Mostrando entradas con la etiqueta visca la república. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta visca la república. Mostrar todas las entradas

martes, 9 de marzo de 2021

Un príncep blau per al València C. F.



Reconec -i no és cap broma- que en sentir que un personatge anomenat el Príncep de Johor estava interessat a comprar el València C.F., o almenys les accions suficients per esdevenir gestor, vaig pensar que era una notícia fake. Després, en veure que era de veres i conéixer que eixe Johor és un dels estat que formen Malàisia amb la seua pròpia família reial me’l vaig imaginar com una mena de personatge de Xavi Castillo, com el capità moro eixe que diu constantment que “açò ho pague jo”. I aviat vaig descobrir que no era l´únic. I per les xarxes socials també que hi havia qui ho pensava seriosament.


I és que sobtadament van aparèixer experts en Johor i en la Lliga de futbol de Malàisia. I ens contaren que el príncep aquest havia convertit un equip decadent en un campió, i que, per si faltara alguna cosa... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)


I la versió en àudio la trobareu ací:



martes, 19 de mayo de 2020

Max Aub


Jo vaig descobrir Max Aub en 1993. Va ser cosa del professor Joan Oleza, que en aquell moment estava dedicat a reivindicar la seua figura, a donar a conéixer la seua obra als universitaris i universitàries, i a que se li fera justícia en la seua ciutat, en la que va decidir que era la seua ciutat, perquè un és d'on estudia el batxiller, va dir, i ell, que va viure en tantes, el va estudiar a l'Institut Lluís Vives.

Aquell descobriment em va somoure profundament. Vaig llegir un llibre rere altre, i vaig ser familiar amb els seus jocs de paraules, amb el seu barroquisme, amb la seua passió, amb els discursos conceptuosos dels seus personatges. I vaig fer la guerra amb Vicente Dalmases i amb Asunción Melià, i amb tants i tants personatges històrics i ficcionals com poblen les seues novel.les, contes i obres de teatre. Davant els meus ulls ansiosos cobrava vida el món d'abans de la desfeta, el que va poder ser, i va arribar a ser breument i després acabà a l'exili i a les cunetes. I ho feia a més des de València, contat per un valencià.

I com passa amb els escriptors que ens fascinen i ens apassionen vaig tenir la sensació que em parlava a mi...  
(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)


La foto de Max Aub amb la seua esposa Peua i les seues filles Elena, Carmen i María Luisa prové de la mediateca de l'INAH de Mèxic:

jueves, 29 de marzo de 2018

Cobles il.legals amb foc




Estes cobletes les va escriure el poeta festiu Jesús de Paterna
per al Llibret de la Falla popular i combativa La Delicà de Gandia


Es queixaven els antics
que després del mes de març
els ninots més perillosos
quedaven sense cremar.

I parlaven de polítics,
de lladres i estafadors,
botiflers i sangoneres,
senyorets i explotadors.

També de l'estraperlista,
qui feia trampa en el pes,
qui donava gat per llebre:
els corruptes d'aquell temps.

I jo sé que hagueren falles
el trenta-dos
que celebraven la marxa
d'un tal Alfons.

I recordant eixes cobles
i eixes cançons
sobre a les coses dolentes
pegar-les foc

m'han vingut moltes ganes
d'actualitzar,
i plantar en la falla
sa Majestat.

Perquè després del cinqué
arriba el sis,
i queden molt bé en la falla
els dos felips.

Diria que les flames
lluirien molt
cremant les injustícies
i alguns borbons.

Que la flama popular
per la nit puge
fins els lloc on s'amaguen
tots els corruptes

Estes cobles populars
no vos les cante
que no vull que vinga el jutge
i a tots ens tanque.

(I una altra cosa ben pública
que no vaig a poder dir
és que volem decidir
i que visca la República)