L'odi ha perdut les eleccions

Text de la meua columna Va com va emesa a Ràdio Gandia el 30 d'abril de 2019
L'àudio es pot escoltar ací

Aquesta setmana toca parlar de les eleccions generals i autonòmiques del diumenge passat. I el primer que voldria fer és recordar-me de tots els interventors i apoderats, de totes les interventores i apoderades, que són voluntàriament els i les garants de la netedat del procés, que estan tot el dia als col.legis electorals i que moltíssimes vegades fins i tot es perden els parlaments i les celebracions -si hi ha motius- del seu partit perquè continuen comptant els vots. No només són un exemple viu de la democràcia amb la tranquil.la convivència que sol ser la norma entre representants dels més diferents partits i ideologies. També són la peça fomanental i imprescindible que ens allunya de qualsevol teoria conspirativa. Supervisen els escrutinis i obtenen actes que permeten recomptes paral.lels pels diferents partits: una múltiple auditoria que no deixa lloc als fraus electorals. És un treball cansat però molt gratificant, que vos recomane, ara que tenim una altra elecció dins de només quatre diumenges.

 A banda, què voleu que vos diga, personalment estic content pel resultat per molts motius: perquè els feixistes no han acomplit les seues expectatives i no condicionaran les nostres vides, perquè el Partit Popular ha sigut penalitzat per voler confondre's amb l'extrema dreta, i això fa que tornem a tindre esperances en l'existència d'una dreta inequívocament democràtica  -i, posats a somniar, una dreta valenciana que estime la nostra llengua-, perquè s'ha tornat a demostrar que el PSOE només guanya eleccions quan se'n recorda que és d'esquerres (i si no que li ho pregunten a Susana Díaz), i perquè s'ha demostrat que Espanya no és un país tan inhòspit i hostil amb la diferència interior (i exterior) com pensen -i el volen- els qui volien traure rèdit electoral de l'odi.

Estic content també perquè els vots dels valencians i valencianes, dels gandians i gandianes, de la gent del país, han desoit les veus dels qui agitaven els fantasmes de l'auto-odi, la sospita contra la pròpia cultura, el bandejament de la llengua, i tornarem a tindre pacte del Botànic: quatre anys més de tranquil.litat i progrés social.

L'unic que m'haguera agradat, francament, és que els valencians tinguérem més veu pròpia a Madrid, que a la gent com José Luis Ábalos ja sabem que se'ls cau la condició de valencià tan aviat entren per la calle d'Alcalà, con la falda almidoná i los nardos apoyaos en la cadera, que crec que deia la cançò. Com Joan Baldoví no es multiplique -i altres diputats valencians no recorden que ho són- em sembla a mi que, entre altres coses, continuarem amb els nostres trens postcolonials de rodalies i ja veurem què passa amb l'AP7, que jugant jugant ja estem a maig com aquell que diu. I del finançament just per a què parlar.