Conquistadors i supervivents a la platja de Gandia

Text de la meua columna Va com va emesa per Ràdio Gandia el 16 de julio de 2019
L'àudio complet es pot sentir ací

Com que se m'acumulen els temes, he decidit esta setmana tornar a fer un va com va a trossets.

1. Exercicis de supervivència en terra d'indígenes. Sent que lapolicia local de Gandia està començant a retirar els para-sols deixats de bonmatí a la platja per matiners que baixen com Hernán Cortés i amb posat èpic el claven a la platja com si fos el penó de l'emperador Carlos i prenen posessió per a ells i família per a la resta del dia. Em fascina aquesta pulsió privatitzadora de l'espai públic que arriba fins i tot a la natura. "He arribat abans, encara que siga un minuts abans de tornar-me a l'apartament a dormir més i açò és meu", semblen dir.

Ja posats podien posar-li nom, com feien els conquistadors espanyols d'Amèrica. Playa Manolo podrien batejar un quadradet de la platja marcat amb un para-sol del Madrid. O Playa Almu un altre alegre racó amb un para-sol de floretes. La veritat és que em sembla molt bé l'advertència de la Policia Local. I que els multen i tot. En realitat, tot el que han de fer, és baixar de bon matinet i quedar-se davall del para-sol fins que baixe la resta de la família. Si ho pensen bé, també té el seu vessant èpic, encara que passen de semblar Hernán Cortés a Robinson Crusoe. Sempre poden portar-se un coco i parlar amb ell mentre esperen.

2. El regidor poeta. Diuen que són temps dolents per a la lírica, però a Gandia tenim un regidor poeta. He vist que José Manuel Prieto ha presentat el seu llibre de poemes Geometría del Hechizo acompanyat de Diana Morant i de Puri Naya. Joiosa i culta ciutat aquesta que té regidors poetes i una alcaldessa que parla de poesia.

3. L'orgull d'anar on no t'han convidat. Molt s'ha parlat sobre Ciudadanos, Inés Arrimadas i l'orgull. La cosa en realitat era molt senzilla. Van a una manifestació el manifest de la qual no volen signar perquè a més ni tan sols estan d'acord; es posen darrere d'una pancarta que l'única cosa que reivindica és que volen anar a la manifestació perquè sí; quan no són ben rebuts fan gestos provocadors i quan són desallotjats per la policía fan un discurs victimista estigmatitzant i criminalitzant els organitzadors de la manifestació quan aconsegueixen contindre la carcallada. I després diuen no sé quina cosa de convivència.

Fa temps que a Espanya la política d'alguns patriotes consisteix a assenyalar col.lectius per deshumanitzar-los. Si continuen expulsant gent de la comunitat i de la convivència, al final es quedaran a soles. O seran ells els que es queden fora. Tant de bo siga això darrer, i la resta puguem viure tranquils i tranquil.les, amb respecte, diversos i diverses com som.