El passat divendres el
grup municipal de VOX a la ciutat de València es va negar a recolzar una
declaració institucional, coincidint amb l'aniversari de l'alliberament d'Auschtwitz,
condemnant l'extermini dut a terme pels nazis durant la segona guerra mundial perquè el text incloïa referències al col.lectiu LGTBI i, segons el regidor, aquest col.lectiu no va patir persecució nazi; no és nou, ja el passat 13 de gener el regidor de VOX del municipi de Bétera es negà a recolzar un homenatge als veïns del poble morts a Mauthausen perquè deien que calia fer homenatge a totes les víctimes -açò és
literal-, "de un bando o del otro".
A banda, i a altre
nivell, un àrbitre va suspendre un partit de futbol i la Lliga de Futbol
Professional va imposar dures sancions perquè el jugador de l'Albacete Zozulya
havia sigut insultat des de la grada amb el qualificatiu de nazi. Aquest jugador, entre altres coses, havia mostrat les seues simpaties pels aliats de Hitler durant la invasió d'Ucraïna en la Segona Guerra Mundial, perpetradors d'assassinats de masses.
Des d'aquell dia greus insults contra altres jugadors, particularment contra
Iñaki Williams, jugador negre de l'Athletic de Bilbao, no van meréixer ni tan
sols ser consignats en l'acta per l'àrbitre.
Encara en altre nivell,
una tal Mariló Montero, famosa televisiva, mostrà la seua indignació perquè els
ministres de Podemos portaren una xicoteta insígnia amb el triangle roig que
estaven obligats a dur els presos polítics en els camps nazis. Li semblava a la referida celebrity signes d'un inusitat radicalisme polític. Només li faltà dir -estava clarament implícit-
que alguna cosa haurien fet per a estar a un camp de concentració.
Pujant el nivell de
frivolitat una tal Elena Tablada, de la qual jo desconeixia feliçment la seua
existència, es va fer una foto al memorial de l'holocaust en Berlín amb una de
les poses banals que ja s'estan fent lamentablement habitual en aquest
monument. Va anar un pas més endavant incloent a un dels hashtags tronats un acudit, si involuntari d'una frivolitat
insuportable, si voluntari d'una misèria moral no menys insuportable, a propòsit dels xiquets que acabaren les seues curtes vides als forns crematoris nazis.
I podria seguir. No és estrany: estem a un país on la fiscalia considera que els nazis són un col.lectiu vulnerable que mereix protecció. La irrupció d'un partit explícitament feixista al
panorama polític espanyol i potser la creixent distància històrica ha afavorit
aquesta mena de gestos de tebiesa cap al nazisme o d'una inusitada
equidistància que seria fins i tot delicte en altres països. Ni nazis ni
antinazis, ni feixistes ni antifeixistes, sembla ser per a molts, el
políticament correcte. I ja se sap cap on cauen sempre aquestes equidistàncies
retòriques entre víctimes i botxins.
Haver patit quaranta
anys de la dictadura d'un aliat de Hitler és el que té. I que, com estem
comprovant, una part del seu imaginari transitara tranquil.lament fins
trobar-se preocupantment viu -i cada vegada més públic- en amples capes de la
societat espanyola.
La foto prové d'aquest twit: https://twitter.com/Zurro_85/status/1213032824024043520?s=20
No hay comentarios:
Publicar un comentario