La taronja no funciona

Text de la meua columna Va com Va emesa per Ràdio Gandia el 22 de gener de 2019

L'any 1904 Teodor Llorente li va dedicar un curiós poema a les empaperadores de taronges. Per començar,  animava a les dones a unir-se al mercat laboral: "Fadrines no naixcudes per a monges. / si voleu de la boda guanyar l'or, / vingau, vingau a empaperar taronges, / y tot empaperant canteu en cor". I per continuar perquè imaginava el destí d'eixes taronges embolicades "en lo paper subtil" per tot arreu d'Europa després del seu viatge en "caixes aromàtiques" dins de "la extrangera nau": "A la terra plujosa y emboyrada -diu- / hont engarlanda'l bosch randa de gel, / porta un glop d'ambrosia, abrillantada / per la gojosa llum de nostre cel". El resultat era per a València un "riu, que's desborda, d'esterlines d'or".

Realment és impossible entendre la modernització del País Valencià sense l'agricultura d'exportació, és a dir, sense la taronja. Els valencians i les valencianes fórem capdavanters i pioners, encara que malhauradament no sempre els beneficis d'aquest dinàmic comerç es quedaren per ací. Ho recorda el ninot indultat del 1959 a la ciutat de València, obra de Julián Puche, que mostra un llaurador ben enfadat perquè el suc de la taronja acaba en la Cibel.les. Els capitals d'aquell comerç, el fruit de la Panderola, que vola que vola, eren part d'eixes noves glòries que els valencians i les valencianes hem estat a sovint massa disposats a ofrenar a Espanya sense contraprestació i moltes vegades ni tan sols respecte com a tornada. Però vaja, sempre ens quedava l'orgull de veure les taronges valencianes en supermercats de tot arreu del món. A l'estat d'Indiana, als Estats Units, les vaig trobar jo la remota primavera del 2001.

Hui, com va quedar clar amb la signatura de l'acord comercial entre la Unió Europea i Sudàfrica, i com podem comprovar anant als supermercats d'ací mateix, les taronges valencianes no només pateixen la cobdícia dels intermediaris, sinó que ni tan sols tenen garantit el mercat espanyol. Als eurodiputats i eurodiputades de partits d'obediència madrilenya que van votar a favor d'eixe acord se'ls hauria de caure la cara de vergonya.

Tot açò ho vinc a dir perquè he llegit que els pobles de la Safor, Oliva, Xeresa, Xeraco, Tavernes, Benifairó, Simat, Bellreguard, Potries i Almisserà, s'han unit a les accions reivindicatives en defensa de la taronja. Em sembla molt necessari. Defensar la taronja és no només defensar la nostra economia, sinó la nostra història, la nostra cultura, la nostra identitat i el nostre teixit social:  la viabilitat dels nostres pobles, del nostre medi rural i de la nostra relació amb la terra. Aquesta causa mereix la nostra solidaritat: recolçant-la i a més assegurant-se que cada taronja i cada mandarina que comprem són de proximitat, és a dir, valencianes. I dolces.

Les fotos de les etiquetes històriques son de la Biblioteca Valenciana Digital (Bivaldi.gva.es)

La foto del ninot indultat del 1959 és del Museu Faller de València (https://www.facebook.com/museufallerVLC/)