Al jardinet de l'estació d'Atocha que no li falte de res

Text de la meua columna Va com Va emesa per Ràdio Gandia el 29 de gener de 2019. L`àudio punxant ací

La setmana passada es va obrir el pas subterrani a l'estació de Xeraco. A partir d'ara, els veïns i les veïnes de Xeraco i dels altres municipis que de fet la tenen com a estació, podran pujar al tren sense haver de creuar les vies. M'alegre moltíssim. Ja era hora.

Llig la notícia i em commou un detall. Sembla que els tècnics d'ADIF han decidit posar en funcionament el pas sense esperar la seua inauguració oficial "per raons de seguretat". I jo que me n'alegre. Veig totalment justificades les presses en obrir-lo: no van a tindre a la gent creuant per les vies amb la infraestructura acabada. Només que em fan molta gràcia eixes presses dels tècnics d'ADIF, perquè sembla que arriben amb vint anys de retard, els anys que fa que Xeraco porta reclamant el seu pas subterrani. També m'agradaria conéixer l'opinió dels mateixos tècnics sobre l'estació de Tavernes, que encara no en té.

I també m'agradaria conéixer, ja posats, la opinió dels tècnics sobre el caos de les rodalies a l'Estació de València Nord, i sobre que siga absolutament impossible predir a quina hora eixirà el tren de Gandia. També sobre que mai es done cap explicació als passatgers i passatgeres que esperen nerviosos o resignats a l'andana o a l'interior de trens immòbils. No sé què diran els tècnics. Tampoc crec que siga culpa seua. Però que ho diguen molt fort a veure si les seues raons tècniques arriben a les oficines madrilenyes d'ADIF, de RENFE, al Ministeri de Foment, i poden més que les raons dels drets que tenim el valencians i les valencianes que són sistemàticament ignorades.

El tema de les rodalies valencianes en general i de la línia de Gandia en particular -encara que els viatgers i viatgeres d'altres línies també podrien contar coses divertides- és senzillament vergonyós. Com ho és l'estació d'AVE eternament provisional i el parc central sense les vies soterrades. Això sí, al jardinet tropical de l'estació d'Atotxa que no li falte de res. Si algú té algun dubte sobre el tractament quasi colonial que patim els valencians i les valencianes que es pegue una volteta per Atotxa, que agafe un d'eixos supersònics AVEs radials entre estacions desèrtiques, i després que torne a agafar el tren de Gandia. O millor encara, el d'Alcoi. O el de Gandia a Dènia. Ah, no. Que eixe ni tan sols existeix.

Després posarem la tele i sentirem no sé quina cosa dels trens d'Extremadura que fan molta pena. Breaking News: Teruel existe, que deia aquell, i estic d'acord. I també existeix el nostre oblidat, menystingut, expoliat -i de vegades amb tan poca autoestima- País Valencià.

La foto de l'hivernacle d'Atotxa prové de www.esmadrid.com