Pasqual Molina

Text de la meua columna Va com va que es va emetre per Ràdio Gandia el 9 d'abril de 2019
L'àudio es pot escoltar ací

El passat dimecres es va celebrar l'acte que va convertir oficialment Pasqual Molina en fill predilecte de la ciutat de Gandia. Jo no vaig poder assistir, perquè tenia tres classes seguides a València, en la facultat, que em feien acabar a les 9 de la nit. I ben mal que em va saber, perquè Pasqual no només és un amic, sinó una persona per la que tinc molta admiració.

El vaig conéixer ara farà quinze anys, gràcies a l'Associació d'Estudis Fallers, a ell, i a l'Associació Premi Llaraní i tot el que suposa. Junts, implicant l'Ajuntament de Gandia i la Federació de Falles, vam començar a organitzar la Mostra de llibrets, que des del 2006 reuneix a la capital de la Safor a coordinadors i coordinadores de llibrets de falla de tot el País Valencià, convertint-se en una cita obligada on intercanviar experiències i trobar noves forces i noves idees. Pasqual s'esforça en dotar de contingut específic a cada edició, en acostar gent dels més diversos àmbits a la realitat cultural de la festa de les falles, i any rere any aconsegueix que siga una fita ineludible amb organització impecable. En tots estos anys Pasqual ha sigut l'ADEF a Gandia, i sempre hem contat amb ell, des de les Converses les falles a la Nau als dinars estivals a la Marjal, balanç d'exercici, bressol de projectes, llar de l'amistat.

Crec que Pasqual és de les persones imprescindibles per a la nostra societat: per la seua estima per la nostra llengua i per la seua ciutat, per la seua generositat profunda, per la seua manera elegant i culta d'ésser bo. Moltes vegades ho dic: si el nostre país haguera tingut i tinguera més persones com ell, la salut de la nostra llengua, la nostra auto-estima com a poble i el nostre teixit social serien molt millors. Més Pasquals Molinas és el que ens calen als valencians i menys Tonicantós malalts d'auto-odi. Per això cal valorar els que tenim. I fer que se senta estimat qui tanta estima ens ha donat i ens dóna, qui tant ha estimat i estima la seua ciutat i la seua gent.

És molt just que siga fill predilecte de Gandia qui porta per tot arreu el seu nom amb tant d'orgull, qui treballa de manera tan humil i tan constant per la nostra cultura. I ho és tant per les seues obres i les seues iniciatives com, el que encara és menys habitual, per la seua manera constant de fer xarxa, de sumar gent i d'implicar-la, d'impulsar sinèrgies, aliances i nous projectes. Es pot dir que qui es fa amic de Pasqual es fa automàticament també amic de Gandia. Pasqual Molina: home savi i generós, activista cultural, mecenes contemporani.