 |
| Text de la meua columna Va com va emesa a Ràdio Gandia el 14 de maig de 2019 Ací es pot escoltar l'àudio |
El dilluns, gràcies a
Ràdio Gandia, vaig tindre ocasió de presenciar el debat entre els quatre
principals candidats a l'alcaldia. I crec que els gandians i les gandianes
poden felicitar-se perquè em va semblar un debat amb nivell i molt més correcte
del que s'està convertint en habitual en la política espanyola.
Diana Morant va estar
còmoda i per moments brillant. La seua condició d'alcaldessa li permetia
sortejar amb relativa comoditat les
referències a la darrera legislatura de José Manuel Orengo invocant la gestió
de l'equip presidit per ella. No va respondre a les provocacions que en algun moment
va rebre del candidat de Ciutadans ni a l'agressivitat de Víctor Soler. L'únic
que li llasta és parlar d'inversions que depenen del govern de l'estat que no
sé jo si està massa per la feina de millorar el nostre finançament injust.
Pep Alandete va estar
bé. Reivindicant que la seua és la llista d'integració de l'esquerra i garantia
que no es perda cap vot. Va mostrar trellat, esperit conciliador i bonhomia.
Fracassaren els intents dels candidats de dretes per traure a passejar els seus
dimonis i costa veure Alandete com una mena de perillós radical. Potser li
faltà una mica de pegada, però el seu
punt fort és el seu tarannà tranquil i el va lluir fins i tot quan Pascal Renolt
digué no sé quina cosa de llacets grocs.
Víctor Soler és un
orador brillant i ho sap. Parla amb soltura i s'agrada. El seu problema és que
no té gestió per reivindicar quan li trauen Gandia
Shore i altres fites del model de Gandia que va impulsar -amb ell de Tinent
d'alcalde- el PP. Tractava de compensar-ho parlant molt en primera persona en
un gest personalista que em va semblar una manera de desmarcar-se. Va eixir
prou bé del parany del seu hipotètic pacte amb els feixistes prometent
mantindre drets civils. És una llàstima que recaiguera en tics del seu partit
Bonig style com ara acusar de
catalanista a qui se li pose per davant.
Pascal Renolt em va
resultar molt desconcertant: per moments semblava conciliador i col.laboratiu i
al següent moment anomenava "señorita Morant" a l'alcaldessa de
Gandia i li preguntava si tenia fills. Semblava no descartar pactar amb el PSOE
o col.laborar des de l'oposició però marcava distàncies amb un despreci que em
semblà poc elegant amb Ciro Palmer per haver-ho fet; parlava de sentit comú i
al minut proposava un telefèric al castell de Bairén.
I pel que fa a la
llengua, una cosa em va cridar l'atenció: Pep Alandete i Diana Morant feren
servir el valencià amb naturalitat. Pascal Renolt sembla que no ha tingut el
temps o l'interés en eixos 32 anys d'emprenedor a Gandia que tant esmentava per
aprende'l. I Víctor Soler parla un excel.lent valencià però va decidir amagar-lo
en la pràctica totalitat del debat. Supose que en això, en considerar que la
llengua normal per a l'espai públic és el castellà, en exercir la minorització
del valencià, consisteix per a ell -per al seu partit- no ser
"catalanista".
No hay comentarios:
Publicar un comentario