"Ciutatans" ataca de nou

Text de la meua columna Va com Va emesa a Ràdio Gandia el 7 de maig de 2019
L'àudio complet es pot escoltar ací

Ens esperen unes setmanes molt entretingudes. Si les campanyes electorals sempre ho són, les municipals resulten especialment intenses. Diuen que en estes eleccions es vota a la persona, i crec que no és només un tòpic. I en concret la política gandiana resulta apassionant. Vos ho dic jo que al remat no deixe de ser un observador extern.

Per això m'estan interessant molt els debats entre candidats que podeu veure a Telesafor. El de la setmana passada, dedicat a la política econòmica, va deixar moments memorables i alguns detalls que em van cridar molt l'atenció.

El primer és que va ser un goig sentir els quatre representants debatre amb naturalitat en valencià. Veure el debat em va fer sentir per un moment a un país normal al qual la llengua no és un problema sinó un espai compartit de comunicació. Llàstima que ja cap al final el representant de Ciutadans haguera de dir allò de que parla com li dona la gana i diu "dates" en lloc de "dades" o "ciutatá" en lloc de "ciutadà" perquè ell no és... catalanista!. Imaginar un argument semblant contra la gramàtica parlant del castellà faria enrogir de vergonya. Però vaja, va ser nomé un momentet en un debat de mitja hora. Haguera pogut ser pitjor. I l'home aquest es va quedar a soles amb la matraca.

L'altre detall va ser comprovar com en alguns aspectes i uns més que altres, els candidats reproduïen les estratègies dels seus referents al País Valencià i a Espanya. Especialment el representat de Ciutadans reproduïa alguns dels gestos televisius sobre tot d'Albert Rivera, tallant en tot moment als altres tres representants i ensenyant cartellets, fins i tot mentre parlaven els demés (fotos amb marquets no va traure). Hi hagué un que em resultà especialment enigmàtic: "Nada es gratis" es podia llegir amb la rotunditat d'un axioma, en bona mesura contradint la proposta ultraliberal que acabava de fer de reduir els impostos fins i tot més enllà de la llei i del pla d'ajust (sugeria que volia eliminar tots els impostos municipals) perquè cadascun s'ho gaste en allò que vulga. Tenint en compte que res és de bades, no sé com es pagarien en eixe cas els serveis públics.

També em va quedar clar que en aquest tema en el fons els altres tres tenien clar que es pot fer el que es pot fer donat l'estat del deute de l'Ajuntament. També evidentment feien una valoració positiva de la baixada del deute en 70 milions d'euros en esta legislatura, que no és poc. Diferien és clar en de qui era la responsabiltat principal del desastre anterior, però a banda del qui ensenyava cartellets i anunciava mesures sorpresa (el de "ciutatans") em va semblar un debat seriós i clarificador. Ah, i em va agradar moltíssim Marina Vallés, en el punt just per deixar i fer parlar i tallar les eixides de to. Els propers debats segur que no me'ls perdré.