L'embaixador i el federalisme

Text de la meua columna Va com Va emesa per Ràdio Gandia el 2 d'abril de 2019.
L'àudio es pot sentir ací.

La setmana passada vaig estar a un congrés a Berlín. En concret al XXII Congrés de l'Associació Alemanya d'Hispanistes que tenia lloc a la Universitat Lliure de Berlín i a l'Institut Iberoamericà. Jo participava a la secció que portava per títol Desaparecido(s): La representación de la ausencia forzada en las literaturas y culturas iberoamericanas, parlant d'una novel.la que m'agrada molt, La resta, de l'escriptora xilena Alia Trabucco Zerán (a Espanya ha estateditada per Demipage i vos la recomane molt) i altra que m'agrada menys (El espíritu de mis padres sigue subiendo enla lluvia, de l'argentí Patricio Pron).

Les dues novel.les parlen sobre l'experiència de la generació dels fills dels qui patiren les respectives dictadures, sobre els traumes i culpes heretats i sobre la demanda de saber. M'agrada més La resta perquè assenyala les continuitats entre el passat dictatorial i el present que no ha sabut ni pogut canviar moltes coses i sobre la necessitat de recordar com a motor per a l'acció present. Ella parla per al cas xilé de post-dictadura. No em sembla un mal terme per assenyalar les febleses i les renúncies de les respectives transicions. De la xilena, i de l'espanyola.

En realitat d'això parlava la meua contribució. De com és de difícil des d'Espanya parlar de la gestió defectuosa dels seus traumes que han fet altres societats, perquè potser siga una manera d'amagar com de malament ho hem fet nosaltres. La tasca del crític ha de ser assenyalar mancances i no reforçar estratègies auto-indulgents.

Un altre dia vos contaré les impressions que em va produir la ciutat de Berlín. Hui volia contar-vos una cosa que em va sorprendre molt. Per a bé, supose: el dia de la inaguració -una cerimònia molt formal i molt llarga, amb discursos protocolaris de diveres autoritats, culminant amb una xarrada d'Antonio Muñoz Molina- una de les persones que prengué la paraula va ser l'Embaixador de l'Estat Espanyol a Alemanya, Ricardo Martínez Vázquez, i va referir-se als problemes que tenim actualment. Va dir que acabarien solucionant-se perquè Espanya necessita aprofundir en la via federal que tan exitosa és a Alemanya. Vos ho promet que ho va dir. I jo que em vaig alegrar.

Va ser bonic de sentir d'un representant del govern de Madrid, encara que probablement només fos per donar bona imatge en un país on sembla que no acaben de tindre clara la qualitat democràtica espanyola. Llàstima que eixes coses no es diguen més dins d'Espanya i que contrasten tant amb els qüestionables espectacles que dona el Ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, quan va de gira per Europa. Perquè, en efecte, estic molt d'acord amb el senyor embaixador: aprofundir (molt) en el federalisme és la solució.