El masclisme que no acaba

Text de la meua columna "Va com va" emesa per Ràdio Gandia el 21 de maig de 2019.
L'àudio es pot escoltar fent clic ací

Sent amb horror que un grup de xics d'entre 14 i 17 anys van violar en grup a una xica de 14 ací a Gandia. Esta vegada no és una notícia llunyana que seguir amb indignació i des de la distància. Esta vegada és ací, al costat de casa. I això fa molta por.

Em crida l'atenció el sensacionalisme d'algun mitjà que comença a parlar immediatament de "la manada de Gandia" amb una enorme frivolitat i l'únic objectiu de cercar clics a les xarxes i tràfic per a la pàgina. En aquestos casos crec que cal deixar treballar als i les professionals, i no sembla que convertir la notícia en un serial morbós siga el millor per a la víctima i per a la seua família.

Però també en criden l'atenció les edats; de la víctima i dels victimaris. Tots són menors. I sembla per la informació que he llegit que eren suposats amics de la víctima i que aprofitaren el seu estat d'embriagesa. 14 a 17 anys i ja són uns repugnants violadors que traïxen la confiança d'una xicona en estat de vulnerabilitat. Miserables. Em fa vergonya ser home i compartir génere amb aquesta gentola.

És terrible que al 2019 estes notícies mostren a les dones que no hi ha espais segurs. Que qualsevol home pot convertir-se en un agressor sexual. I no val començar amb el rotllo de "no tots els homes" (not all men, que deien en el hashtag d'internet). Hem de ser conscients d'aquesta realitat. I lluitar contra ella. Cap tolerància per a la violència sexual de qualsevol intensitat. Cap tolerància cap a qualsevol naturalització de la violació, cap a qualsevol banalització.

És molt esgarrifant que siguen homes tan joves, xicons, els que actuen amb aquest despreci contra les dones, amb aquesta objectualització del cos de la seua suposada amiga. Perquè ens indica que el problema no està solucionant-se, perquè està lluny d'estar-se solucionant, perquè les noves generacions reprodueixen esquemes masclistes intolerables i tòxics i violents.

Per això són tan impresentables els comentaris tan habituals sobre els suposats excessos del feminisme, l'ús esborrajat i pervers del neologisme "feminazi". No deixa d'escandalitzar-me com els agrada als feixistes anomenar nazis als demés. Satanitzar el feminisme, criminalitzar a les dones que lluiten pels seus drets bàsics, com ara el dret a caminar segures, que lluiten per tant per la justícia social, és, una vegada més criminalitzar a les víctimes per donar cobertura als agressor. Qui ho faça, és còmplice. I punt. Els homes -al menys els que tenim vergonya- no hem d'estar contra el feminisme, sinó contra els matxirulos, contra els opressors. I no passar ni una. Que ja està bé.

La foto l'he treta de directa.cat