Les rodalies de RENFE i el classisme hispànic

(Si voleu escoltar aquesta columna, trobareu el podcast en Soundcloud fent clic ací)

El divendres passat quan una usuària del servei de Rodalies de Renfe estava mostrant a l'estació del Nord de València el seu cabreig davant del'enèssim retard de la seua línia va ser identificada per la policia nacional que fins i tot va voler retindre-la.

Aquest fet em sembla gravíssim per dos motius. D'una banda marca una progressió embogida en l'actitud habitual de RENFE. Ara no només incumpleix sistemàticament els seus horaris sense donar explicacions o donant excuses genèriques de talla i pega, sino que si et desesperes, t'envia a la policia.

Açò confirma una sospita que tenia fa molt de temps. Ja se'ls pot omplir la boca parlant de sostenibilitat i de la importància del transport públic. El que demostren és que segueix en vigor a Espanya el classisme més ranci. El cotxe continua sent una marca d'estàtus i agafar el tren és de pobres. I per això ens tracten com tracten els senyorets als pobres, amb menyspreu i condescendència. Ens condueixen com a ramat, ens consideren clientela cautiva. I si algú es queixa, doncs se li envia a la policia perquè ens recorde qui mana. Què ens haurem cregut. O és que algú pensa que a algun viatger de l'AVE li hagueren amollat la policia en les mateixes circumstàncies? Als que sí que li l'enviaren va ser als qui tractaven d'evitar la destrucció de l'horta en l'ampliació de la V21, que això és per als cotxes i fins ahí podiem arribar.

D'altra banda, aquest fet ens recorda les implicacions quotidianes de la Llei Mordassa. No es tracta de Catalunya. Quasevol xicoteta protesta per qualsevol fet a qualsevol nivell està criminalitzada i això ens pot instal.lar en la por. Protestarà aquesta persona la propera vegada que li retrasen un tren o li'l cancel.len, o a partir d'ara s'ho pensarà dues voltes? I què farem la resta, se'n recordarem d'ella i s'estarem ben calladets i calladetes davant la possibilitat de trobar-nos retesos per la policia? He vist que no, que hui la gent ha tornat a protestar. Bé està, perquè si no aturem -i revertim- aquesta tendència repressiva, aviat haurem d'assumir que el règim del 78 ha anat convertint-se en un estat autoritari.

La foto l'he treta d'aquest tuit: https://twitter.com/eldiariocv/status/1220664864357650433?s=20

Al jardinet de l'estació d'Atocha que no li falte de res

Text de la meua columna Va com Va emesa per Ràdio Gandia el 29 de gener de 2019. L`àudio punxant ací

La setmana passada es va obrir el pas subterrani a l'estació de Xeraco. A partir d'ara, els veïns i les veïnes de Xeraco i dels altres municipis que de fet la tenen com a estació, podran pujar al tren sense haver de creuar les vies. M'alegre moltíssim. Ja era hora.

Llig la notícia i em commou un detall. Sembla que els tècnics d'ADIF han decidit posar en funcionament el pas sense esperar la seua inauguració oficial "per raons de seguretat". I jo que me n'alegre. Veig totalment justificades les presses en obrir-lo: no van a tindre a la gent creuant per les vies amb la infraestructura acabada. Només que em fan molta gràcia eixes presses dels tècnics d'ADIF, perquè sembla que arriben amb vint anys de retard, els anys que fa que Xeraco porta reclamant el seu pas subterrani. També m'agradaria conéixer l'opinió dels mateixos tècnics sobre l'estació de Tavernes, que encara no en té.

I també m'agradaria conéixer, ja posats, la opinió dels tècnics sobre el caos de les rodalies a l'Estació de València Nord, i sobre que siga absolutament impossible predir a quina hora eixirà el tren de Gandia. També sobre que mai es done cap explicació als passatgers i passatgeres que esperen nerviosos o resignats a l'andana o a l'interior de trens immòbils. No sé què diran els tècnics. Tampoc crec que siga culpa seua. Però que ho diguen molt fort a veure si les seues raons tècniques arriben a les oficines madrilenyes d'ADIF, de RENFE, al Ministeri de Foment, i poden més que les raons dels drets que tenim el valencians i les valencianes que són sistemàticament ignorades.

El tema de les rodalies valencianes en general i de la línia de Gandia en particular -encara que els viatgers i viatgeres d'altres línies també podrien contar coses divertides- és senzillament vergonyós. Com ho és l'estació d'AVE eternament provisional i el parc central sense les vies soterrades. Això sí, al jardinet tropical de l'estació d'Atotxa que no li falte de res. Si algú té algun dubte sobre el tractament quasi colonial que patim els valencians i les valencianes que es pegue una volteta per Atotxa, que agafe un d'eixos supersònics AVEs radials entre estacions desèrtiques, i després que torne a agafar el tren de Gandia. O millor encara, el d'Alcoi. O el de Gandia a Dènia. Ah, no. Que eixe ni tan sols existeix.

Després posarem la tele i sentirem no sé quina cosa dels trens d'Extremadura que fan molta pena. Breaking News: Teruel existe, que deia aquell, i estic d'acord. I també existeix el nostre oblidat, menystingut, expoliat -i de vegades amb tan poca autoestima- País Valencià.

La foto de l'hivernacle d'Atotxa prové de www.esmadrid.com