Fa uns anys, en la meua participació al catàleg de l'exposició El llibret de falla. Explicació i relació de la festa, comissariada per l'ADEF, establia tres períodes -i tres tipologies- en la història del llibret de falla. La primera era la del llibret pròpiament dit, l'original, la dels futllets amb l'explicació i relació de la falla que venien els xiquets pel carrer: "cinc centims val el llibret amb l'explicació i relació de la falla!". La segona era el llibret anuari, és a dir, que afegia informació sobre la vida de la comissió fallera (el president, la Fallera Major i en ocasions també el cens) i algun articlet en prosa. Eixe model coincideix amb la consolidació de la falla com a associació estable i serà el dominant des dels anys 40 al anys 80 del segle XX. De fet l'explicació en vers del monument anirà perdent protagonisme fins arribar en alguns casos a desaparéixer.
La tercera modalitat naix als anys 80, pren vol als 90 i es consolida amb l'arribada del segle XXI. És el llibret com a artefacte cultural: llibrets de gran format, amb monogràfics o reculls de continguts molt diversos. L'explicació i relació recupera empenta, però apareix quasi com un contingut més en exemplars de volum considerable. Amb algunes excepcions capitalines (fonamentalment Na Jordana) van ser les falles de les comarques les que prengueren el protagonisme, especialment a la Safor (Gandia) i les dues Riberes (Alzira i Cullera).
L'irrupció d'aquest model va ser sense dubte molt productiu i profitós. D'una banda feia que els llibrets assoliren un important nivell de llengua, no només en correcció gramatical (fonamental després dels foscos i estèrils anys de la Batalla de València i el mal que va fer el secessionisme lingüístic), sinó en qualitat literària. A més, en algun cas els llibrets acolliren vertaders articles de recerca que estengueren el coneixement sobre la festa i la consciència del seu valor patrimonial. És a dir, aquestos llibrets foren -són- una peça fonamental en el retrobament dels escriptors valencians i les escriptores valencianes, els i les intel.lectuals, amb la festa de les falles.
En aquest redreçament no es pot negar que tinguéren importància central els premis de la Generalitat Valenciana per la promoció i l'ús del valencià. Aviat aquest guardó va ingressar en l'imaginari faller com un dels més importants reconeixements. No només per l'ajut econòmic que implica, sent com és important, sinó també perquè és un premi al qual participen falles de totes les comarques falleres del País Valencià. Guanyar-lo implica obtindre reconeixement fora del propi municipi.
Que el llibret ocupe un lloc tan destacat en la vida fallera és sense dubte un fet molt important. Les falles han esdevingut vertaderes promotores culturals. Ara, com sol passar, aquest fet comporta també un risc. En part perquè la generalitat no es va atrevir a competir amb l'històric premi que atorga Lo Rat Penat a la ciutat de València, absolutament degradat en haver optat als anys setanta pel secessionisme més barroer i la seua arbitrària ortografia. Així, no hi ha premi a l'explicació i relació: el premi és al llibret sencer, i el seu tamany, el seu nombre de pàgines, continua sent un criteri important.
Això va dur a una mena de proliferació de gegantisme paralel.la a la que es va produir als monuments. L'important semblava ser fer el llibret més gran, amb format molt gran i amb moltes pàgines El risc aleshores és produir llibrets enormes, poc còmodes de llegir. I no s'enganyem, si fem llibrets que ningú llig poc foment de l'ús del valencià estem fent. El llibret pot esdevenir un fetitxe, un objecte per un premi, i ja no una expressió de la xicoteta comunitat fallera, testimoni del seu any, divulgadora del contingut de la falla.
Com serà el futur del llibret? Com crec que serà o com vull que siga? És possible que continue aquesta tendència, que el llibret es faça per a tindre premi, i s'allunye de la vida quotidiana de la comissió. Però jo espere que el futur siga un altre. Potser siga hora de tornar al xicotet format, als llibrets que són més llibrets que llibrots. I contar la falla, el monument i la comissió. I incloure articles, i poemes, però no en acumulació informe, com a fi en ella mateixa, sinó fent possible un format llegidor, còmode, abastable. Que no baixe el nivell de llengua, que els nostres escriptors i escriptores continuen col.laborant en ells, però que tornen al seu públic natural, a la comissió, al barri, que la gent estiga desitjant no només rebre el llibret, no només saber quin premi guanya, sinó veure què posa, qui escriu, de què parla. El llibret ha de ser, al cap i a la fi, órgan d'expressió viu d'una comunitat viva.
(La foto de la rajola l'he tret de
(Aquest article va ser publicat per primera vegada al Llibret 2020 de la falla Rei en Jaume I, de Cullera)
No hay comentarios:
Publicar un comentario