L'altre dia em va sorprendre la notícia que un regidor de l'Ajuntament de Mislata, de Ciudadanos ell, s'havia negat a llegir una declaració institucional demanant la gestió pública de l'àrea de salut de Manises perquè estava en valencià. Va dir de manera literal que no podia llegir-la «por cuestiones religiosas y porque mi ideología no me lo permite» i «porque no viene en la lengua que mi grupo liberal considera que debería de plasmarse». Realment crec que cal felicitar el regidor José María González Murgui, que aquest és el nom del destacat liberal en qüestió, perquè deixa molt clars alguns aspectes del panorama polític valencià, de la dreta en general i d'aquest partit polític en vies de dissolució en particular.
En primer lloc, crida l'atenció la manera com han buidat de sentit la paraula liberal. És evident que liberals en el sentit econòmic ho són, i molt, en concret són neoliberals, el que més puga per a ell, i que visca la llei del més fort, però de qualsevol altra accepció clàssica de la paraula van molt escassos. Curiós liberalisme aquest que es nega a llegir un document que no està escrit en la llengua que ells consideren que s'ha d'escriure; curiós liberalisme intolerant, terriblement sectari i tan proper en les seues realitzacions concretes al totalitarisme.
També -és clar- crida l'atenció que es negara a llegir el document en valencià per qüestions religioses. Cal entendre que aquest personatge considera... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
