Mostrando entradas con la etiqueta la platja de Madrid. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta la platja de Madrid. Mostrar todas las entradas

martes, 4 de agosto de 2020

La discoteca de Madrid amb platja


Una de les coses que més m’han sorprés de la nova normalitat aquesta en la qual s’anem endinsant amb vacil·lacions és el que té a veure amb el que s’anomena “oci nocturn”, i en concret amb la resistència a tancar-lo. Em sorpren fonamentalment perquè està clar que és un espai de contagi i de dispersió del virus, per la quantitat de gent que es junta en espais reduits i tancats, i per la dificultat posterior per fer el rastreig.

 

Tots els pobles del nostre país han cancel·lat les seues festes d’estiu. A Sollana, que és el poble des d’on escric, la banda municipal anava a fer un passacarrer el dia de la patrona per marcar la festivitat i finalment van decidir suspendre’l també perquè no es podien garantir les mesures de distanciament social i l’ús de les mascaretes. Em sembla molt bé i un gest de responsabilitat important. Ara, la pregunta és evident: perquè mentre les revetles i fins i tot els passacarrers, tots els esdeveniments de les nostres festes populars, es cancel·len, les discoteques poden obrir cada nit i organitzar l’equivalent a una macrorevetla massiva quotidiana en molts casos en espais tancats? I després d’un rebrot, com en Gandia, a la mínima oportunitat les tornen a obrir. Fins I tot podem veure el president de la Generalitat i diversos consellers defensant la necessitat i la conveniència de mantindre-les obertes.


Em sorpren i em sembla preocupant. Perquè crec que el que es demostra és l’enorme poder que la patronal d’aquest sector té a hores d’ara al País Valencià. ... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

martes, 14 de abril de 2020

Madrid i el supremacisme


Fa un parell d'anys un poc abans d'aquestes dates, pel dia de la poesia, vaig organitzar una lectura poètica al Centre Internacional de la Universitat de València a Gandia amb dos poetes en valencià, Josep Lluís Roig i Begonya Pozo. Poc abans de començar se'ns acostaren dues dones. Ens digueren que eren de Madrid i ens demanaren si podíem fer la lectura en castellà. No van ser especialment maleducades, i això encara fa el gest més significatiu. Per a elles era d'allò més lògic que pel fet d'estar elles en la sala l'acte havia de ser en castellà. Fins i tot, supose, els poetes haurien de fer una mena de traducció repentitzada. Precisament per la naturalitat amb la qual assumien això no se m'acudeix un exemple millor de supremacisme, eixa categoria que tant agrada per aquelles contrades de ponent imputar als demés.

Estos dies hem assistit a l'arribada de viatgers de Madrid -i altres llocs- a les nostres costes. I d'aquest fet em criden l'atenció alguns aspectes... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

L'àudio complet el trobareu a SoundCloud fent clic ací

miércoles, 17 de julio de 2019

Conquistadors i supervivents a la platja de Gandia

Text de la meua columna Va com va emesa per Ràdio Gandia el 16 de julio de 2019
L'àudio complet es pot sentir ací


Com que se m'acumulen els temes, he decidit esta setmana tornar a fer un va com va a trossets.

1. Exercicis de supervivència en terra d'indígenes. Sent que lapolicia local de Gandia està començant a retirar els para-sols deixats de bonmatí a la platja per matiners que baixen com Hernán Cortés i amb posat èpic el claven a la platja com si fos el penó de l'emperador Carlos i prenen posessió per a ells i família per a la resta del dia. Em fascina aquesta pulsió privatitzadora de l'espai públic que arriba fins i tot a la natura. "He arribat abans, encara que siga un minuts abans de tornar-me a l'apartament a dormir més i açò és meu", semblen dir.
Ja posats podien posar-li nom, com feien els conquistadors espanyols d'Amèrica. Playa Manolo podrien batejar un quadradet de la platja marcat amb un para-sol del Madrid. O Playa Almu un altre alegre racó amb un para-sol de floretes. La veritat és que em sembla molt bé l'advertència de la Policia Local. I que els multen i tot. En realitat, tot el que han de fer, és baixar de bon matinet i quedar-se davall del para-sol fins que baixe la resta de la família. Si ho pensen bé, també té el seu vessant èpic, encara que passen de semblar Hernán Cortés a Robinson Crusoe. Sempre poden portar-se un coco i parlar amb ell mentre esperen.

2. El regidor poeta. Diuen que són temps dolents per a la lírica, però a Gandia tenim un regidor poeta. He vist que José Manuel Prieto ha presentat el seu llibre de poemes Geometría del Hechizo acompanyat de Diana Morant i de Puri Naya. Joiosa i culta ciutat aquesta que té regidors poetes i una alcaldessa que parla de poesia.

3. L'orgull d'anar on no t'han convidat. Molt s'ha parlat sobre Ciudadanos, Inés Arrimadas i l'orgull. La cosa en realitat era molt senzilla. Van a una manifestació el manifest de la qual no volen signar perquè a més ni tan sols estan d'acord; es posen darrere d'una pancarta que l'única cosa que reivindica és que volen anar a la manifestació perquè sí; quan no són ben rebuts fan gestos provocadors i quan són desallotjats per la policía fan un discurs victimista estigmatitzant i criminalitzant els organitzadors de la manifestació quan aconsegueixen contindre la carcallada. I després diuen no sé quina cosa de convivència.
Fa temps que a Espanya la política d'alguns patriotes consisteix a assenyalar col.lectius per deshumanitzar-los. Si continuen expulsant gent de la comunitat i de la convivència, al final es quedaran a soles. O seran ells els que es queden fora. Tant de bo siga això darrer, i la resta puguem viure tranquils i tranquil.les, amb respecte, diversos i diverses com som.