Ninots de lloguer

Aquest article va ser publicar originalment al Llibret de la Falla El Port de Silla del 2019
Podeu llegir-lo fent clic ací

El món de les falles mai deixa de sorprendre'm. Moltes vegades per a bé, que conste. Però no sempre. El que vaig a contar va passar a Gandia, però em tem que no és exclusiu de la capital de la Safor. Les falles passades una falla molt coneguda i molt elegant va ser sancionada per retirar totes les bases abans de la cremà. Sembla que havia arribat a un acord amb els seus artistes per no cremar-les i tornar-li-les. Pel que he sentit dir, sembla que altres falles havien tornat algun ninot als mateixos artistes. Aquesta arribà més lluny i la seua espectacular innovació va consistir en tornar totes les bases. Moltes vegades es diu que les falles abusen del recurs dels indults honorífics. En aquest cas no estem parlant de que se'ls anà la mà regalant ninots a la fallera major o al president. En certa mesura, ni tan sols els ninots eren de la comissió. Es pot dir que la seua falla era en part una falla de lloguer.

Aquest tema em sembla greu, trist i escandalós, i no es pot comparar en absolut als refregits (ni els clàssics per reutilització de motlles, ni els digitals), perquè no estem parlant de diferents individus d'una sèrie sinó literalment d'utilitzar el mateix ninot en més d'una falla. Llogar un ninot, plantar-lo en el carrer per tindre una falla més gran i amb més bases pel mateix preu, obtindre un bon premi i després tornar-lo, no només és un agravi comparatiu, un exercici d'avantatgisme, respecte a les comissions que cremen la seua falla sencera, que també, sinó que atempta contra el mateix sentit de la festa de les falles. Açò va de plantar un monument satíric al carrer i cremar-lo la nit de Sant Josep. Totes les altres coses són boniques, emocionants i divertides, i completen la festa tal com ha arribat als nostres dies, però no deixen de ser coses afegides a eixe ritual del foc que li dóna sentit a tot. Si no cremem la falla, no estem fent falla. Això ho va entendre molt bé aquella comissió de la Ciutat de València que volgué indultar una falla infantil sencera i acabà cremant-la unes setmanes després. És falla perquè es crema.

Crec, però, que el fet dels ninots de lloguer i el sentit profund de la picaresca que s'hi amaga, no és només una anècdota, sinó que arrela en problemes que la festa arrossega desde fa dècades. Com a mínim jo distingisc dos.

D'una banda precisament la pèrdua de pes específic del monument dins de la vida de la comissió. Tant ha anat augmentat la importància d'altres elements, que per a alguns fallers i falleres la falla és un element més i ni tan sols el més important. Recorde fa uns anys que em vaig trobar un artista faller molt admirat per mi, José Manuel Alares, plantant quasi en solitari una falla infantil no massa lluny de l'estadi de Mestalla a la Ciutat de València. De fallers o falleres no hi havia ni un. A cent metres, aproximadament, la falla celebrava dins de la seua carpa un esdeveniment infantil. Hi havia alguna cosa més important per a la xicalla de la comissió en eixe moment que veure alçar-se la seua falleta de l'any? Realment no podem culpar a eixos xiquets i eixes xiquetes perquè hagen perdut la perspectiva sobre el que fa que les falles siguen falles. Evidentment els seus majors no els ho han transmés perquè tampoc semblen tenir-lo massa clar. En eixa lògica, llogar ninots és un pas natural. Si això deixa més diners per a altres coses accessòries i damunt s'aspira a premi, doncs, tot va rodat.

D'altra banda, és de veres que per a fer la trampa de la falla de Gandia fan falta dos, la comissió i els artistes. La sanció va recaure en la comissió, però em sembla evident que en aquest cas els artistes van fer si més no d'element incitador a la corrupció. Algú em podria dir que en el fons va en el mateix sentit que la consolidada pràctica -hui en retrocés en part per la política de subvencions- de declarar un pressupost inferior al real. Em sembla malament, i em sembla molt greu perquè una vegada més adultera el concurs (ai, el concurs, què perniciós és) i perquè no deixa de ser una manera de defraudar. Però torne a insistir que la práctica del lloguer de ninots atempta contra la mateixa essència de la festa fallera, per la qual cosa, al menys en sentit faller, em sembla encara més greu.

Ara bé, perquè fan els artistes eixes coses? Perquè s'atreveixen a plantejar-les a les comissions? La resposta ens duria a les condicions dolentes de l'ofici, a com de difícil resulta viure de fer falles i a la manca de valoració de l'originalitat i de la tasca creativa de disseny que les falles impliquen. Moltes comissions continuen contractant les falles a pes (a volum), i moltes vegades el benefici que els artistes obtenen de la seua feina apenes serveix per cobrir despeses. Quan es planten falles conceptuals, falles diferents, sempre hi ha qui assenyala com a argument definitiu: "i per a fer açò li han pagat tant?" Fins que no assolim que l'artista faller és un artista, i que per tant cal recompensar el treball creatiu i -i no estic pensant en pagar més, perquè sé com estan les finances de les comissions, sinó possiblement en fer falles més xicotetes pel mateix diners- estarem entre tots matant el col.lectiu. El contrari de fet incentiva pràctiques tan aberrants com el lloguer de ninots, i posa en risc l'ofici. Ara a València algunes veus estan advertint de la mort de la ciutat fallera. Tant de bo encara estiguem a temps de revertir la situació.

La foto l'he treta de telesafor.com