La revolta de les "províncies"

Amb aquesta columna Va com va enceta la seua època silvestre. Si voleu sentir el podcast, el trobareu a soundcloud fent clic ací. Si no passa res, trobareu un podcast nou i un nou post al blog cada dimarts. Perquè dimarts és el dia del Va com va.

-----------------------------------------------------

L'altre dia els diaris madrilenys anunciaven exultants d'alegria que Madrid, "abierta i liberal" segons l'èpica de l'ABC és per fi la primera en PIB i superant Catalunya. A banda que cal tindre molta barra i molt poca vergonya per contraposar Madrid oberta i liberal (la d'Almeida i Diaz Ayuso) a una Catalunya suposadament tancada, el que és evidentment fals és que l'augment aquest de Madrid s'haja fet a costa de Catalunya. Es fa, per supost, a costa d'eixa Espanya buidada de la que tant diuen preocupar-se quan parlen d'ella com una cosa entranyable i llunyana amb un paternalisme molt fastigós.

Madrid, eixa comunitat autònoma que és també la capital de l'estat, concentra recursos i és la seu de tots els poders. Genera una enorme força centrípeta en aquesta Espanya radial i atrau cap a ella, via exencions fiscals, via normatives o via recaptacions, capitals i població. Segueix sent la ciutat cort funcionarial que descriu Pérez Galdós però ara amb l'afegit dels executius neoliberals del món financer. Capital d'un imperi imaginari, en versió cutre, depreda implacablement el seu voltant.

Per això crec que és molt bona notícia eixa modesta revolta de les regions de la qual anem en els darrers temps percebent xicotets símptomes: Teruel Existe al congrés o la reivindicació de Lleó d'esdevindre comunitat autònoma per raons històriques i d'identitat. Les burles amb les quals són rebudes pels mitjans cortesans o bé són una altra prova de l'aillament de la bambolla madrilenya que confon les seues circumvalacions amb els límits de l'univers, o bé son la reacció visceral de qui sent amenaçada la seua posició de privilegi pels qui considera inferiors: els provincians, o, com els agrada dir-los precisament als encara habitants d'eixa Espanya buidada: els paletos. Llegint alguns articles estos dies vaig sentir ressonar el sentit original del títol del diari fundat per Teodor Llorente: Las Provincias i que després tant ha sigut pervertit i embrutat. Ell volia que se sentira la veu de les províncies en la capital sobèrbia i arrogant.

Sí. Coincidisc amb els raonaments d'alguns eminents politòlegs de l'entorn de Compromís. Possiblement hi ha espai per a una federació de forces autonòmiques, potser eixa siga l'embranzida que ens puga acostar a la necessària federalització de l'estat, i això, clar, inclou sense dubte, no només Catalunya o les Illes, sinó també Aragó, Astùries, i Lleó, i fins i tot Castella. Però hi ha una cosa que no haurien d'oblidar mai: Madrid no és una comunitat autònoma com les demés. Madrid és l'altre. Madrid és la Cort. I fins ara els seus interessos han passat per buidar la resta. L'Espanya de Madrid és una extensió de la seua perifèria, és tota ella Espanya buidada.