Poema per a la meua filla Rosa el dia de la seua Presentació com a Fallera Major Infantil de la nostra falla

Està arribant, Rosa,
la teua primavera
amb soroll de coets
i música de banda.
Està arribant amb els cels blaus,
els núvols blancs, de cotó-en-pèl,
com espurnes de somnis.

Porta l'aire de l'horta
que ompli,
de matinada, 
el nostre barri
del Carme.
Flaire que arriba a tu,
-de tarongers antics i hortes llunyanes-
de Paterna, de Vinalesa,
i Burjassot.

Està arribant
amb alegria llauradora,
o alegria de barri
des de molt lluny:
cadena de rialles
teixides
des del fons de la història.

Està arribant. Està ací, ara,
amb la teua falla als teus peus
estimant-te regina.
Està arribant amb so de coets
i lluentor de flames.

La primavera de València
té hui les teues cames, Rosa,
-ràpides i vives-
la teua mirada,
i la teua llum

Les fotografies són de Silvia Garzón Pérez