El Mare Nostrum i la mort

Text de la columna Va com Va del 2 de juliol de 2019

Aquest cap de setmana vaig gaudir del primer bany en la mar de la temporada. Per fi vam poder dedicar un cap de setmana a descansar. Afortunadament enguany cap persona m'ha dit això de "tu com ets professor ja estaràs de vacances, veritat?". No sé si és que ja van assumint que tenim una convocatòria de juliol i que de fet, entre Treballs Finals de Grau, Treballs Finals de Màster i comissions diverses per organitzar el proper curs el mes de juliol ha esdevingut un mes amb punta de treball en la universitat, per als professors i professores i per a molts estudiants també, i per al personal d'administració.

Però vaja, no és d'això del que volia parlar-vos, sinó de que mentre estava a la mar, en el magnífic dissabte i diumenge de platja que gaudírem no deixava de pensar en Carola Rackete detinguda a Itàlia per tractar de salvar vides en aquest mateix mar. Pensava que estem en una molt mala època si els vertaders herois i les heroïnes són les que desafien les lleis injustes que penalitzen la humanitat, la compasió i el compromís social. Pensava en ella i pensava també en tots els homes i dones que potser en eixe mateix moment estaven tractant de creuar eixe mateix mar del qual jo estava gaudint en el meu moment d'esplai. I estava pensant també en els que potser en eixe mateix moment estaven morint ofegats sense ningú que ni tan sols els vera, perseguit i prohibit com està ajudar-los, amb una lluitadora pels drets humans més empresonada.

Itàlia té un problema, ben és cert, i es diu Salvini, i és diu feixisme. Però farem malament en oblidar que nosaltres també el tenim, amb un govern espanyol que després de pegar-se una rentada de cara propagandística ha decicit mirar cap a un altre costat, amb partits xenòfobs atiant l'odi contra el pobre, contra el diferent, contra el sud del mediterrani, envilint-nos cada dia amb la seua presència i el seu discurs i la seua impunitat, ara a més tastant govern municipal i humiliant sempre que poden als altres, oposant la bandera monàrquica, cada dia que passa més seua només, a la defensa dels drets del col.lectiu LGTBI, als refugiats, als drets humans.

El Mare Nostrum és un xicotet mar carregat d'història i per això mateix carregat de morts. Però estos no són víctimes de la Batalla de Lepant, o de la guerra contra el Turc per Constantinoble, o de la lluita contra els pirates berberiscos. Aquestos morts, víctimes de la globalització neoliberal, de la geoestratègia amb poca amplitud de mires, de la injustícia estructural, de la xenofòbia i de les ideologies que blinden Europa i li fan tancar els ulls a les conseqüències dels seus actes, aquestos morts són els nostres morts. No els oblidem ni un minut. Perquè podriem ser nosaltres, perquè estar esta vegada en el lloc dels privilegiats no ens dona el dret a ser insensibles o inhumans.

Crèdits de la foto: TILL M. EGEN/SEA-WATCH HANDOUT