martes, 26 de enero de 2021

La vacuna del senyor alcalde



Un dels mantres que solc repetir és que a l’estat espanyol -a la monarquia espanyola- amb els avatars del nostre segle XIX i el fracàs dels tres intents profundament democratitzadors (1808, 1820-1823 i 1868-1874) l’alta burgesia, les classes dominants, l’oligarquia, es van empeltar d’ideologia nobiliària. No podia ser d’una altra manera si pensem que l’estat venia del reforçament nobiliari dels segles anteriors. L’història moderna de l’estat comença amb la derrota de les Germanies i de les Comunidades i ser el braç armat del catolicisme i del papat havia sigut també ser el braç armat del vell món de la noblesa i dels privilegis de naixement. Un rep i mereix per qui és i no pel que fa. I això, és clar, no només es mantenia a les classes dirigents, sinó que pregnava la societat sencera. Com sabem, a més, al segle XX encara hauríem dafegir un altre fracàs, el de 1931-1939, reprimit a sang i foc per bloquejar qualsevol intent vertader de canviar aquest estat de coses. Dios, patria y rey (o, en el seu defecte, caudillo).

 

Això té conseqüències quotidianes absolutament naturalitzades: que el model de ric siga el rendista, per exemple, com ens recorden habitualment els anuncis de loteries diverses. Però també d’altres que tenen a veure amb la naturalesa mateixa del poder i amb el seu exercici. I amb l’assumpte aquest dels fraus d’alguns per vacunar-se abans d’hora hem tingut un altre exemple excel·lent...


(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)


I la versió en àudio la trobareu ací:




martes, 19 de enero de 2021

Ganivetades d'esquerres

 


El cap de setmana hem estat entretinguts veient l’enèsima crisi intestina d’un partit d’esquerres, amb l’habitual escenificació dramàtica. En aquesta ocasió ha sigut la defenestració de la síndica del grup parlamentari de Podem, Naiara Davó, a mans de la coordinadora autonòmica, Pilar Lima, en una mena de rapidíssima vendetta que em sembla particularment innecessària i inoportuna.


Per començar, la lluentor dels ganivets en l’esquerra enmig d’un moment delicat en la pandèmia  i mentre el preu de la llum continua pujant com si Podemos no estiguera en el govern de l’estat, no resulta un espectacle gens edificant. Mostra una preocupant manca de connexió amb les preocupacions de la societat, i, molt possiblement, dels seus votants. A més...


(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)


I la versió en àudio la trobareu ací:




martes, 12 de enero de 2021

Sobre la presencialitat dels exàmens a la Universitat




Del tema aquest de la presencialitat dels exàmens a la Universitat el que més m’ha sobtat ha estat la insistència en que han de ser presencials. Entenc que hi haja professors i professores que consideren que les seues assignatures s’han d’examinar de manera presencial si les autoritats sanitàries no dictaminen que és impossible. Però el que no entenc és que es dificulte que altres professors que podrien fer els seus exàmens online ho facen.


En un altra columna vaig dir que res pot substituir una classe presencial i la construcció de comunitat que fa possible. Però crec que als exàmens les coses són una mica diferents i amb notables variacions segons les disciplines i les assignatures. A les facultats humanístiques, com ara la meua, filologia, són habituals els exàmens amb material. Per exemple, l’examen proposa un tema, o dos, o un text per a analitzar, i l’estudiant ha d’elaborar un text acadèmic en temps limitat utilitzant tots els recursos que considere i incluint de manera adequada les citacions. No tot és memoritzar, evidentment, ni tan sols el més important. Eixos exàmens, i parle des de l’experiència del segon quatrimestre del curs passat, poden fer-se exactament igual online amb resultats equiparables a la presencialitat.

(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)


I la versió en àudio la trobareu ací:




jueves, 7 de enero de 2021

Fervor sense objectiu



D’entre les imatges que va deixar la festa rave a Llinars del Vallès, a Catalunya, em quede amb una imatge que em va cridar molt l’atenció. És una foto d’Anna Punsí que vaig veure a Twitter. Mostra un cartellet escrit a mà que estava en algun lloc del recinte habilitat per a la festa que té l’aspecte d’una mena de manifest que algún va penjar en algun moment d’eufòria. Porta per títol “Stay awake”, i entre altres coses es pot llegir: “En este momento la free party es un símbolo de libertad y vida. Un grito potente. Un respiro profundo”.


L’autor anglés Simon Reynolds, especialista en estudis culturals, amb la seua habitual precisió i lucidesa, parlant de la cultura de les raves la qualificava com a l’experiència postmoderna definitiva, un mecanisme dissenyat per produir fervor sense objectiu. És un moment...

 (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)


I la versió en àudio la trobareu ací:


La foto és de la periodista Anna Punsí
La publicació original es pot trobar ací: