On està la dreta democràtica espanyola?

Text de la columna Va com va emesa per Ràdio Gandia el 12 de febrer de 2019.
Es pot escoltar ací

He escoltat amb interés les notícies al voltant del projecte de construcció d'un centre per a menors immigrants a Real de Gandia per part de la Fundació Luis Amigó. Em semblaren molt oportunes les explicacions del seu alcalde a esta emissora deixant clar que immigrant no vol dir delinqüent. És tracta d'una obvietat però estava eixint al pas de les incendiàries declaracions del PP de la localitat tractant de criminalitzar a aquestos xiquets en posició d'extrema feblesa per provocar la reacció xenòfoba del poble i gestionar-la en benefici propi. Afortunadament aquesta reacció no s'ha produit i crec que les explicacions de Gustavo Mascarell hauran deixat el tema suficientment clar. El poble de Real està donant tota una lliçò de trellat i d'humanitat.

Agitar la xenofòbia per traure rèdits electorals és un fet gravíssim al qual s'estem acostumant. I no sembla un símptoma aillat. Despús-ahir partits als quals se'ls hauria de suposar conviccions democràtiques participaven en una manifestació a la capital del Reino de España per demanar que es talle qualsevol pont de diàleg amb Catalunya. Es tractava d'una manifestació sense objectius racionals, una simple i testosterònica agitació identitària, nacionalista espanyola, homogeneísta, que el que demana és esclafar els diferents, passar el corró de la identitat espanyola excloent com ells l'entenen sobre els pobles que parlen altres llengües i que tenen altres sentiments nacionals que haurien de ser compatibles amb una Espanya que ens incloguera a tots i a totes.

I ahí estaven, de la maneta, el PP i Ciutadans amb eixe partit que demana l'eliminació de les autonomies, la marginació de les llengues espanyoles que no són el castellà, i declara la guerra als sistemes públics de sanitat i ensenyament combinant falangisme i neoliberalisme. Ahí estaven, juntets, fent-se fotos i tot, fotos de família, units per l'odi. I em va fer molta pena veure en les xarxes socials fins i tot a algun conspicu membre del PP de Gandia tot orgullós per haver estat allí i fent-se fotos amb Pablo Casado, la cara visible de l'ultradretanització del partit. I tot plegat, les fotos, l'agitació de Real, m'ha esgarrifat perquè m'ha permés comprovar la sintonia entre els diferents nivells del partit.

Perquè si preocupant és el creiximent de l'extrema dreta, més preocupant és encara que els altres partits de dreta es troben còmodes en la seua companyia. I això, per emprar una frase que a ells els agrada molt, sí que és una anomalia entre els països del nostre entorn. És senzillament horrorós. Perquè sense una dreta amb conviccions democràtiques irrenunciables, sense nostàlgies franquistes, és molt difícil que es consolide i s'aprofundisca de debò la democràcia.