martes, 19 de mayo de 2020

Max Aub


Jo vaig descobrir Max Aub en 1993. Va ser cosa del professor Joan Oleza, que en aquell moment estava dedicat a reivindicar la seua figura, a donar a conéixer la seua obra als universitaris i universitàries, i a que se li fera justícia en la seua ciutat, en la que va decidir que era la seua ciutat, perquè un és d'on estudia el batxiller, va dir, i ell, que va viure en tantes, el va estudiar a l'Institut Lluís Vives.

Aquell descobriment em va somoure profundament. Vaig llegir un llibre rere altre, i vaig ser familiar amb els seus jocs de paraules, amb el seu barroquisme, amb la seua passió, amb els discursos conceptuosos dels seus personatges. I vaig fer la guerra amb Vicente Dalmases i amb Asunción Melià, i amb tants i tants personatges històrics i ficcionals com poblen les seues novel.les, contes i obres de teatre. Davant els meus ulls ansiosos cobrava vida el món d'abans de la desfeta, el que va poder ser, i va arribar a ser breument i després acabà a l'exili i a les cunetes. I ho feia a més des de València, contat per un valencià.

I com passa amb els escriptors que ens fascinen i ens apassionen vaig tenir la sensació que em parlava a mi...  
(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)


La foto de Max Aub amb la seua esposa Peua i les seues filles Elena, Carmen i María Luisa prové de la mediateca de l'INAH de Mèxic:

No hay comentarios:

Publicar un comentario