Declaració d'intencions

Aquest poema va ser publicat al Llibret 2018 de la falla l'Alquerieta i Museu Faller de Gandia

Podria escriure els versos més tristos esta nit,
escriure, per exemple,
s'alcen les flames de les falles a la meua ciutat
i el meu cor és llum i espurna, 
i és caliu i claror
i cendra.

Podria escriure eixos versos i també d'altres.
Podria cantar el goig sorollós dels coets
la seua llum plena i fugaç,
fer alegories sobre nosaltres mateixos
passant, com llums al cel,
com el so de la festa en el record,
com la cendra que fumeja.

Podria invocar tota la història de la poesia occidental
i dir que colguen les gents amb alegria festes,
o que en tant que de rosa i assutzena
o que la primavera de València té
vives i ràpides les cames.
Tan ràpides i vives
que quan penses que encara arriba
ja és passada.

Però esta nit romandré en silenci.
Provisionalment, cautelosament.
En silenci humil.
I miraré el foc, i la llum, 
i sentiré la gatzara al voltant
i el meu silenci alegre
serà part d'eixa gatzara.

I deixaré l'instant plé ser,
sense mirar-lo culturalistament,
ser, efímer i complet,
i etern a la seua manera.

Com ho és la primavera que arriba.