Dones falleres i directives: tres voltes rebels

Presa de posessió de Mamen Dobón Rovira com a presidenta de la falla Ripalda, Beneficència i Sant Ramon el 28 de març de 2014. Foto de Cristina Blasco.

"A l’atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".

Maria Mercé Marçal

Hi hagué una època no massa llunyana en que semblava quasi impossible que una dona fos presidenta d'una comissió de falla. I no perquè mancaren referents. Tenim notícia de l'existència fins i tot de comissions formades íntegrament per dones als anys 30. Però la fossilització dels rituals, i la imposició de determinats protocols heteropatriarcals -per exemple que fos una parella home-dona el tàndem president-fallera major- ho dificultaven molt. Per això quan començaren a aparèixer les primeres presidentes hagueren d'enfrontar-se obertament a aquestos prejudicis i, en algun cas, a les irades protestes dels ultramontans. Hui, però, a ningú sorpren que les dones ocupen aquest càrrec. I encara que haurien de ser moltes més perquè poguérem parlar de normalitat, ja no és notícia que una dona assumisca la presidència de la seua falla.

I és que de fet les dones fa molt de temps que estan molt implicades a la gestió de les comissions. I crec que és erroni pensar que només han ocupat càrrecs relacionats amb els xiquets o les cures, marcats com a "femenins" per la societat heteropatriarcal. Podria citar fàcilment dones secretàries, tresoreres, vice-presidentes o editores de llibrets en comissions que conec. Les falles fa anys que en general són espais comunitaris on les veus dels homes i les dones es fan sentir per igual. No seria tampoc convenient pensar que es tracta d'una situació ideal, ni molt menys, però a les falles fa molts anys que les dones conqueriren l'espai públic i els seus problemes -que existeixen- no són diferents als de la resta de la societat.

Una amiga meua artista fallera, Marisa Falcó, porta anys reivindicant el treball que les dones feien als tallers dels artistes fallers: un treball decisiu en molts casos però que no tenia habitualment ni visibilitat ni reconeixent. Abans de sentenciar que els tallers dels artistes fallers eren un espai masculí cal acostar-se a la seua realitat, perquè sinó es corre el risc de reiterar el silenciament de les dones. Cal que les seues condicions de treball milloren, i s'equiparen als homes, però cal també visibilitzar tota aquesta tasca amagada.

Crec sincerament que el món de les falles es mirat encara amb massa prejudicis per altres sectors de la societat i que determinants estudis externs han anat més a confirmar estereotips que a fer una tasca profunda amb empatia i comprensió. La igualtat real és una tasca de totes i de tots, i un objectiu que no es pot quedar en les paraules. Però crec honestament que les falles ja no són la bambolla d'endarreriment i de carrincloneria que alguns i algunes s'obstinen a perpetuar.

(Aquest article va ser publicat per primera vegada al Llibret 2020 de la falla Beniopa, de Gandia)