"Sí se puede" llançar vots d'esquerres al fem

-->

Text de la meua columna Va com Va emesa per Ràdio Gandia el 28 de maig de 2019
Ací es pot escoltar l'àudio original

Una de les grans alegries que vaig rebre el diumenge electoral va ser saber que els feixistes purs i durs de VOX no van a tindre cap representació a l'ajuntament de Gandia. Això diu molt de la maduresa dels i de les votants de Gandia, que tenen molt clar els límits del dignament suportable per una democràcia. Enhorabona.

Per altra banda, sembla que la figura carismàtica de Diana Morant no ha necessitat de cap telefèric per a encimbellar-se a les altures dels onze regidors. Si tenim en compte això, la talla política de Diana, crec que la gent de Compromís més Gandia Unida pot estar també contenta. Han resistit l'onada i es consoliden com a peça fonamental per al govern d'esquerres de la ciutat, per garantir que el govern siga d'esquerres. I això, malgrat el miler de vots llançats al fem per la tossuderia narcissista d'algun, només superada pels més de 16.000 vots llençats al fem per la mateixa força política de mimetisme madrileny a la ciutat de València i que va posar en risc fins al darrer moment la majoria en regidors per a l'esquerra.

El de Gandia de tota manera és encara mes sagnant, donat que ací Compromís, Esquerra Unida i fins i tot Esquerra Republicana del País Valencià van ser capaços d'unir-se en una candidatura comuna. Imagineu com hagueren sigut el resultats sumant el 3,23% de vots que ha rebut Podem als 14,25% de Compromís més Gandia Unida. 17 punts i mig. No soc un expert en projeccions, però segur que més de quatre regidors haguera sigut. Igual més de 5 i tot.

Espere que açò servisca per a que la gent de Podem emprenga una reflexió seriosa, que passe per enterar-se del país que habiten i al qual pertanyen. Per a opció d'esquerres camaleònica d'abast estatal ja està el PSOE per raons històriques diverses. Els experiments de mimetisme madrileny, que posen en segon terme els problemes específics dels valencians i les valencianes, i que fins i tot fan servir amb un cert complex la llengua pròpia, tenen les ales molt curtes. Sí a més això s'uneix a una percepció molt equivocada de les pròpies forces provenint no de l'arrelament a la ciutat sinó de la condició de concessionari local de la marca madrilenya que ix molt per la tele, el desastre està garantit. Del hipsterisme condescendent i en castellà de la mateixa força a la ciutat de València no tinc lloc per parlar-ne ací.

Per al que sí que tinc lloc és per a felicitar a Alex Ruíz, l'alcalde de Bellreguard, pels seus resultats. És un bon tio i un bon alcalde i està molt bé que això haja tingut premi.