia

tingueren la novetat

que per fi sa majestat

complir la Pepa volia

i així ara per fi podia

arribar la llibertat

I Cassalis molt content

va convidar a cassalla,

i va dir que ja no es calla

i que farà un monument

al general prepotent

per a cremar-lo en la falla

I a Elío el va plantar

com Faeton el volador

que creguent-se triomfador

i que al Sol podia volar

les ales es va cremar

i va caure amb gran dolor.

I només tres anys després

el rei fa traure la dalla

la constitució raspalla

i el pobre cassalis és

vençut i perdut i pres

per la "maledetta" falla

I així en lletres de cobre

la lliçò fonamental,

veritat universal:

que no hi ha alegria que sobre

ni en la casa de cap pobre

ni en la de cap liberal.

Y aquí la historia de Casalis y el Faetón en el Pensat i Fet de 1947