Els corruptes tenen noms propis

(Aquest article es va publicar originalment al Tro d'avís 2020 de la falla Plaça la Malva d'Alzira, Museu de destrellats)

M'acoste a la falla i torne a mirar amb més deteniment l'escena. La veritat és que té gràcia. El polític encorbatat rebent un feix de bitllets de l'altre encorbatat gros i amb un puro entre les dents. Els dos posen cara de dolents i de cobdiciosos, i sense dubte ho són. Són ocurrents els versos, estan ben escrits i fins i tot ben medits. Han aconseguit fer-me somriure. Bé està. El poble retreu la corrupció dels polítics i els trau a la vergonya pública. I tanmateix...

Els versos parlen del "polític", així en general. I això fa semblar que tots els polítics són iguals. Reforça l'estereotip. I això m'agrada menys. Perquè el que reforça no és l'escarni i la vergonya del corrupte, sinó el cansament general de la política, i que paguen justos per pecadors. I hem d'anar en compte amb eixes coses. El contrari de la política és la dictadura. I es comença per dir que tots els polítics són iguals, i s'acaba demanant un cirurgià de ferro -votant a qui l'ofereix- i perdent la llibertat.

És més bé al contrari: No hem d'allunyar-nos de la política, sinó que tots i totes hem de fer política, d'interessar-nos en ella, d'informar-nos, de saber qui és qui, qui diu què i que fa. I hem fer escarni de polítics concrets, de corrupcions concretes, de partits polítics concrets finançats estructuralment de manera corrupta. I si m'apureu, de certa institució corrupta i hereditària d'origen medieval també.

El ninot hauria de tindre aleshores els gestos més reconeixibles. No és "el" polític, sinó aquest polític concret, el qui robava el diners de les escoles, dels projectes de cooperació, el qui adjudicava i projectava obres faraòniques per clavar la mà, el qui va robar tant, va deixar robar tant, que s'acabà carregant el sistema financer valencià. Un enorme Francisco Camps caracteritzat com un lladre o un mafiós haguera sigut un meravellós remat per a una falla. Els corruptes tenen noms propis. Amb les generalitzacions contribuim a que s'amaguen.

La foto del Rei Joan Carles I nu de la falla Na Jordana 2011 (Sento Llobell / Manolo Martín Huguet) prové de https://www.distritofallas.com/las-fallas/sabias-esto/la-satira-y-el-humor-fallero/

Pólvora fallera o vandalisme: eixa és la qüestió

Aquest article va ser publicat originalment al Tro d'Avís del Llibret de la Falla de la Plaça la Malva d'Alzira del 2019
Pot llegir-se fent clic ací

¿Són les falles acústicament sostenibles? Si se'm pregunta específicament per la qüestió dels coets i la pólvora, la resposta és sense dubte que clar que són sostenibles. No puc concebre la festa de les falles sense mascletades, sense traques, sense despertades, i, de fet, algunes d'aquestes pràctiques estan minvant en els darrers anys estrangulades per normatives pensades desde molt lluny o aplicades des de prop amb poqueta amplitud de mires i menys estima per la nostra cultura. Tampoc crec que siga cap problema que els xiquets de la comissió facen esclatar coets al voltant de la falla. Forma part de la nostra manera d'entendre el temps de la festa: els esclats festius són la marca sonora de la interrupció de la qüotidianitat, de la recuperació per a la gent de l'espai públic habitualment ocupat íntegrament pels cotxes.

El que no és sostenible de cap de les maneres és el vandalisme. Perquè a més el vandalisme és perillós i constitueix un ús abusiu de l'espai de tots i de totes. En alguns moment s'ha viscut un excés de tolerància amb la venda indiscrimada de coets de gran tamany, fins i tot de coetons i de femelletes, que han sigut utilitzats per a la destrucció del mobiliari urbà, per a l'assejament de persones, per a exhibicions patètiques de matxirulisme descervellat. I això és el que no pot ser, el que no ha de ser.

A més, moltes vegades els perpetradors d'aquestes accions no són ni tan sols fallers. Són visitants confosos per una idea equivocada de la diversió fallera que de vegades se'ls ha venut, o visitants i locals que només veuen en les falles una ocasió per a la burrera. No s'enganyem. L'ús descontrolat de la pirotècnia no només no forma part de la festa, sinó que és un problema per a ella, embruta i distorsiona la seua imatge, i, com sabem bé els fallers i falleres del Barri del Carme de la Ciutat de València, pot fins i tot impedir-nos el gaudi dels carrers de la nostra demarcació.

La pólvora fallera és sostenible. Sostenible i essencial a la festa. El vandalisme pirotècnic massiu és insostenible i perjudicial. Així de senzill.

La foto de la traca correguda l'he treta de amigospirotecnia.mforos.com

Indignació lèxica

Aquest relat va ser publicat originalment al Llibret de la Falla La Malva d'Alzira, el seu Tro d'Avís del 2018

"El que no es pot tolerar és que continueu catalanitzant la falla d'esta manera", va dir amb vehemència, però tractant que la seua indignació no impedira que la queixa sonara amb claredat. "Si mon pare alçara el cap es tornaria a morir de la vergonya, que gasteu unes paraules que això no ho ha dit mai ningú. Ací parlem el valencià del poble!". En dir això gesticulava amb la mà dreta i el dit índex estés. "El valencià del poble!". Una remor recorria les taules, entre les corfes de cacaus i tramussos. Alguns assentien amb molta gravetat. Altres -els més joves- no sabien ben bé què passava, encara que podia distingir-se també algun somriure burleta.

El president em mirava sense acabar d'entendre. "Què has fet esta vegada? Ja me l'has tornat a liar!" vaig llegir en els seus llavis. A mi m'havia sorprés aquell discurs abrandat i llegia una i altra vegada el tríptic de la setmana cultural que acabàvem de repartir buscant la paraula precisa que havia desencadenat aquella catilinària, però no podia trobar-la, de manera que simplement vaig aixecar els muscles.

"Però a que et refereixes, Amparito? Què és el que no s'enten?", va preguntar per fi el president quan una pausa per prendre aire li ho va permetre. La resposta va ser contundent: "Quina barra teniu! i encara ho preguntes! Què possa ací, eh? Què posa?", cridà mentre amb una mà agafava el tríptic i amb l'altra l'assenyalava, o millor el colpejava. "Cloenda i paelles en la plaça! Cloenda!! Què és cloenda! Això és català! En esta falla no hi ha cloendes. En valencià tota la vida del senyor s'ha dit "concurs!".

La foto l'he treta de www.elseisdoble.com

Què vos passa, valencians? Doncs un AVE per ta casa

Què vos passa, valencians?

Doncs un AVE per ta casa

 

Aquest article va ser publicat al Tro d'Avís de la Falla de la Plaça Malva d'Alzira de l'any 2017

Col.loqui entre Vicent el delegat de protocol i presentacions de la falla del Congrés i Pasqualet, un fallero de quota

-Vicent, què tens que estàs tan queferòs?

-Ai, Pasqualet, que estic ací pegant-li voltes a un embolic, i no li trobe eixida.

-A veure, Vicent, quin és el problema? Conta'm a veure si et puc tirar una mà.

-No sé, Pasqualet. No sé. És un problema irresoluble. Esgotat estic.

-Bah, segur que no. Un faller de soca, que ha fet incontables apropòsits i ha sigut mantenidor i tot segur que té idees per a parar un AVE.

-Pues mira, en el AVE té alguna cosa a veure.

-Ui mare, que si el tema té a veure amb qüestions de ponent estem apanyats. Ahí sí que no crec que puga ajudar-te.

-De ponent més o menys. El que es tracta és de portar llevant al ponent, mai millor dit, perquè ells són molt de dir-nos Levante.

-A FITUR o alguna cosa així?

-Més o menys. Veuràs: és que hem tornat a traure representació al parlament, i esta setmana es constitueix el congrés, i com que ja han fet de tot, i saben que jo sóc molt de saraos fallers, puix m'han encomanat a mí a veure si se m'acudeix alguna cosa. I no hi ha manera, tu.

-Però això per a tu està fet! Per què no van per exemple cada diputat amb una taronja recintant versos de Llorente? "Vora el Barranc dels Algadins? Això sempre funciona. I pots posar dins de les taronges missatges com en les galetes xineses. Poden ser versos de poetes valencians: de Vicent Andrés Estellés i d'Ampar Cabrera, això sí, per a no ferir susceptibilitats?

-Vols dir? Tu creus que ací també farien votació els del PP per obligar-nos a incloure versets amb les Normes del Puig en les taronges? No m'extranyaria.

-A què és una idea resultona?

-Resultona sí. Però ja va fer Lisondo algo paregut.

-Sí. Això sí.

-Tu veus? És que està tot inventat. Amb una xaranga ja hem anat també.

-Sí. No és cosa fàcil, no.

-Clar. Hem d'innovar. Hem de fer alguna cosa que mai s'haja vist a Madrid i que al mateix temps siga una expressió vertadera de la nostra personalitat com a poble.

-El nostre poble té moltes personalitats en realitat. I si entren amb sobres i ulleres de sol i cantant mil dos mil tres mil quatre mil amb la tonadeta de la loteria nacional?

-Això ja se m'havia acudit. Però ara no és políticament correcte ja parlar de corrupció. Es podria prendre com una falta de respecte a Santa Rita Màrtir i Pròcer que en glòria estiga.

-Ui sí, calla, tens raó.

-Veus? No hi ha res que fer. Crec que vaig a dir que no puc. Em rendisc. És humanament impossible.

-Xé, Vicent, això mai. Sempre pots tornar als clàssics. Jo crec que açò se soluciona amb una traca ben llarga.

-Saps? Crec que no està mal pensat. Una traca correguda des de la plaça de la Mare de Déu al Quilómetro Cero passant per tota la Autovia de Madrid!

-Sí. I un altra simultània per les vies de l'Ave!

-Sí!!. I després del tetratrèmol podem cremar una falla a les portes del Congrés del Diputats. Una falla ben bonica. Molt artística! Que represente el corredor mediterrani! Segur que als madrilenys els encanta veure'l cremar!!

-Què bona idea! Només falta Fallera Major!

-Molt bona idea! Ja està! ja ho tinc! Vestim a Mònica de fallera, i amb ella el Baldo vestit amb saragüells estil Monleón!!

-Siii! I poden entrar cantant "Orxatera valenciana".

-No home no. Podem innovar! Ja ho tinc! Podem renovar la lletra. Què et sembla "Cassallera valenciana"?

-Genial, Vicent! I pot fer una versió Bajoqueta Rock!

-Sí!!! Pues ja està!! Ja ho tenim! Moltes gràcies, Pasqualet!

-De res, Vicent!

-D'esta sí que se van a enterar a Madrid de qui som els valencians!

-I del que ens passa

-I tant que sí, Pasqualet. I tant que sí!