Madrid i el supremacisme

Fa un parell d'anys un poc abans d'aquestes dates, pel dia de la poesia, vaig organitzar una lectura poètica al Centre Internacional de la Universitat de València a Gandia amb dos poetes en valencià, Josep Lluís Roig i Begonya Pozo. Poc abans de començar se'ns acostaren dues dones. Ens digueren que eren de Madrid i ens demanaren si podíem fer la lectura en castellà. No van ser especialment maleducades, i això encara fa el gest més significatiu. Per a elles era d'allò més lògic que pel fet d'estar elles en la sala l'acte havia de ser en castellà. Fins i tot, supose, els poetes haurien de fer una mena de traducció repentitzada. Precisament per la naturalitat amb la qual assumien això no se m'acudeix un exemple millor de supremacisme, eixa categoria que tant agrada per aquelles contrades de ponent imputar als demés.

Estos dies hem assistit a l'arribada de viatgers de Madrid -i altres llocs- a les nostres costes. I d'aquest fet em criden l'atenció alguns aspectes... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

L'àudio complet el trobareu a SoundCloud fent clic ací