Amb aquesta columna Va com va enceta la seua època silvestre. Si voleu sentir el podcast, el trobareu a soundcloud fent clic ací. Si no passa res, trobareu un podcast nou i un nou post al blog cada dimarts. Perquè dimarts és el dia del Va com va.
-----------------------------------------------------
L'altre dia els diaris
madrilenys anunciaven exultants d'alegria que Madrid, "abierta i liberal" segons l'èpica de l'ABC és per fi la primera en PIB i superant
Catalunya. A banda que cal tindre molta barra i molt poca vergonya per contraposar
Madrid oberta i liberal (la d'Almeida i Diaz Ayuso) a una Catalunya
suposadament tancada, el que és evidentment fals és que l'augment aquest de
Madrid s'haja fet a costa de Catalunya. Es fa, per supost, a costa d'eixa
Espanya buidada de la que tant diuen preocupar-se quan parlen d'ella com una
cosa entranyable i llunyana amb un paternalisme molt fastigós.
Madrid, eixa comunitat
autònoma que és també la capital de l'estat, concentra recursos i és la seu de
tots els poders. Genera una enorme força centrípeta en aquesta Espanya radial i
atrau cap a ella, via exencions fiscals, via normatives o via recaptacions,
capitals i població. Segueix sent la ciutat cort funcionarial que descriu Pérez
Galdós però ara amb l'afegit dels executius neoliberals del món financer.
Capital d'un imperi imaginari, en versió cutre, depreda implacablement el seu
voltant.
Per això crec que és
molt bona notícia eixa modesta revolta de les regions de la qual anem en els
darrers temps percebent xicotets símptomes: Teruel Existe al congrés o la
reivindicació de Lleó d'esdevindre comunitat autònoma per raons històriques i
d'identitat. Les burles amb les quals són rebudes pels mitjans cortesans o bé
són una altra prova de l'aillament de la bambolla madrilenya que confon les
seues circumvalacions amb els límits de l'univers, o bé son la reacció visceral
de qui sent amenaçada la seua posició de privilegi pels qui considera
inferiors: els provincians, o, com els agrada dir-los precisament als encara
habitants d'eixa Espanya buidada: els paletos.
Llegint alguns articles estos dies vaig sentir ressonar el sentit original del
títol del diari fundat per Teodor Llorente: Las Provincias i que després tant
ha sigut pervertit i embrutat. Ell volia que se sentira la veu de les
províncies en la capital sobèrbia i arrogant.
Sí. Coincidisc amb els
raonaments d'alguns eminents politòlegs de l'entorn de Compromís. Possiblement
hi ha espai per a una federació de forces autonòmiques, potser eixa siga
l'embranzida que ens puga acostar a la necessària federalització de l'estat, i
això, clar, inclou sense dubte, no només Catalunya o les Illes, sinó també Aragó, Astùries, i Lleó, i fins i tot Castella. Però hi ha una cosa que
no haurien d'oblidar mai: Madrid no és una comunitat autònoma com les demés.
Madrid és l'altre. Madrid és la Cort. I fins ara els seus interessos han passat
per buidar la resta. L'Espanya de Madrid és una extensió de la seua perifèria,
és tota ella Espanya buidada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario