 |
| Text de la meua columna, Va com va, emesa per Ràdio Gandia el 26 de març de 2019 |
Ja vos he contat
diverses vegades que una de les experiències més agradables de la meua vida
professional és donar classe en la Universitat dels Majors de Gandia, al centre
Internacional de la Universitat del València al carrer del Tossal: per la
llibertat que sent en confeccionar els temaris, per l'ambient que es crea i
perquè tinc ocasió d'aprendre dels meus estudiants i de les meues estudiants.
Pertanyen a una
generació de lluitadores i lluitadors amb una gran consciència cívica. Per això,
no em va sorprendre gens que l'altre dia, en acabar la darrera classe abans de
falles, se m'acostara un d'ells, Alfredo Cortell, i em parlara de l'Associació
de Jubilats i Pensionistes de la Safor, integrada en la Coordinadora Valenciana
per la Defensa del Sistema Públic de Pensions, i em demanara que els ajudara a
fer difusió de l'acte que estan preparant per al dia 28 de març. Porta per
títol "Pensions ¿Hi ha futur?" i consistirà en una xarrada amb Hèctor
Illueca, professor de Dret del treball a la Universitat de València amb una
llarga trajectòrica de lluita pels drets civils i amb José Garcia Polo, de la
Coordinadora Valenciana. I per suposat li vaig prometre que ho faria, i això
estic fent en estos mateixos moments.
Precisament crec que un
dels motius d'esperança que ens dóna la nostra societat és que els i les
nostres majors siguen capaços d'associar-se en defensa dels seus drets, que són
els drets de tots. Ells i elles mantenen viva la societat civil valenciana i són
un exemple de lluita i de compromís.
A més, la seua causa és
la causa de cadascun de nosaltres. Les pensions de jubilació són un dret que
ells, elles, nosaltres, ens guanyem amb cada dia de treball. No és una concesió
graciosa del poder, és un dret, i és una qüestió de justícia. Com ho és no
condemnar a la marginalitat a qui en algun moment de la seua vida laboral va
perdre el ritme o va ser llançat a la desocupació com a conseqüència dels
desastres de la nostra economia. Justícia i dignitat i ni un pas enrere en els
drets que tant han costat de guanyar i que ara es veuen amenaçats per la
confluència entre el neoliberalisme i la ultradreta.
Ells són hui els majors.
Nosaltres ho serem demà. Per això hem de ser conscients que defensar el sistema
públic de pensions no és una qüestió sectorial, d'un grup, sinó una necessitat
transversal. Per això li he fet cas al meu estudiant Alfredo i vos recomane
l'acte, que tindrà lloc al CEAM de Gandia, a la avinguda de la República
Argentina 52 el dijous 28 a les 18.30. Jo crec que val la pena. La consciència
i la informació fiable enforteixen les societats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario