martes, 7 de enero de 2020

La til.la necessària




He de reconéixer que m'ha sorprés molt positivament la visibilitat que ha tingut Joan Baldoví durant la sessió d'investidura. Ha demostrat ser un parlamentari molt intel.ligent, capaç de traure molt de rèdit al escàs temps de que disposa. El vaig veure en una televisió a més responent a una pregunta sobre la Nit de Reis com una persona normal, com un avi orgullós, que és el que també és, i això immediatament el va situar en un pla diferent al de la resta de polítics entrevistats que tractaven de fer jocs de paraules i metàfores polítiques de molt poqueta alçada. Crec que va tindre fins i tot més visibilitat que Más Madrid. També el pacte d'investidura amb Pedro Sánchez de Compromís com a tal, com a Compromís. Volia dir-ho perquè he sigut molt crític amb el pacte amb Más País i m'ha agradat molt com s'ha fet estos dies i crec que era just expressar-ho. Enhorabona!

D'altra banda, crec que va estar molt encertat el gest amb la til.la com a resposta a la manca d'educació i a la crispació constant dels diputats de la dreta i la ultradreta que estos dies han resultat indistingibles. És una bona manera de respondre, amb humor i sornegueria, sense deixar que ens arrosseguen al seu terreny. La dreta i la ultradreta es caracteritzen per tenir la llengua molt llarga i la corda molt curta. Diuen animalades -i tant de bo que només les diguen- i després reaccionen amb victimisme sobreactuat quan se'ls respon. Inés Arrimadas és una experta, però és habitual.

Cal que es posen en evidència, que es veja qui són els radicals, els intolerants, qui està mancat de la més elemental cultura democràtica, qui són els que volen trencar Espanya per la via d'expulsar a províncies senceres, a ideologies, a les nacions diverses que la composen. Eixa, deixar que es posen en evidència i respondre amb serenitat i sornegueria, sembla la manera de consolidar una hegemonia no ja de l'esquerra, sinó dels valors democràtics mínims que fan possible la convivència, perquè trobe que moltíssima gent està farta de crits i d'insults i d'inestabilitat constant.

Però ja veurem. Perquè també vos vull dir que l'actitud ortodoxament franquista de tants diputats de la dreta, negant legitimitats, insultant a qui està en l'ús de la paraula, orgullosos de la seua intolerància i el seu nacionalisme espanyol essencialista i xicotet, emprant vocabulari gros, fent fins i tot crides més o menys oblíques al colp d'estat militar, a mi em fan molta por, perquè fan pensar que podrien fer qualsevol cosa per obtindre el poder.


No hay comentarios:

Publicar un comentario