Feixista hi ha que dir-ho més (i millor)

Text de la meua columna Va com va emesa per Ràdio Gandia el 5 de febrer de 2019. Es pot sentir ací

La setmana passada el President de la Generalitat, junt a la consellera de justícia i l'alcaldessa i l'Ajuntament de Gandia van retre homenatge als gandians que visqueren l'horror absolut dels camps de concentració nazis: Enrique Calabuig, Francisco Escribà, José Ferrer, Jaime Ferrer, Francisco Prefasi i Valentín Garcia. Quatre d'ells, com diria Primo Levi, van viure l'experiència completa del camp i van trobar en ell la mort.

Aquestes accions de memòria són més importants i més necessàries que mai. Entre d'altres coses perquè aquestes persones mai han acabat de rebre a casa nostra el reconeiximent que es mereixen, pel seu patiment i per haver sigut lluitadors per la llibertat de tots i totes, per la democràcia i per la justícia social. Ja n'hi ha prou de tebiesa i d'equidistància.

A més, la memòria ha de ser una memòria recontextualitzadora. És a dir, a aquells sis gandians el que els passà no va ser un accident atmosfèric, ni una fatalitat. Ni ta sols es pot dir que van ser víctimes llunyanes d'una monstruositat que ens és aliena. Van anar a parar als camps d'extermini per ser lluitadors republicans i antifeixistes, davant la complaença quan no la col.laboració activa del règim de Francisco Franco, calorós i convençut aliat de Hitler. Enrique, Francisco, José, Jaime, Francisco i Valentín van ser víctimes de la violència política feixista. És el  pagament que reberen per lluitar per la República. Això i el llarg oblit.

Realment m'alegre molt que tots tinguem clar i que els mitjans així ho publiquen que els nazis eren els dolents. Però em preocupa molt la tebiesa amb que es jutja encara hui el seu aliat espanyol, el seu company d'ideologia, i els seus camps de concentració, com el d'Albatera, i els seus paredons, i els seus fossars comuns. Jo soc de Paterna i sé bé del que parle. Em preocupa i em repugna la impunitat amb la qual se senten apologies del franquisme en els mitjans, o banalitzacions inconcebibles com convertir el sinistre Serrano Suñer en el protagonista d'una telenovel.la rosa.

Per si això no fos prou, s'estem acostumant a que siguen els ultradretans els que empren la paraula "feixista", o "nazi" per atacar els demés. Parafrasejant el vell gag aquell que es va fer viral, en efecte, "feixista" hi ha que dir-ho més. Sense por i sense complexos, però als feixistes de debò, als partits racistes, revisionistes del franquisme, i als altres partits que no tenen cap inconvenient en pactar governs amb ells i en coincidir en ideologia, en llenguatge i en to, i fins i tot en la seua mirada cap al franquisme. Cal en efecte la memòria històrica, entre d'altres coses, per reconèixer d'on venen els conflictes de hui i qui són els hereus de qui enviaren a sis dels nostres a Mauthausen o a Dachau.

La foto de les escales del camp de Mauthausen l'he treta de www.lavanguardia.com