tag:blogger.com,1999:blog-78409142447209139882024-01-16T00:02:24.503+01:00Va com va: El blog de Jesús Peris LlorcaUnknownnoreply@blogger.comBlogger295125tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-65333045373338946242023-12-09T18:08:00.007+01:002024-01-15T18:08:17.435+01:00Almudaina (i 2)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcfMkE33nFj1PjTseelA3fnr4gG_N8Kofb_qZwVpDIID755zFUDEvbs0KJWUoswHnRFklHx0GLzaFsD-l9JdB5jB1DbD8gDclB6FfuK7nC1isWDQ15C2XKDpB1IU4KNgX7_m9C4tIBxTq-yMfUtbLcAsNgNPcogqPsfZcoFNxDm8XqwC51vdZDMOlOjo08/s1600/WhatsApp%20Image%202023-12-09%20at%2017.59.11.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="546" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcfMkE33nFj1PjTseelA3fnr4gG_N8Kofb_qZwVpDIID755zFUDEvbs0KJWUoswHnRFklHx0GLzaFsD-l9JdB5jB1DbD8gDclB6FfuK7nC1isWDQ15C2XKDpB1IU4KNgX7_m9C4tIBxTq-yMfUtbLcAsNgNPcogqPsfZcoFNxDm8XqwC51vdZDMOlOjo08/w410-h546/WhatsApp%20Image%202023-12-09%20at%2017.59.11.jpeg" width="410" /></a></div><p style="text-align: center;"><br /></p><p><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: "Helvetica Neue"; text-align: justify;"><a href="https://edetanopolis.blogspot.com/2016/08/almudaina.html">El diumenge 28 d’agost de 2016 vaig pujar un text al blog</a> i vaig titolar-lo simplement “Almudaina”. “Ha arribat l'hora del teu cant a Almudaina, que diria el mestre”, començava. I continuava amb optimisme i d’una manera irreflexiva “però no temia el moment”. Potser hauria d’haver-lo temut. O haver pensat dues voltes el que anava a cantar.</span><span class="Apple-converted-space" style="font-family: "Helvetica Neue"; text-align: justify;"> </span></span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">És cert que mentre escric aquest text concebut per al blog, malgrat el temps que el tinc aturat, llegir aquell em dona molta vergonya. Em fa pudor. En 2016 jo no era cap xiquet ja i tanmateix, en llegir-lo ara, l’innocència i la manca de perspectiva que demostra em fa enrogir les galtes sota la barba. Potser haja de ser una mica més comprensiu amb mi mateix. Aquell al remat era el meu cant a Almudaina d’aleshores. No el cant definitiu -quin cant ho és, pot ser el del mestre a València que em servia d’inspiració, però qui més en un moment concret de la vida pot assegurar quin sentit tindrà un espai des del conjunt del l’existència o des d’un altre moment del temps- però sí el cant vertader d’aleshores, el que era aleshores Almudaina en la meua vida, el cantó del ring somniat, rescatat a l’altra banda d’una sèrie de trasbalsaments íntims i en el moment en que iniciava amb pas ferm una nova etapa de la meua vida i -al text també ho posa- concebia plans de reforma de la casa, que, de fet, van començar poc després pel bany, urgent perquè calia solucionar el problema de les canyeries que també esmente.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Si que hi ha al text algunes coses que només estaven en la meua imaginació. Eren projeccions optimistes. No deixava de ser -ho deia explícitament amb cert èmfasi- un text d’amor, i Roland Barthes i Jacques Lacan ja m’havien ensenyat -i per cert també la vida a aquelles alçades- que els enamoraments són bàsicament projecció en un objecte alié de la silueta exacta del que et manca. Hui pense que no sempre (i cal tractar d’encertar) però sí moltes vegades l’amor és una forma del deliri. El que em costa més perdonar-me és que precisament jo, que vaig fer la tesi<span class="Apple-converted-space"> </span>doctoral sobre representacions literàries del camp, encara que fos en altra tradició, que em vaig llegir per davant i per darrere <i>El camp i la ciutat</i> de Raymond Williams, acabara caient en la pastoral desproblematitzada. Supose que, com diria Jacques Derrida, conjurar un fantasma és una manera de cridar-lo i ningú no naix impunement a Paterna a principis dels anys setanta.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Bo, així les coses, sembla que ha arribat el moment d’altre cant meu a Almudaina. Però esta vegada el gènere al qual s’adscriu és una mica diferent. I també el to. Però cal completar el retrat. El retrat meu amb eixe poble (ja no li diria “el poble” com aleshores) al fons. Un díptic perfecte, si més no, amb anvers i revers.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">La història en realitat és senzilla. Un gir de guió inesperat que de sobte et mostra el que sempre havia estat ahí i no volies registrar perquè et trencava l’enquadrament. Passa com eixos dibuixos que són dues coses alhora: una vegada descobreixes la segona ja no pots deixar de veure-la i ja la voluntat no és prou per tornar a veure només el que veies al principi.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">El cas que és que la projectada reforma abastà només el quart de bany. Quedà bonic, això sí. Però la casa necessitava molt més i calia trobar la manera. Encara i així pujàvem de quan en quan. El cantó del ring continuava sent-ho quan se’l necessitava. Després, l’estiu del 2019 no anàrem. Estàvem en plena mudança i el passàrem pintant i endreçant la casa on vivim feliçment a hores d’ara. Després, abans de les següents vacances de Pasqua, esclatà la pandèmia i Almudaina quedà a l’altra banda de tot, del temps i de l’espai. I tardàrem a tornar. I quan ho fèrem va ser perquè un veí ens avisà que la porta de darrere estava oberta.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Ara lamente no haver fet fotos del dia que vaig anar a fer recompte de danys. Vaig entrar per la porta de darrere i vaig sentir eixa sensació que he explicat de vegades en classe a propòsit d’algun relat d’Horacio Quiroga, l’estranyament davant l’espai familiar que de sobte es percep com a alié i inquietant, com si tinguera amenaces ocultes, com si de sobte tot puguera caure sobre tu, el que Sigmund Freud defineix com a sinistre.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">El recompte, de manera el més assèptica possible quedaria de la següent manera: en tota la casa excepte la cuina-menjador els cables de la llum estaven arrencats i havien desaparegut. En el pis de dalt fins i tot havien fet un forat en el guix per tal de traure’ls. A més, en eixa visita i en les següents vaig anar fent inventari dels objectes desapareguts: un sofà (en altre moment caldria fer la història de les vides d’eixe sofà), un taladre, un espill… Però el que més em va sobtar i que en aquell moment no vaig ser capaç d’interpretar és que la casa estava completament vandalitzada: botelles buides per terra, tot el que estava al rebost escampat per la taula i taques de pintura blava per totes bandes, per les parets, per les cadires, per les taules -un calaix estava ple de pintura-, per la llavadora, per la nevera. A la porta del congelador hi havia un dibuix fet per la meua filla que ens representava a ella i a mi. També estava completament tacat de pintura. Com un símbol de moltes coses. Tatxat. Com la vida d’abans.</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH-MgO87SGcJ19scJyWlBX1t8QUaTUjGndDNrZD3prkjwv7X9AdBGCISw1YGdDthJOKS7zgFwkiJ7pk0Ey25m9PRvMjrsPwMFwRsRMagR4X6Gvb0RZfkyFDYvVrYRbLMou5nwIHxM6ksNDIp2f1Kmf_U0UfZq4pOk3sqCi28cZL_GVK2I8y_tv-T9OqPPe/s968/sense%20nom.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="968" data-original-width="884" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH-MgO87SGcJ19scJyWlBX1t8QUaTUjGndDNrZD3prkjwv7X9AdBGCISw1YGdDthJOKS7zgFwkiJ7pk0Ey25m9PRvMjrsPwMFwRsRMagR4X6Gvb0RZfkyFDYvVrYRbLMou5nwIHxM6ksNDIp2f1Kmf_U0UfZq4pOk3sqCi28cZL_GVK2I8y_tv-T9OqPPe/w217-h238/sense%20nom.jpg" width="217" /></a></div><br /><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"><br /></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">És de veres que hi havia alguna cosa que no encaixava, però aquell dia vaig empassar-me el relat que em va ver algun veí sobre una fantasmagòrica furgoneta blanca (quin clixé) que havia merodejat pel poble, i vaig tornar amb la sensació que la nostra caseta havia tocat fons i que calia fer alguna cosa.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">I això férem els següents mesos. I va ser bonic, perquè va ser un projecte que va implicar els meus fills. I trobàrem la manera de financiar la reforma, i buscàrem un obrer, i un electricista, i un pintor i tot semblava anunciar que la casa tornaria a estar com al principi, o millor encara, i que tornaríem al poble, i que hi hauria ocasions per repetir el vell cant a Almudaina, que fins i tot es podria reconstruir el cantó del ring, el refugi de la resta de la vida.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">I així, quan estàvem a punt de començar les obres, un dia vam tornar al poble junts, jo i els meus fills. Per llevar d’enmig les restes de la desfeta i deixar la casa preparada per al seu renaixement. I aleshores va ser quan ens va arribar la notícia. Estalviaré detalls i noms perquè no vull ser jo qui tinga els problemes, però les persones que havien entrat a la meua casa, que l’havien saquejada i vandalitzada, no eren els ocupants d’il·lusòries furgonetes blanques sinó que no els calia arribar de cap lloc perquè ja estaven allà. I ens quedà clar per dos vies diferents fins al punt de no deixar lloc al dubte. Primer el relat d’una veïna, després un diàleg encara més aclaridor: “Com esteu?” “Hem vingut a netejar tot el mal que ens va fer la gentola que va entrar en casa”. “No, no eren gentola. Eren xiquets”. Xiquets. Els mateixos xiquets que havien crescut amb el meu fill, que el meu fill havia considerat els amics de la infantesa, amb els quals projectava reprendre el contacte, amb els que mai havia deixat de tindre grups de whatsapp en comù. Xiquets. De bona casa i adherits. Una història vella. No escriuré els seus noms. Potser els vaig escriure en l’altre cant.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Eixe és el gir inesperat que sembla inevitable una vegada s’ha produit. I eixe va ser el vertader colp. També s’assabentàrem que altres cases havien patit intrusions i saquejos. Això de fet ho sabíem. El que quedà clar ara va ser la seua lògica: cases del ravalet. Cases de forasters. Xiquets de bona casa amb un sentit patrimonial de tot el poble. Els vertaders propietaris. Perquè no hi ha prou en haver arribat quasi fa vint anys amb un xiquet menut, o que una altra xiqueta nasquera quan ja teníem la casa a aquell poble. A Almudaina els forasters sempre ho seran i les seues propietats seran precàries, a disposició de l’avorriment, de la mandra, del caprici, de qui encara es considera el senyoret i de qui li riu les gràcies. Decimonònic, és cert. De novel·la de Delibes. O de Blasco Ibáñez. I, tanmateix, cert.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Una de les novel·les del cicle gautxesc que vaig llegir en l’època de la meua tesi doctoral, epigonal i paròdica, <i>Moreira!</i>, de César Aira, presentava el vell heroi recolzat a la paret de la <i>pulperia</i> mentre dictaminava amb la seua èpica rotunditat sentenciosa: “seamos marxistas”. Vaig riure en llegir-lo per primera vegada i em fa somriure cada vegada que ho recorde. Crec que en el fons ho vaig prendre com una broma postmoderna. I ho era. Però ara pense que era molt més: en el centre del mite rural un punt de fuga que és al mateix temps una clau de lectura. Siguem marxistes. Si més no, com a antídot a la romantització, com a escletxa que faça somoure els bastidors i els telons pintats de la pastoral. Això per exemple hauria d’evitar idealitzar pobles que tenien el mateix alcalde des d’abans del 75 i que apareixen en la televisió autonòmica com una curiositat pintoresca i ahistòrica. Perquè potser l’alcalde no és l’únic que haja perviscut. Perquè si jo em farte a explicar i a escriure en les meues columnes setmanals que vivim la segona Restauració Borbònica, que després de la guerra civil i el franquisme no hem tornat a una democràcia a l’estil de 1931 sinó d’abans de 1923, això té conseqüències quotidianes també, que ens afecten directament i ens corquen els cantons dels ring, i el caciquisme no desapareix sinó que es transforma i la societat actual -també, i potser sobretot la societat rural- prové directament dels termes i les conseqüències de la victòria franquista de 1939 i el seu projecte de societat. I al remat els joves senyorets exerceixen de tals. I la impunitat és la mateixa. No són gentola. Són xiquets.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Després d’aquell dia calgué fer un nou recompte de danys, i esta vegada foren molt més profunds. Vaig fer el que mai pensava que faria, i li vaig posar una alarma a la casa, perquè ara ja sabia quin és el perfil real dels okupes, que no és el que diu Susana Griso ni Ana Rosa. I vaig comprovar que el cantó del ring, que “eixe lloc en el marge de les lluites on tornar, o des d'on mirar” i “el quartell general per compartir amb els meus amb el mateix gest amb que es comparteix la vida”, per dir-ho amb les paraules del text de 2016, havia desaparegut per a sempre. Les vegades quan he pujat després m’he sentit més incòmode i més tens que en el centre “de les lluites” quotidianes. I de la part de les famílies dels “xiquets”, amb alguna excepció concreta, només hem rebut silencis incòmodes o converses forçadament jovials, com si no haguera passat res.<span class="Apple-converted-space"> </span></span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Però el més important, el més dolorós, més encara que l’ensorrament del refugi i la vergonya retrospectiva per no haver sigut prou marxista, ha sigut saber que el meu fill estava passant una d’eixes experiències que ajuden a madurar però que fan molt de mal, la pèrdua de la innocència amb l’experiència de la traïció. I encara pitjor, sentir que ell havia perdut molt més que un refugi il·lusori: havia perdut una part molt important de la infantesa, la felicitat i la llum dels seus estius. Espere que a l’altra banda del dolor puga recuperar-los. La meua filla també va patir, és clar, però el cert és que la seua millor amiga de la infantesa havia deixat d’anar al poble abans que nosaltres. Eixa era una d’eixes coses que no vam saber interpretar en el seu moment.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Després del colp, la reflexió i la presa de decisions, altra vegada col·lectives. Hem fet una bona part de la reforma projectada i hem venut la casa. Estos dies, quan ens diga el notari, es produirà la signatura de la compravenda i Almudaina, eixe poble al qual escrivia en 2016 que havia arrelat, formarà part del nostre passat. Fa unes setmanes anàrem amb una furgoneta i ens duguérem tots els mobles I objectes que volem conservar. Quan vam eixir del poble vam fer sonar el clàxon i vam sentir que ja el deixàvem arrere. Adéu-siau, turons, per sempre adeu siau, que diria Bonaventura Carles Aribau.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">Però, al remat, allunyar-se es sense dubte condició necessària per a retrobar els bons records, els passejos, les lectures a la fresca i a la piscina. Posant-los en context però sabent que eren reals perquè nosaltres els sentírem com a reals. Perquè era la nostra realitat. I perquè la vall, perquè els camins i el precís blau del cel d’aquells dies eren objectivament bonics. Tot l'altre, la pintura sobre el dibuix d’una xiqueta, és també real, però no pot ser, no ha de ser, tot. Sense innocència, però sense auto-punició.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">No vull deixar d’escriure que hem rebut escalf i solidaritat de persones del poble. Tampoc, és clar, diré els seus noms, que ara ja sé com funcionen les coses. Però cal saber que ells i elles també existeixen i també són d’Almudaina. Com diu una cançó que m’he posat una i altra vegada durant els mesos del duel un poble com eixe “si vol pau que sigui justa / l’haurà de guanyar amb suor”. Però l’existència d’aquesta gent fa que si més no siga possible. Per a nosaltres és massa tard, però cal pensar que altra Almudaina és possible, com altre País Valencià és possible. Són com són i no com ens agradaria que foren, però això no vol dir que no pague la pena continuar vivint, continuar la lluita i després buscar cantons del ring i marges de les lluites on tornar.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">D’Almudaina em porte coses, i no totes fan mal. Tanque els ulls i veig a la meua filla menjant mores i pujant una costera un dia d’estiu. Els torne a tancar i és el meu fill, en la bicicleta, acompanyant-me d’Almudaina a Beniafalquí anada i tornada. Els torne a tancar una vegada més i estic llegint un llibre sentat a la fresca amb el barral al costat amb vi i llimonada. Eixes coses no hi ha senyoret, “xiquet” o gentola que me les puga llevar.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><br /></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrWEzM9PFewV8Vw-StnE8lrGUipIj1sBkLscD_lMZ78pJhHbLt5vGgFg7GC_Kx03jEkJJ5KKVui-cwxmXfh75u-eYa2mHC157lNuW70I7MUFkTriRcEwHHqNZyvCJTSSS55_kQYkUvLB4m-QhXPOqKGBWx2ikR4pxZatnXsx6_gX14JC4QtR6CyZXQefEf/s960/WhatsApp%20Image%202023-12-09%20at%2017.59.57.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="717" height="535" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrWEzM9PFewV8Vw-StnE8lrGUipIj1sBkLscD_lMZ78pJhHbLt5vGgFg7GC_Kx03jEkJJ5KKVui-cwxmXfh75u-eYa2mHC157lNuW70I7MUFkTriRcEwHHqNZyvCJTSSS55_kQYkUvLB4m-QhXPOqKGBWx2ikR4pxZatnXsx6_gX14JC4QtR6CyZXQefEf/w399-h535/WhatsApp%20Image%202023-12-09%20at%2017.59.57.jpeg" width="399" /></a></div><br /><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-54783398442872354712022-04-27T22:28:00.001+02:002022-04-27T22:28:14.645+02:00Perifèria sorollosa<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEPBNtvyv-kNdL4EH4XkYTN9FCEmeT9OCewTGohWnjTdPmUdJYytbP0FOkhTEnLeXRTCvt_rXkEYZ1OCuf34un3qAo2goI5lKXBOfwcZk3BsnhGFLMS7bbhLvg4CXw5QZqaYOmWra4jiyCIJcGHPrU8bjZKdvfxMNyY9ymwxAV71DN3ADKTRtr9bL5AA/s975/279102957_10166136588460587_2339856400018842594_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="975" data-original-width="975" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEPBNtvyv-kNdL4EH4XkYTN9FCEmeT9OCewTGohWnjTdPmUdJYytbP0FOkhTEnLeXRTCvt_rXkEYZ1OCuf34un3qAo2goI5lKXBOfwcZk3BsnhGFLMS7bbhLvg4CXw5QZqaYOmWra4jiyCIJcGHPrU8bjZKdvfxMNyY9ymwxAV71DN3ADKTRtr9bL5AA/s320/279102957_10166136588460587_2339856400018842594_n.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto Luís Fernández<br /><br /></td></tr></tbody></table></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin: 0px 0px 20px; text-align: justify;">Normalment no m’agrada escriure dues columnes seguides al voltant del mateix tema, encara que de vegades no queda més remei. La setmana passava vaig escriure sobre futbol i sobre aficions deslocalitzades i volàtils dels clubs més grans que un club que paguen amb desafecció i distància el pecat de la supèrbia i acaben per desarrelar-se, per convertir-se en marques globals sense ànima, i, per molt que ho diga la llei i els seus estatuts, en menys que un club, és a dir, en una empresa de màrqueting. Deia que, malgrat la propietat singapurenca el València CF precisament aquest problema no el té i la final de la copa de dissabte em va tornar a donar la raó.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin: 0px 0px 20px; text-align: justify;">Va ser emocionant comprovar la identificació de la gent amb l’equip, i això malgrat els tripijocs que va tornar a fer la propietat, aquesta vegada amb les entrades. Van ser emocionants les imatges que m’arribaven de valencians i valencianes llançant traques als carrers de Sevilla. Els meus amics de la Colla Blanc-i-Negra que estaven allà em van mantindre ben informat al moment. I després, van ser emocionants les llàgrimes de Gayà que ens parlen de futbol d’altres temps. I encara més... </p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin: 0px 0px 20px; text-align: justify;">L'article complet a La Veu es pot llegir <a href="https://www.diarilaveu.cat/opinio/6883/periferia-sorollosa">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin: 0px 0px 20px; text-align: center;">I el vídeo amb comentari per a Instagram, ací:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/tgrOwa1I_Zk" width="320" youtube-src-id="tgrOwa1I_Zk"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Georgia, serif; font-size: 18px; margin: 0px 0px 20px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-91499271682415239332022-04-20T20:28:00.004+02:002022-04-20T20:28:48.315+02:00El Barça, l’Eintracht i el futbol modern<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimvAMf6Nd9rHTocXBSlaj-M2Fu8LTWOwgJ2WdaIWAZ-SLaCjZeB7FF2RNzQmXP76Gchk9SkVEIx48m34VWVPNVNLmuKFik5y3y6CcEMWFOrq2QKj2oLMAg9h6fJlCoKbw3T4ojKrwXvmgry5URqjYLdIMw9RIcx05LGvhG2bdPDco39aw5ZKXArTQe3A/s1200/fc-barcelona-v-eintracht-frankfurt-quarter-final-leg-two-uefa-europa-league-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="728" data-original-width="1200" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimvAMf6Nd9rHTocXBSlaj-M2Fu8LTWOwgJ2WdaIWAZ-SLaCjZeB7FF2RNzQmXP76Gchk9SkVEIx48m34VWVPNVNLmuKFik5y3y6CcEMWFOrq2QKj2oLMAg9h6fJlCoKbw3T4ojKrwXvmgry5URqjYLdIMw9RIcx05LGvhG2bdPDco39aw5ZKXArTQe3A/w400-h243/fc-barcelona-v-eintracht-frankfurt-quarter-final-leg-two-uefa-europa-league-2.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">L'altre dia vaig veure per televisió el partit entre el Barça i l'Eintracht de Frankfurt. Ja he dit alguna vegada que ara per ara veure futbol és una de les activitats que sent com a oci real, com a desconnexió total, encara que de vegades acabe servint-me també per escriure columnes com aquesta. I clar, veient aquest partit ja vos podeu imaginar el que em va sobtar: hi havia més seguidors de l'Eintracht que del Barça, però molts més i més sorollosos. I a mi, que ni soc del Barça ni ho he sigut mai, em va impressionar.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">(Bé, açò no és del tot exacte, perquè per casa tinc una foto en què aparec jo amb menys de huit anys vestit amb una samarreta culé. Però, vaja, eren els temps de Johan Cruyff i he de dir que per a la Copa del 79 jo ja era del València, fet que he d'agrair-li al meu company de classe Ismael Garcia Montilla. Això és una altra història que vos contaré millor un altre dia perquè té aspectes molt interessants. <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">Peccata minuta</em> en qualsevol cas. Mai, però mai mai, he tingut gens de simpatia per al Real Madrid, cosa que algun il·lustre cantant valencià que ara va donant lliçons de no se sap molt bé què, no pot dir).</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Però, vaja, eixe no és el tema. El que volia dir és que malgrat que considere que ser valencià i del Barça és una altra manifestació d'autoodi, sí que he entés que no era el mateix el Barça que el Reial Madrid. Ja se sap, el Barça és -era- no ja més que un club sinó també -Manuel Vázquez Montabán <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">dixit</em>- l'exèrcit d'un país desarmat. Ja em va caure prou el mite amb el seguidisme de la directiva actual amb la «Superliga» de Florentino Pérez, però, malgrat tot, l'espectacle del Barça jugant de visitant en el seu propi estadi em va sobtar.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">D'alguna manera es veia vindre.... (L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/75838/el-barca-leintracht-i-el-futbol-modern">ACÍ</a>)</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">I el vídeo amb comentaris que faig per a Instagram, ací:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/-DobFG1kE4c" width="320" youtube-src-id="-DobFG1kE4c"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-85069357644978989642022-04-14T14:10:00.002+02:002022-04-14T14:10:15.790+02:00La rància noblesa fent coses ràncies<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj83FFwMMOJyHIYW4Ei1xxpyXu5OpalziAbF_i1ZUmZNBd_nZ8zqRp4h15qYZYCjx62cfHTmoPskkNfp-QFDtrt7CVlU8sawXOqubAoBafsB1_Lz4HOGW_fpeVyCT5ahhKngTccaj5ElFaHY_LllCpDEd7Te7I5tuKnuvRy4Znne4Z4xgmxDP_dq_k1TA/s1200/f.elconfidencial.com_original_fdf_bd8_b8f_fdfbd8b8f15f0c355f35dce164cb3d94.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj83FFwMMOJyHIYW4Ei1xxpyXu5OpalziAbF_i1ZUmZNBd_nZ8zqRp4h15qYZYCjx62cfHTmoPskkNfp-QFDtrt7CVlU8sawXOqubAoBafsB1_Lz4HOGW_fpeVyCT5ahhKngTccaj5ElFaHY_LllCpDEd7Te7I5tuKnuvRy4Znne4Z4xgmxDP_dq_k1TA/w400-h300/f.elconfidencial.com_original_fdf_bd8_b8f_fdfbd8b8f15f0c355f35dce164cb3d94.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">De tant en tant cedisc a la temptació de comentar l’actualitat de Madrid. És difícil no fer-ho, quan vivim bombardejats per cada xicoteta cosa que passa a la capital de l’estat. Si es tanca un bar castís, si plou, si neva, si no plou, si no neva, si se’n van de pont, si tornen del pont..., és motiu de prolixes i detallades cròniques per a consum intern i perquè els altres sentim que el forat negre devorador és quelcom nostre. Madrid és Espanya, que diria la seua presidenta.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">També hi ha una altra raó. I és que a eixa ciutat viuen els que manen de debò, els senyors dels nostres destins, els <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">compiyoguis </em>del rei i la reina, els nobles i els cortesans. Crec que ara que amb Putin ha tornat a posar-se d’actualitat el terme «oligarques», puc fer servir amb modernor una de les meues paraules favorites per parlar de la societat espanyola. Així doncs, Madrid és no només la gran capital de l’oligarquia espanyola, sinó el cim de les xarxes clientelars, com va demostrar àmpliament tot l’entramat de la Gürtel. Per això, algunes de les notícies que tenen per seu a Madrid o bé ens afecten de veres o bé són excel·lents mostres de com funciona la societat espanyola.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Per exemple, m’assabente que Luis Medina Abascal ha actuat com a comissionista i es va embutxacar un milió d’euros per fer d’intermediari en la compra d’unes mascaretes de baixa qualitat, amb un considerable sobrepreu, durant el pitjor de la pandèmia. I aquesta història ho té tot...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/75696/la-rancia-noblesa-fent-coses-rancies">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">I el vídeo amb comentari es pot veure ací: </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/2LU9lGXRLD4" width="320" youtube-src-id="2LU9lGXRLD4"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-91978714474447676882022-04-07T14:58:00.004+02:002022-04-07T14:58:27.929+02:00La falla dels temps<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhJl8HldbNIxQAVcbqDLKf_7HOlHAeQ3G4b2wWO-UklGRQCWXFIIjSOKRpbxwFyBcs6VGN91aJdo7aGXhB-GdraGvC8zqV3GvIhK05WkcT4-jC2AfcDRZQfZm5r5Dg_NJrR7gKTmTMOyi3thiiTzMLLsVn5l6DtC6PqaUUxwRaG7a-jjMYHY39g60Apw/s280/Camionprosegur.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="210" data-original-width="280" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhJl8HldbNIxQAVcbqDLKf_7HOlHAeQ3G4b2wWO-UklGRQCWXFIIjSOKRpbxwFyBcs6VGN91aJdo7aGXhB-GdraGvC8zqV3GvIhK05WkcT4-jC2AfcDRZQfZm5r5Dg_NJrR7gKTmTMOyi3thiiTzMLLsVn5l6DtC6PqaUUxwRaG7a-jjMYHY39g60Apw/w400-h300/Camionprosegur.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Hi ha una comissió fallera a la ciutat de València que el passat setembre va decidir de manera unilateral no cremar la seua falla. I no qualsevol falla, sinó una de les catalogades com a «guais». Jo havia sigut crític amb la decisió de celebrar unes falles de cinc dies en setembre, però el que tenia clar és que les falles de 2020 havien de cremar-se. Calia tancar aquell cicle escapçat no només perquè les falles pugueren recuperar el ritme del seu cicle ritual sinó, fins i tot, per recuperar la continuitat de la cronologia. La suspensió de les falles del 2020 era com un rellotge aturat. El temps de la natura continuava però el temps simbòlic havia quedat detingut, suspés en un dia de març etern que mai acabava de passar. Per això calia cremar les falles de 2020, en setembre del 21 o quan fora, perquè el mes de març tornara a ser el mes de març, i, en arribar, València tornara a ser la capital de la primavera com vol el poema de Vicent Andrés Estellés que sempre cite.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Doncs bé: una comissió fallera va decidir que malgrat l’acord de les falles, ella no cremaria la seua falla del 2020 en setembre del 2021. Perquè sí, perquè ells s’ho valen. I, amb una notable imaginació digna de millor causa, van conventir la retirada del monument faller en una mena de <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">performance</em>, amb notes de premsa imaginatives i simpàtiques, tot amanit amb un toc de <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">hipterisme </em>i altre de pocavergonyes simpàtics...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet es pot trobar <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/75449/la-falla-dels-temps">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I el comentari en vídeo publicat a Instagram ací:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/HzQKAaqjsHE" width="320" youtube-src-id="HzQKAaqjsHE"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-77441304390828133152022-03-30T20:44:00.001+02:002022-03-30T20:44:18.436+02:00Lex Luthor contra l'Albufera<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJj2cG7IQC17BCgf5_KX6h0gxtT30GIGzkhE1Y_GeDndBb5m6ShwYzbP0-m9i6MJ0XcVC_I_6juDwbAHvqyYN-g9W4I91DL058Xhg2ELKn4qrvN70GxvArK8xWWjDx_DnlaiIFSGy6sV7UnoIQyvETLdn9HGdUPeBEDMnXiIj1PvENeAT55RNH1xtm4A/s1200/lex-luthor-380.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJj2cG7IQC17BCgf5_KX6h0gxtT30GIGzkhE1Y_GeDndBb5m6ShwYzbP0-m9i6MJ0XcVC_I_6juDwbAHvqyYN-g9W4I91DL058Xhg2ELKn4qrvN70GxvArK8xWWjDx_DnlaiIFSGy6sV7UnoIQyvETLdn9HGdUPeBEDMnXiIj1PvENeAT55RNH1xtm4A/w400-h266/lex-luthor-380.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Sobre el projecte d’ampliació del port de València vaig llegir l’altre dia a Eldiario.es un article excel·lent de Joan Romero que no puc per menys que recomanar. Té per títol <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/opinion/puerto-valencia-ampliacion-insuficiente_129_8862951.html">«Puerto de Valencia. Una ampliación insuficiente»</a> i dona amb molta ironia arguments sòlids a les intuïcions que molts i moltes tenim: que evidentment aquesta infrastructura innecessària causarà danys irreversibles a les platges del sud i especialment a l’Albufera, que a banda implica l’augment del trànsit de camions cap a la projectada eixida nord del port que de pas continuarà degradant també la costa pel nord, que ser un immens dipòsit de contenidors no té l’impacte positiu en l’àrea afectada que informacions interessades diuen que tindrà, que és un immens macroprojecte al servei d’un model de comerç que està mostrant evidententment el seu esgotament. Al remat, és la mateixa cançò, el mateix argumentari que feia servir l’Ajuntament de Paterna per a justificar el destrellat aquell de Puerto Mediterraneo: sacrifiquem el nostre patrimoni natural per uns beneficis il·lusoris de la comunitat, però també per uns beneficis enormes i ben concrets de grans corporacions i dels seus intermediaris. Quan vaig llegir que la patronal madrilenya estava d’acord amb l’ampliació del port ja estava tot clar. Sempre hi ha hagut a les colònies minories que han tret profit de l’espoli de la seua pròpia terra, les molles, sense dubte, però que per a ells suposaven un substanciós pessic, especialment perquè eixes molles deixades a la colònia es concentraven en unes poques butxaques.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Crec que el tema està prou clar perquè les meues línies afegisquen cap idea nova. Cap oposar-se a l’ampliació del Port per una qüestió de dignitat i també de supervivència. I també per memòria i per lleialtat amb la terra i amb el paisatge, amb els veïns i veïnes de La Punta als quals els ho llevaren tot. No fórem capaços d’aturar allò i aquesta gent, aquests interessos, mai en tenen prou. El capitalisme global colapsarà, però morirà matant.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Tanmateix, vull detenir-me en dos detalls significatius i curiosos... (L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/75230/lex-luthor-contra-lalbufera">ACÍ</a>)</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">I el vídeo amb comentari per a Instagram es pot trobar ací:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/qdvhkvG3MaA" width="320" youtube-src-id="qdvhkvG3MaA"></iframe></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-76000992927828974392022-03-23T22:50:00.005+01:002022-03-23T22:50:59.197+01:00Eixe costum espanyol (i del PSOE) de trair el poble sahrauí<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYvuHnYk33n-M-CqMdRpur6qm0U2fwTFQPrjVSdqxvAHifdC1Q8_O3hKwc7FIu0uUMTvpcS9aKjeuXEwoBuZNio_EYpQzPqiP1FLHCdCNswekZfhPBQHHpuRRKeC_kIaxTDIOFCBitwEHsf27eu15mVY8qrD9gciT4fSf6tkVyJuZ0DNwJjVA-KboGNQ/s640/_116151585_gettyimages-604676200.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="640" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYvuHnYk33n-M-CqMdRpur6qm0U2fwTFQPrjVSdqxvAHifdC1Q8_O3hKwc7FIu0uUMTvpcS9aKjeuXEwoBuZNio_EYpQzPqiP1FLHCdCNswekZfhPBQHHpuRRKeC_kIaxTDIOFCBitwEHsf27eu15mVY8qrD9gciT4fSf6tkVyJuZ0DNwJjVA-KboGNQ/w400-h225/_116151585_gettyimages-604676200.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Ja he escrit en alguna ocasió que per a mi el Sàhara Occidental són els xiquets que cada any venien a passar l’estiu a Paterna, i especialment un d’ells, que finalment es quedà a viure, Bana Lekbir, al qual li vaig dedicar una columna fa un temps. Evidentment tinc tot el respecte i tota la compasió envers els refugiats ucraïnesos que estos dies estan havent d’abandonar precipitadament les seues cases per fer front a un futur extremadament incert, però em fa gràcia llegir que hi ha qui justifica la diferència en la reacció social i mediàtica cap a les respectives situacions basant-se en una suposada major proximitat cultural dels ucraïnesos respecte al poble sahrauí i al poble palestí. Sempre em sorprén un poc, però em diverteix, l’autopercepció de molts espanyols i espanyoles com a blancs caucàsics. En aquells estius amb Bana ens va quedar clar a tots els qui el vam conéixer on estan les afinitats evidents, els veïnatges i les proximitats culturals.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">A més, Espanya té una enorme responsabilitat cap al Sàhara. Al remat són els qui estan pagant les aventures colonials espanyoles del segle XX, el patètic intent de compensació per haver perdut la condició d’imperi colonial a la guerra de Cuba. Traïts i abandonats una vegada i una altra des del 1975, definitivament haver sigut una colònia espanyola és una doble dissort.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Ara, a més, està clar i explícit que l’estat espanyol està al costat del Marroc al conflicte. I ho està perquè el govern més social de la història ha decidit fer-ho palés...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet pot llegir-se <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/74988/eixe-costum-espanyol-i-del-psoe-de-trair-el-poble-sahraui">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I el comentari en vídeo per a Instagram ací:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/a9IoQAMFMwE" width="320" youtube-src-id="a9IoQAMFMwE"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-90298705186933530382022-03-23T22:45:00.004+01:002022-03-23T22:45:48.392+01:00Sobre falles, xurreries i ús de l’espai públic<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPW5oUxrwcHHcv4IaKAFETIim2ofNzjCEdJ_ZVxsQUDISoHyQKVQmjR-VxGVrWYx6ftr0nBJLD3IGFA4BrXLmP3hr48trEax89kIWzQTc3vXZXRdsDbG_z6DcclDaU8De2K9HtACG1vlkluvMD49-6-yezQfeQC7HKmCUEClEWl8ipoIckdtMNsujW1w/s624/image0-U120627574079rrB-Rmw6fJiZGAQpg7hb7tBL1xJ-624x385@Las%20Provincias-LasProvincias.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="385" data-original-width="624" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPW5oUxrwcHHcv4IaKAFETIim2ofNzjCEdJ_ZVxsQUDISoHyQKVQmjR-VxGVrWYx6ftr0nBJLD3IGFA4BrXLmP3hr48trEax89kIWzQTc3vXZXRdsDbG_z6DcclDaU8De2K9HtACG1vlkluvMD49-6-yezQfeQC7HKmCUEClEWl8ipoIckdtMNsujW1w/w400-h246/image0-U120627574079rrB-Rmw6fJiZGAQpg7hb7tBL1xJ-624x385@Las%20Provincias-LasProvincias.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Per fi, després de dos mesos de març anòmals, podem dir una altra vegada que ja estem en falles. I aquesta tornada a la normalitat s’ha vist confirmada per la presència a les xarxes socials dels brams dels antifallers. Molts d’ells són rutinàries expressions de classisme. Ja he escrit en diverses ocasions que, especialment a la ciutat de València, un gest bàsic de distinció és el menyspreu emfàtic cap a les falles i cap als fallers i les falleres. «Un dels col·lectius que més odie», he llegit fa una estoneta sense anar més lluny a la piulada d’un suposat personatge d’esquerres. També torna una estranya i transversal declaració d’amor pels cotxes, pel dret inalienable de moure’s en cotxe per la ciutat, que confon una vegada a l’any els planys de la <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">gauche divine</em> amb els arguments habituals de la dreta forocotxera contra els carrils bici i les peatonalitzacions. Es veu que fer paelles una setmana a l'any al carrer és privatitzar l’espai públic, mentre que els carrers i les places estiguen absolutament presos pels cotxes és guai i sostenible. Recordeu com de guai i de <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">hipster</em> era allò de <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">Desayuno con viandantes</em>? Eixa activitat tan <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">cool</em> recuperadora dels espais públics per a la gent? On estan ara? <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">Ubi sunt</em>? Perquè les falles continuen fent esmorzars, dinars i sopars en el carrer, com sempre han fet.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Moltes vegades he explicat als meus estudiants estrangers que una de les coses que fan especials les falles és que és la celebració simultània de la festa gran de moltes xicotetes comunitats esteses per tota la ciutat. I em sembla bonic que les comunitats prenguen els carrers, perquè, en efecte, són seus. Si més no, són seus també, que això els divins de tot l’espectre ho solen oblidar. Però també explique que al costat d’això hi ha una festa de masses, amb una certa tendència a la burrera i el vandalisme, que ja fa anys que se'n va anar de les mans...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/74762/sobre-falles-xurreries-i-us-de-lespai-public">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I el comentari en vídeo per a Instagram és aquest:</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/a9IoQAMFMwE" width="320" youtube-src-id="a9IoQAMFMwE"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-70792208604323653432022-03-20T18:49:00.003+01:002022-03-20T18:50:35.109+01:00El foc als ulls<div style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: left;"><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 0px 311.8px;"></p><div style="text-align: right;"><span>“…retalls d'estrella</span></div><span><div style="text-align: right;">que els ulls feriu de llum…”</div></span><p></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 12px 311.8px; text-align: right;"><span><span class="Apple-converted-space"> </span>Lluís Margarit</span></p></div><div style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: "Helvetica Neue";"><br /></span></span></div><div style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: "Helvetica Neue";">De vegades quan les flames<br /></span></span><span style="font-family: "Helvetica Neue";"><span style="font-size: medium;">arriben de sobte al cim de la falla<br /></span></span><span style="font-size: medium;">i busquen el cel com sagetes<br /></span><span style="font-size: medium;">de llum en la foscor,<br /></span><span style="font-size: medium;">quan la plaça del barri esdevé</span></div><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">plaça del poble i la nit</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">sembla ser quasevol nit fora del temps</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">i de la història,</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">de vegades mire</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">les cares</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">de la meua gent,</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">i veig les flames en la resplendor</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">dels seus ulls,</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">en les galtes roges</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">en les llàgrimes que eixen apenes,</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">o cauen incontenibles</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">i encara brillen més.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Mire les cares dels infants,</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">les boques obertes i els ulls encesos.</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">I sorprenc les mirades greus</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">de gent gran, dels qui ja saben</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">que el temps i el foc són irreversibles.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Totes les mirades en la mateixa direcció,</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">cos místic pagà,</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">i en totes la mateixa espurna, en totes</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">la mateixa lluentor reflexada.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">I aleshores</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">en aquell moment en que el foc</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">esdevé tots els focs i la nit</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">totes les nits,</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">en els ulls i en les galtes,</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">en les boques obertes dels infants,</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">es palesen de sobte les absències</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">dels ulls que brillaren altres nits,</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">de les galtes que enrogiren altres nits</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">i ara són cendra.</span></p><p class="p2" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">I s’aferrem a la llum i a la flama</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">per espantar les tenebres.</span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLTX6IfdUuyUgfXS0X5iy9g-LY1WGEGp4ze2DADd2LMLZKOhSFAXAptHoipslGht_s_3ZGkCZr09MkTJuCnJqMgGCN49J6VQFnAYIsoSnK26QN2TeS85DrapEOVrr1wgtkZdr_Fo0QE1igI1NHoxJ_-8Pm_bHQjdhsnxiChqPRbAbqtmqnyrPSX4vskw/s1600/WhatsApp%20Image%202022-03-20%20at%2018.39.24.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLTX6IfdUuyUgfXS0X5iy9g-LY1WGEGp4ze2DADd2LMLZKOhSFAXAptHoipslGht_s_3ZGkCZr09MkTJuCnJqMgGCN49J6VQFnAYIsoSnK26QN2TeS85DrapEOVrr1wgtkZdr_Fo0QE1igI1NHoxJ_-8Pm_bHQjdhsnxiChqPRbAbqtmqnyrPSX4vskw/w300-h400/WhatsApp%20Image%202022-03-20%20at%2018.39.24.jpeg" width="300" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-56166788768800634992022-03-11T09:51:00.003+01:002022-03-11T09:51:58.302+01:00Guerra a la guerra<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjEfIg5jtxKRV7INaPX0lWxwCKTU9ZPNTXPfn-XLCP1UxoeCKQvFYCCW_gP9u5BMF-VlqPACkY1v3tNktN8N5dIrTjpQsIGF3g3RXk1ILToQOc696cFI4maCvdHauMpxrpM2W4Nrd8KqPJy5HHO58__yQXLI2Xpe8_KPGIMDg7zQMbC08xxo_W-xv-Eog=s259" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="194" data-original-width="259" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjEfIg5jtxKRV7INaPX0lWxwCKTU9ZPNTXPfn-XLCP1UxoeCKQvFYCCW_gP9u5BMF-VlqPACkY1v3tNktN8N5dIrTjpQsIGF3g3RXk1ILToQOc696cFI4maCvdHauMpxrpM2W4Nrd8KqPJy5HHO58__yQXLI2Xpe8_KPGIMDg7zQMbC08xxo_W-xv-Eog=w400-h300" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">L’altre dia vaig recordar de sobte una vella cançò de Paul McCartney: «Pipes of peace». És de 1983 i crec que va ser la primera cançó seua que vaig escoltar, almenys amb plena consciència. Aquell any jo en complia 12 i estava començant a formar els meus propis gustos musicals. Crec que era per aleshores quan també cantava «Say, say, say» amb Michael Jackson. Pocs anys més tard començaria a sentir vertadera passió pels Beatles i a aconseguir els seus discos un rere l'altre, en vinil o en casette.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Però «Pipes of peace» m’agradava molt. També el seu videoclip. Hui sé que està basat en fets històrics, en les treves espontànies que van recórrer el front de la Gran Guerra el Nadal de 1914. L’altre dia me la vaig posar una altra vegada i vaig sentir intensa la vella emoció.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Un record em va portar a l'altre i em vaig veure a mi mateix amb el cor encollit veient <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">Johnny got his gun... </em><span style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">(L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/74534/guerra-a-la-guerra">ACÍ</a>)</span></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">I el vídeo amb la meua reflexió al voltant del tema ací:</span></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/HOxpr26zNPA" width="320" youtube-src-id="HOxpr26zNPA"></iframe></div><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><br /></p>I Paul McCartney ací:<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/j47x0C-9jw0" width="320" youtube-src-id="j47x0C-9jw0"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><br /><span style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;"><br /></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-67487674080205255752022-03-04T18:56:00.004+01:002022-03-04T18:56:41.208+01:00Retorn a Bacàvia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj9g8tJSKBmtwTX8yrT_z3I3Y0Arncs819eh7cwlvg_Zbx-TfBA7XxZCaiDwkuQxApmJy-nSJSp_SMgT3sbEMhKVVfvqSvr-5qEBtd49PirCIq7-NJbKjPsuhPF2Smsj6h8t3EHXrrklsSV_-Q1rt20NcRkmENf8VDPhzEl1_2BRfmzsvJUDRKgAFe_sg=s800" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="578" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEj9g8tJSKBmtwTX8yrT_z3I3Y0Arncs819eh7cwlvg_Zbx-TfBA7XxZCaiDwkuQxApmJy-nSJSp_SMgT3sbEMhKVVfvqSvr-5qEBtd49PirCIq7-NJbKjPsuhPF2Smsj6h8t3EHXrrklsSV_-Q1rt20NcRkmENf8VDPhzEl1_2BRfmzsvJUDRKgAFe_sg=w289-h400" width="289" /></a></div><p><br /></p><p><br /></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">Jo crec que una de les coses que va deixar clares l’anomenat Procés és que quan Catalunya pensa en sobiranies i autodeterminacions pensa estrictament en ella mateixa: les fronteres de la República dels cinc segons coincidien de manera exacta en les fronteres autonòmiques.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">Per descomptat, no els culpe. Al remat és la constatació que els processos històrics i socials a Catalunya han sigut diferents, i no només en les darreres dècades. D’alguna manera és el que volia dir Teodor Llorente en el seu poema València i Barcelona: «Enjamay disputeuvos, germans, vostra corona / Les dos podeu ser reynes, Valencia y Barcelona: / La corbella es un ceptre lo mateix que'l trident». I és que el vell Llorente podrà ser moltes coses, però el que no era és centralista. Rafael Roca ho ha demostrat cumplidament. També es demostra que els identificadors populars són, allà i ací, Catalunya i el País Valencià (encara que en el nostre cas lamentablement massa vegades no amb aquest nom).</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">A més, he observat a <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">twitter</em> un fenòmen preocupant i una mica paradoxal, i és l’existència creixent d’un secessionisme lingüístic a Catalunya...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/74301/retorn-a-bacavia">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">I la reflexió en vídeo al voltant del tema ací:</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/hHt7y1SRKxk" width="320" youtube-src-id="hHt7y1SRKxk"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-74790429610610873972022-02-23T22:52:00.003+01:002022-02-23T22:52:24.574+01:00La Ribera Baixa antifeixista<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjLVtit1nivLz1jlOz2hoZlpoLvSd2FzB_ilx6I66gkmGdWgLWD0ZaBpbTvYix_ZPvU8JAAUt8GSjMDhGrxvsRB9b6xKNa4I0r8lYB4Q9sRxRoEguwSdcADrPqQXXRjQeY0s2jTzAjaP1RTKa8zvUZS-KZIhQ1uylrt0k74JscY4vAMdwUii6soICoJXw=s280" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="280" data-original-width="280" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjLVtit1nivLz1jlOz2hoZlpoLvSd2FzB_ilx6I66gkmGdWgLWD0ZaBpbTvYix_ZPvU8JAAUt8GSjMDhGrxvsRB9b6xKNa4I0r8lYB4Q9sRxRoEguwSdcADrPqQXXRjQeY0s2jTzAjaP1RTKa8zvUZS-KZIhQ1uylrt0k74JscY4vAMdwUii6soICoJXw=w400-h400" width="400" /></a></div><p><br /></p><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">El passat dissabte Verònica i jo anàrem a Sueca a la presentació de l'Assemblea Antifeixista de la Ribera Baixa. Va ser una experiència molt gratificant, entre altres coses perquè la immensa majoria dels assistents a l'esdeveniment eren gent molt jove i, això, unit a l'estètica d'alguns dels xicons i xicones i al to del debat que s'encetà al final de les intervencions, em va rejovenir una mica. Per un moment semblava tornat als anys 90.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Però al mateix temps sentíem que estaven assistint a la darrera encarnació de la Ribera Baixa lluitadora i revolucionària, que aquells jovenets eren també els darrers descendents dels llauradors i llauradores que somniaren una societat més justa i s'atreviren a plantar cara als senyorets. Vaig pensar en Juan Andrés Córdoba -en realitat pense molt en ell, no puc deixar d'imaginar-lo-, que va viure al mateix barri de Sollana on vivim nosaltres, va empunyar el fusell per «dignitat antifeixista», com diu la cançó, i va morir a Mauthausen molts anys abans que nosaltres arribàrem al poble. «En les fosses de Mauthausen un de Sollana ha fet la pell...» La seua lluita, la seua causa, és la nostra.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Em va agradar estar en companyia d'aquells i aquelles joves que tenen clar que ser antifeixista és un imperatiu ètic per fer la nostra societat més habitable, i no dubten a posar el cos i la veu per alçar la bandera de la llibertat. Em va agradar sentir-los teoritzar, i reflexionar, i voler entendre el món i fer dens el discurs i desenvolupar els objectius de la lluita. En un món d'identitats de guarda-roba com les anomena Zygmunt Bauman, aquells xicots volen arrelar i fonamentar discursivament les pròpies conviccions.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">El text complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/67747/la-ribera-baixa-antifeixista">ACÍ</a></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">I el comentari en vídeo ací:</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/lGBDNdHh8Ns" width="320" youtube-src-id="lGBDNdHh8Ns"></iframe></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-3579404467998802962022-02-16T19:28:00.001+01:002022-02-16T19:28:09.023+01:00És el moment de deixar de dir que no és el moment<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjK-sYEoXgOs2rNUdQJlmQTI1qjmcPck2or7ds9-a-ltBXWxpjO-RSroa-qT0tFyWbHXdD4OSrPpoyyDGicwqfR3e-e8LAawxrMvb1LTeLNy0GghDd017BSS-S6nWXKVminD84wzkVKN_RHmm6qsHEHlr-_jWOFjyeJxXyWcsl912O2LqN8yAIpCjPdCg=s692" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="692" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjK-sYEoXgOs2rNUdQJlmQTI1qjmcPck2or7ds9-a-ltBXWxpjO-RSroa-qT0tFyWbHXdD4OSrPpoyyDGicwqfR3e-e8LAawxrMvb1LTeLNy0GghDd017BSS-S6nWXKVminD84wzkVKN_RHmm6qsHEHlr-_jWOFjyeJxXyWcsl912O2LqN8yAIpCjPdCg=w400-h225" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">La setmana passada ja li vaig dedicar la columna a Yolanda Díaz i al Yolandisme rampant i no m’agrada dedicar dues columnes seguides al mateix tema. Però el cert és que mentre l’escrivia s’estava emetent el <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">Salvados</em> on deia que no és el moment d’un referèndum per triar entre monarquia i república i que Felip VI no té explicacions a donar. El pare està fugit després d’una vida sencera d’estar per damunt de la llei, el fill, cap de l’estat per dret successori, abandonà la neutralitat institucional, costa pensar que no tenia res a veure amb els negocis bruts del pare i ni ha de donar explicacions ni cal plantejar el model d’estat. Ambició per il·lusionar els votants, clar que sí. Que quede clar que les coses no poden canviar, que quan governa la dreta pot fer el que li vinga en gana i quan governa l’esquerra ha de fer-ho amb por, perquè qui mana de veritat no done per acabada la festa, com en 1823, com en 1874, com en 1936, en aquesta història desesperantment circular en la qual, al remat, els senyorets són els mateixos amb cícliques incorporacions de nous efectius i renovació d’adhesions, això sí.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Ara fa un segle, després del «desastre» d’Annual, les morts de soldadets provinent de les classes populars en una guerra colonial absurda al servei de les nostàlgies imperials tronades de governs oligàrquics, i la corrupció estructural que es feia evident, tenien enfront sindicats potents, i tenien el vell republicanisme rearmant-se, llepant-se les ferides de la desfeta de la Primera República. Hi havia una opinió pública insòlitament potent si pensem en el grau d’alfabetització. Sabem on va acabar eixe republicanisme, en els fossars de Paterna, en les cunetes, en el barranc de Víznar, en l’exili, en el cementeri de Cotlliure. Sabem on va acabar, i sabem també que el país que xafem es va construir sobre la seua derrota, sobre les seues morts, i pràcticament res queda d’aquella tradició anterior a la guerra, com va comprovar Max Aub en el seu trist viatge de 1969. Parafrasejant la darrera frase de <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">Cien años de soledad, </em>els pobles condemnats a cent anys de soledat no tenen una segona oportunitat sobre la terra.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">Tot això ho sé. Ho sé massa bé. Però... (L'article complet pot llegir-se <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/67527/es-el-moment-de-deixar-de-dir-que-no-es-el-moment">ACÍ</a>)</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">I el vídeo fet per a Instagram al voltant de l'article, ací:</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Scqhst-gP-M" width="320" youtube-src-id="Scqhst-gP-M"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-23471849170730636792022-02-09T22:49:00.004+01:002022-02-09T22:49:50.735+01:00Conquerir els cels era açò o llarga vida al règim del 78<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhJfEOdpYitFb-3ZPc3Nd72UiTJfj7Ogq-WbWdjSjha0D1w74TNWxPxD0cwBYrJkpwa4p6lYRc9pWidl9HmEkg1qojWD_CpmAfTskWTfbWwtDJDc1MblGW9cdqKgAZh8f4XMCuXSYc6twUnJdFEID7fNfHasCJQ5mP-xxhfNuC2XVgKOqf2TLXW3xIJ8Q=s300" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhJfEOdpYitFb-3ZPc3Nd72UiTJfj7Ogq-WbWdjSjha0D1w74TNWxPxD0cwBYrJkpwa4p6lYRc9pWidl9HmEkg1qojWD_CpmAfTskWTfbWwtDJDc1MblGW9cdqKgAZh8f4XMCuXSYc6twUnJdFEID7fNfHasCJQ5mP-xxhfNuC2XVgKOqf2TLXW3xIJ8Q=s16000" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Doncs al remat m’he decidit a escriure al voltant de la reforma laboral. No soc un expert en dret, evidentment, i em resulta difícil valorar un text legal i les seues conseqüències. Tampoc fa falta això, és de veres, per adonarse que la indemnització per l’acomiadament, per exemple, no varia amb la reforma; o que fer un ERO continua sent molt senzill, amb la qual cosa acomiadar treballadors i treballadores continua eixint barat. Però no és ja només això sent com és important, és la successió dels fets, els exercicis de prestidigitació amb les paraules, el relat, que es diu ara.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Un govern del PP fa una reforma laboral molt canyera de manera unilateral. És clar que pot fer-ho, té no només el vent a favor sinó també -i sobretot- els poders reals, eixos que no són triats en les eleccions. Després arriba al poder un govern d’esquerres que es presenta a ell mateix com «el govern més social de la història». Per haver, n’hi han fins i tot comunistes. Espectacular. I arriben al poder dient que derogaran la darrera reforma laboral del PP (i la llei Mordassa també, tot siga dit), i va passant el temps i res de res. Aleshores van modulant-se les posicions. El PSOE, en un dels seus coneguts exercicis de contorsionisme, diu que no cal derogar, que qui ha dit derogar, que en uns retocs ja va bé. Podemos, o qui siga en nom de qui parla Yolanda Díaz, diu que ni pensar-ho, que cal derogar-la perquè s’ha promés. I escenifica el pols amb Nadia Calviño.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">Ves per on que un bon dia és la mateixa Yolanda Díaz la que diu...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/67321/conquerir-els-cels-era-aco-o-llarga-vida-al-regim-del-78">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I comentari en vídeo ací:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/vjCrHyre4A4" width="320" youtube-src-id="vjCrHyre4A4"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-37311281613894010772022-02-02T23:21:00.002+01:002022-02-02T23:21:35.423+01:00Tres tanxugueiras a Bénidorm<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjtDMayYS9iOcPNqbppgTZVeRHBiMetAkLPR5hYZVWrWbVkR1eqZepEi83D5ROF6MEmhHhAeYLik-dWD9xhtwuddLK5hNW7aYzMYwgX2d9_yDPRnSi6KiKiDB9XiRoIrdsEWwq6IhHRe_iOEgOw5_zDJlbMq48q1XbcI8Q2oz0fw5UVmGY9jJ6HEVLxJA=s1200" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjtDMayYS9iOcPNqbppgTZVeRHBiMetAkLPR5hYZVWrWbVkR1eqZepEi83D5ROF6MEmhHhAeYLik-dWD9xhtwuddLK5hNW7aYzMYwgX2d9_yDPRnSi6KiKiDB9XiRoIrdsEWwq6IhHRe_iOEgOw5_zDJlbMq48q1XbcI8Q2oz0fw5UVmGY9jJ6HEVLxJA=w400-h225" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">No començaré la columna amb la típica <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">captatio benevolentiae</em> que he vist repetida estos dies en gent que es disposava a parlar d’Eurovisió i del Festival de Benidorm. No és que siga un eurofan d’eixos, però al llarg del temps he passat nit molt divertides veient i comentant diverses edicions del festival. I, enguany, la veritat és que estava d’allò més motivat seguint les diferents candidatures. Les meues preferides eren, evidentment, Tanxugueiras per moltes raons. També a última hora li vaig trobar el punt a la proposta de Varry Brava, de manera que el pla clar per al dissabte a la nit era seguir els avatars del festival i comentar en casa i en twitter les diferents actuacions i el resultat.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">No era per a menys. A més, a les xarxes hi havia una gran divisió entre els partidaris de Tanxugueiras i els de Rigoberta Bandini, que era un poc entre perifèrics i hipsters urbanites, però que a més tenien el tret comú de tindre sensibilitat feminista i la cosa havia estat d’allò més divertida. Crec que els responsables de RTVE podien estar contents. Havien aconseguit que els dies previs no es parlara d’una altra cosa.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">I ves per on, que al remat ni Tanxugueiras ni Rigoberta ni cap versió del feminisme en cap to, sinó un producte en sèrie amb una dona amb nom de perfum car que balla molt bé i <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">perreja</em> de manera contundent mentre proclama als quatre vents que «si tengo un problema, no es monetary / yo vuelvo loquitos a todos los daddies». I clar, tota l’expectació que havien aconseguit crear es va tornar decepció i indignació....</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/67126/tres-tanxugueiras-a-benidorm">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I el meu comentari en vídeo al voltant del tema ací:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Y99WeBqGUiI" width="320" youtube-src-id="Y99WeBqGUiI"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-69694999011817621732022-01-26T23:08:00.003+01:002022-01-26T23:08:40.223+01:00L'abraçada dels cucs i el trencament del silenci<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhUruozD8ZUv_uoWiI5Jr39-fYLJgTXS8zBTXfB1bFF65jGTl7BkESvt7gjEEwZw8QhuEq_geNid7pBRWdM9uAarUbJ1mzby5QRGVm7YUC6-cSxj81g9adhGM-0GVTkZKN56Idiy7-iR-lYSUzx-_mwNMAjIKo_4EIjE2xOdYxV0TkHQ7rA1QYuLqrMMA=s692" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="692" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhUruozD8ZUv_uoWiI5Jr39-fYLJgTXS8zBTXfB1bFF65jGTl7BkESvt7gjEEwZw8QhuEq_geNid7pBRWdM9uAarUbJ1mzby5QRGVm7YUC6-cSxj81g9adhGM-0GVTkZKN56Idiy7-iR-lYSUzx-_mwNMAjIKo_4EIjE2xOdYxV0TkHQ7rA1QYuLqrMMA=w400-h225" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Aquest diumenge vam a anar a veure al Teatre Bernat i Baldoví de Sueca <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">L’abraçada dels cucs, </em>una obra molt recomanable escrita per Paula Llorens, dirigida per Sergio Caballero i interpretada per ambdós. I és recomanable no només perquè és un text excel·lent, amb molta sensibilitat i molt ben muntat i interpretat, sinó perquè visibilitza i anima a parlar d’un dels temes invisibles a la nostra societat: el suïcidi.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">De tornada, la meua parella i jo féiem memòria de casos que havíem conegut al llarg de les nostres vides, i un rere l'altre anaven desgranant exemples diversos, de coneguts, de familiars de coneguts, fins i tot en el meu cas d’un exestudiant. Un xicot nord-americà grandot i callat, que sempre eixia l’últim de classe, i un dia, uns mesos després, ens arribà la notícia, ja retornat a la seua universitat. Des d’aleshores reconec que mai sé com parlar del suïcidi de tants dels escriptors i escriptores del meu programa de literatura llatinoamericana, d’Horacio Quiroga, de Leopoldo Lugones, d’Alfonsina Storni, d’Alejandra Pizarnik. Com nomenar-lo, com tractar-lo, quan u mai sap què està passant per aquells caps, quina d’aquelles persones està potser temptada amb la idea d’acabar amb tot. Mai ho hauria pensat d’aquell xicot. També a aquell xicot li vaig donar classe sobre eixos autors i autores. On estaria aleshores...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">La columna completa es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/66941/labracada-dels-cucs-i-el-trencament-del-silenci">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I el comentari en vídeo que puge a Instagram ací:</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/flxPJHMwKA8" width="320" youtube-src-id="flxPJHMwKA8"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-49362852552472415782022-01-19T18:54:00.005+01:002022-01-19T18:54:57.175+01:00Mónica Oltra<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjkBRezJzycIewX7EztWf-1iAKjjfAtDG3IRdapR-GMJcpNMuW_f1eHeQ7l1f6HbtRPv6mrqOsw6ZmAlH--HAhSLKHoqNjxlk2CQIrUU78z2dz3cg1zaMob8SHnz5wARVLZLsvXbATcIsTGoNrDS1476qH5ZrlwO_oC5APa2-mUeO3bLEJSaQIhKPyWAg=s692" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="692" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjkBRezJzycIewX7EztWf-1iAKjjfAtDG3IRdapR-GMJcpNMuW_f1eHeQ7l1f6HbtRPv6mrqOsw6ZmAlH--HAhSLKHoqNjxlk2CQIrUU78z2dz3cg1zaMob8SHnz5wARVLZLsvXbATcIsTGoNrDS1476qH5ZrlwO_oC5APa2-mUeO3bLEJSaQIhKPyWAg=w400-h225" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">La final de la Champions League de 2000 la vaig veure per televisió. Alguns amics i amigues ens reunírem per gaudir junts del que somniàvem que seria no només el major triomf internacional de la història del nostre equip, sinó també la derrota de l’ominós Real Madrid. Les coses ja sabeu que no isqueren com ens haguera agradat, però em queda el record d’una nit entranyable en casa de Miquel Real. No va ser l'única. Érem veïns aleshores. En recorde una altra en que acabàrem sentint emocionats el darrer discurs de Salvador Allende.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Vinc a contar açò perquè una d’aquelles persones d’aquelles nits llunyanes es deia Mónica Oltra. L'havia coneguda uns anys abans quan era la coordinadora de Joves d’Esquerra Unida en la seu del col·lectiu de Paterna, el seu poble, i el meu. En aquella època parlàvem de moltes coses...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet es pot llegir a <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/66744/monica-oltra">Nosaltres la Veu (ACÍ)</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I un comentari en vídeo ací:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/pOxfzjzZAkY" width="320" youtube-src-id="pOxfzjzZAkY"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-10574560846494292542022-01-12T20:40:00.000+01:002022-01-12T20:40:00.475+01:00Penal al Santiago Bernabeu<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiAyewdIMnYpgR2RWuZ0gdu5rIGzLoaIuCLthDBzxvOjBEb4yW2HqaZEXuzOyJkd7xQPR2VLQhvx6G5vup_gHUNqHRDN4HC0gZYwOXvKQcZUoGP0uZ8tgZNS5LSTbdBx0r-JsqnMoG2XJpCXkoxa0_MIhQWcYP6Cn8S0T51NYvKjfqFEGVQA9oOOQTkCw=s948" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="948" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiAyewdIMnYpgR2RWuZ0gdu5rIGzLoaIuCLthDBzxvOjBEb4yW2HqaZEXuzOyJkd7xQPR2VLQhvx6G5vup_gHUNqHRDN4HC0gZYwOXvKQcZUoGP0uZ8tgZNS5LSTbdBx0r-JsqnMoG2XJpCXkoxa0_MIhQWcYP6Cn8S0T51NYvKjfqFEGVQA9oOOQTkCw=w400-h196" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">El dissabte el València CF jugava contra el Reial Madrid al Santiago Bernabéu i qualsevol valencianista sap que les possibilitats de patir un atracament arbitral en eixes ocasions són molt elevades. De fet, és gairebé segur. L’únic dubte és si serà un atracament de baixa intensitat -diferent criteri a l’hora de pitar faltes o de traure targetes grogues o roges, per exemple- o serà un atracament amb traïdoria, acarnissament i espectacularitat. Enguany, hi havia pocs dubtes que aquesta segona seria la modalitat escollida.</p><p style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">La raó d’aquesta certesa era que l’àrbitre que havia de xiular el partit estava sota els focus de la premsa deportiva madrilenya. Sembla que Alejandro Hernández Hernández, que aquest és el seu nom, portava com quatre anys sense xiular un partit al Santiago Bernabéu perquè es veu que la darrera vegada que ho va fer els senyorets no quedaren contents. Ja el fet que fos el triat va alçar polseguera, però immediatament va començar la matraca. Un tuit del diari AS en enllaçar la notícia de la designació era molt eloqüent: «El sábado el Bernabéu mirará con lupa la actuación arbitral». I, clar, en aquestes condicions era evident que l’arbitratge seria apoteòsic, una combinació de les modalitats esmentades, és a dir, amb Casemiro i companyia repartint llenya com si foren piolins i, a la més mínima, penal de fireta.</p><p style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">I així va ser...</p><p style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/66552/penal-al-santiago-bernabeu">ACÍ</a></p><p style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I comentari al voltant del tema en aquest vídeo:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/4kzuXZbZU3s" width="320" youtube-src-id="4kzuXZbZU3s"></iframe></div><br /><p style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-54145415544692435002022-01-05T12:41:00.004+01:002022-01-05T12:41:29.294+01:00Bombes contra Carraixet<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi0kSsO2Vc4ZrVjWWADBDdNNNumKb1LSvL-15JTi5BXtXcny3j266e9BBHHNlAzi92tc9yW3AoHkyWOvTJX7Gl5BK3S5WzLaBJyrppJPLhRw9YWw-KyZUYF9a3REfHUFVvqBVr8zMWkLdGKj_SKIiZkcBNfOeoaDuxwqmmMBoM20kyFWCl076JXOvBqKg=s696" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="392" data-original-width="696" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi0kSsO2Vc4ZrVjWWADBDdNNNumKb1LSvL-15JTi5BXtXcny3j266e9BBHHNlAzi92tc9yW3AoHkyWOvTJX7Gl5BK3S5WzLaBJyrppJPLhRw9YWw-KyZUYF9a3REfHUFVvqBVr8zMWkLdGKj_SKIiZkcBNfOeoaDuxwqmmMBoM20kyFWCl076JXOvBqKg=w400-h225" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">M’assabente per les xarxes socials que Mari Giner, de la família Giner de Tavernes Blanques, del grup Carraixet, no només va ser discriminada pel fet d’entrar a un restaurant de Peníscola parlant valencià (bé, un restaurant no, sinó un en concret anomenat irònicament Piú Che Buono), sinó que va ser insultada i al remat literalment expulsada per impedir-li accedir al llibre de reclamacions. I no es tracta d’un rumor, així ho ha contat ella directament en un vídeo.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Espere que, si més no per tractar-se d’una persona ben coneguda i estimada al País Valencià, aquests fets tindran certa rellevància, però al remat és una de les innumerables agressions verbals a què s’arrisca qualsevol persona que tracte de viure amb naturalitat en valencià. I moltes vegades en efecte no és només el «no entiendo valenciano» d’Alessio Lisci de l’altre dia, sinó que moltes vegades va amanit del ja tòpic «en español, que estamos en España» d’evidents ressonàncies franquistes.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">Per cert, que...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/66459/bombes-contra-carraixet">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I ací un comentari en vídeo sobre el tema de l'article:</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/KdAoSUJ0y_Y" width="320" youtube-src-id="KdAoSUJ0y_Y"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-26524228317876320712021-12-29T19:27:00.002+01:002021-12-29T19:27:24.063+01:00Els punyets del rei<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgdw1KSqI-nPjpcslC2GczF_yxmftnCf8pGeJSic76kGbD6UoSLSXL0pmg9boW0SqR59g8GESV6BX49cxFSWGyWvh-l2MUyoN1ejYHikA-OGUBf7ls4a_FnqYZw3UFpWznNFxpXwevVT5nA7jO6Dv_G4uC3eW8tpME8LkpExM4X5l7JJ8CzAjL92wE2Iw=s414" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="239" data-original-width="414" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgdw1KSqI-nPjpcslC2GczF_yxmftnCf8pGeJSic76kGbD6UoSLSXL0pmg9boW0SqR59g8GESV6BX49cxFSWGyWvh-l2MUyoN1ejYHikA-OGUBf7ls4a_FnqYZw3UFpWznNFxpXwevVT5nA7jO6Dv_G4uC3eW8tpME8LkpExM4X5l7JJ8CzAjL92wE2Iw=w400-h231" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Reconec que soc de les persones que escolten amb atenció el discurs del rei la nit de Nadal. És un vici que tinc. No crec que siguem molts els que ho fem. Supose que alguns -pocs- monàrquics viscerals, dels qui pensen que realment el personatge aquest no és una persona com les altres i, per tant, està molt justificat que tinga privilegis per dret de naixement (jo tinc un amic així, vos ho jure, desconec amb quant de sinceritat i amb quant de posat), i després alguns -potser uns pocs més- republicans als quals ens encanta apurar fins al final el got de verí de sang blava.</p><p style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Per això que puc dir amb coneixement de causa que no crec que siga exactament un discurs buit. Significa el que significa i això ho fa amb intensitat. D'una banda, totes eixes referències que mai manquen...</p><p style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/66332/els-punyets-del-rei">ACÍ</a></p><p style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I comentari en vídeo ací:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/hgF7eV1ZGbw" width="320" youtube-src-id="hgF7eV1ZGbw"></iframe></div><br /><p style="background-repeat: no-repeat no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-90401766813910418332021-12-22T11:41:00.002+01:002021-12-22T11:41:17.291+01:00Pedres en la motxilla<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhF4ieSPxmMq1vC1iNeJ-TE5gNtl0NNVQTka6nROiGdkQhXFVs5-yE79cOFJvKogzEpCviy4sevTHx-4iKKHIQ8ezjVig6IRvLJuaQleSScQY4hbFgLmBlHaGXR0NhWyyiDmJm8QKr_Aw-v8YrKRvJVY53nINqkAd5gL4EYN4x4PR23SoW3G8dpo_NknA=s1200" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhF4ieSPxmMq1vC1iNeJ-TE5gNtl0NNVQTka6nROiGdkQhXFVs5-yE79cOFJvKogzEpCviy4sevTHx-4iKKHIQ8ezjVig6IRvLJuaQleSScQY4hbFgLmBlHaGXR0NhWyyiDmJm8QKr_Aw-v8YrKRvJVY53nINqkAd5gL4EYN4x4PR23SoW3G8dpo_NknA=w400-h225" width="400" /></a></div><br /><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Diu Pablo Casado que a Catalunya els xiquets que no parlen català no poden anar al bany a l'escola i que els professors i professores els posen pedres en les motxilles. Són bestieses tan grans que fan riure i en efecte crec que estes paraules són alhora símptoma clar de dues coses, una d'elles molt divertida, l'altra no massa.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">D'una banda, mostra clarament i amb poc lloc per al dubte la manca absoluta d'intel·ligència de Pablo Casado: una combinació del procés de selecció inversa a la política espanyola i dels endolls clientelars de l'oligarquia. Els graus i els màsters te'ls poden regalar, però el que hauries d'haver aprés no es pot adquirir sense esforç i unes mínimes capacitats, així que al remat Pablo Casado és el que sembla: un trompellot amb pocs llums i molta supèrbia. I molt fatxa. Els seus excessos verbals, en tant que palesen eixes qualitats, fan riure.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">El que no fa riure és l'altra cosa que se'n desprén.... </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">L'article complet es pot llegir </span><a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/66160/pedres-en-la-motxilla" style="text-align: left;">ACÍ</a></div><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">I ací el comentari setmanal en vídeo:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/0xSepLDu2Ps" width="320" youtube-src-id="0xSepLDu2Ps"></iframe></div><div><br /></div><div><br /></div>Que aquesta setmana per problemes tècnics m'ha quedat en dues parts:<div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/AoZc-4b4uVs" width="320" youtube-src-id="AoZc-4b4uVs"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;"><br /></p></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-33654574357241800312021-12-15T13:58:00.003+01:002021-12-15T13:58:43.841+01:00Que torne el rei emèrit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi58AXc4J06gCh2c1-iB0oVxbT1J-kbDtThlJ7eIZkvz7WMti9nUETqiycnTTSXX_5FK47toZUxtEztYhwKPkfl77U_kx8m-PhD1IfWf1_VtoQr9Y4LjjS7UZfgyyf38BbDAUgwvQ-AVtUtbgT0dV2l_PNz36jA2LBE0aK-SriElJRaJ3ISiHcdn65JBw=s1024" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi58AXc4J06gCh2c1-iB0oVxbT1J-kbDtThlJ7eIZkvz7WMti9nUETqiycnTTSXX_5FK47toZUxtEztYhwKPkfl77U_kx8m-PhD1IfWf1_VtoQr9Y4LjjS7UZfgyyf38BbDAUgwvQ-AVtUtbgT0dV2l_PNz36jA2LBE0aK-SriElJRaJ3ISiHcdn65JBw=w400-h266" width="400" /></a></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Llig en un tuit que la Guàrdia Civil continua anomenant «bandolers» els guerrillers antifeixistes i es vanta de les caceres humanes que llançava contra ells. He escrit moltes vegades que cal no perdre la capacitat d'indignació. Si ho fem, arribarem a una mena d’anestèsia i aleshores tot ens tindrà igual perquè tot ho haurem deixat per impossible.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">És evident que transitar de la llei a la llei no implica cap trencament, i la contigüitat dels poders genera complicitats i identificacions retrospectives. Per això, u pot ser condemnat per fer acudits sobre Carrero Blanco. Per això, els resistents contra el feixisme són bandolers en lloc d’herois. La continuïtat del lèxic és continuïtat de perspectiva. Per això és tan insultant i fa tanta ràbia i tanta pena que vagen amb la bandera <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">rojigualda</em> per davant a fer homenatges a Mauthausen. Els que allí van caure, els que lluitaven als maquis, els i les qui els ajudaren des dels pobles són homes i dones valentes, soldats d’una pàtria que ja no existeix. No ens enganyem. La democràcia borbònica no es va construir sobre cap herència republicana. Cap. La democràcia borbònica és en massa coses una continuació del franquisme per altres mitjans. La guàrdia civil del cas Almeria, de Tejero i de la caserna d’Intxaurrondo n'és una. I en aquest moment de la història ni tan sols s’amaguen.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Es comenta que potser en qualsevol moment el rei emèrit torne a Espanya... </p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet pot llegir-se <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/65984/que-torne-el-rei-emerit">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I un vídeo amb comentaris sobre el tema de l'article pot trobar-se ací:</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/9Bgvk1O0lhM" width="320" youtube-src-id="9Bgvk1O0lhM"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-83464395857314818252021-12-07T19:53:00.004+01:002021-12-07T19:53:49.512+01:00La cua dels egoistes<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOFuxoGu_hWNAe4dlMsR82h2gw0jkelK5iczIVnBgjSueuQm_8ti_Y5u5qFXw8Sb7ncpHz3_35mFwCRdyL5ZnmHiRLJeBmigVKVDE_Y8Z91al6cNYxAIXtw_VOipBW4EUuUPMS7bH5GzUF/s930/espanoles-magufos-pseudociencia-virus-laboratorio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="740" data-original-width="930" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOFuxoGu_hWNAe4dlMsR82h2gw0jkelK5iczIVnBgjSueuQm_8ti_Y5u5qFXw8Sb7ncpHz3_35mFwCRdyL5ZnmHiRLJeBmigVKVDE_Y8Z91al6cNYxAIXtw_VOipBW4EUuUPMS7bH5GzUF/w400-h319/espanoles-magufos-pseudociencia-virus-laboratorio.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Les cues de gent per vacunar-se en l'últim moment i poder aconseguir el seu certificat Covid m'han semblat un espectacle lamentable de difícil qualificació. Sembla que tractar de fer la societat més resistent al virus mitjançant la vacunació massiva no va ser un motiu suficient per vacunar-se, però la possibilitat de no poder anar al bar o perdre's el sopar d'empresa ha fet que totes les seues teories conspiranoiques i altres raonaments alambinats i retorçuts per no vacunar-se han caigut d'un sol colp. O els microxips eixos que diuen que ens han injectat amb les vacunes no eren per a tant, o en realitat la seua convicció en els seus propis deliris eren tan fràgil com el seu trellat.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">En general l'existència mateixa dels antivacunes és un fet que em resulta difícil d'entendre i més encara de prendre amb paciència...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet el podeu trobar <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/65855/la-cua-dels-egoistes">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I ací un vídeo amb comentaris al voltant de l'article:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/2lYfqbfVHQQ" width="320" youtube-src-id="2lYfqbfVHQQ"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p></div><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-22616472410029227392021-12-01T20:31:00.003+01:002021-12-01T20:31:44.392+01:00Què va ser de l'Espanya plural?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzCp5Q7hcCBHZEtv1O-WIH2UQyzxfGZS9RawJJxWaDj1NBY9QsWYfeUpMGlAI0n36tFEy_7bRkVgRaRKw1AQo8imyj8ZP8Mma8BGrXAHNjU-6ZjOwOwi0cIJHLDcQY_moGBXEuM1ScHXUh/s275/Unknown-7.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzCp5Q7hcCBHZEtv1O-WIH2UQyzxfGZS9RawJJxWaDj1NBY9QsWYfeUpMGlAI0n36tFEy_7bRkVgRaRKw1AQo8imyj8ZP8Mma8BGrXAHNjU-6ZjOwOwi0cIJHLDcQY_moGBXEuM1ScHXUh/w400-h266/Unknown-7.jpeg" width="400" /></a></div><br /><p><br /></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><span style="background-color: transparent;"> </span>Els atacs i menyspreus cap a la nostra llengua han sigut constants durant la darrera setmana, des d’allò més anecdòtic a situacions vertaderament greus. Així, sense esforçar-me massa, recorde el tuit que es va fer viral del periodista Emilio Doménech mostrant una vegada més com hi ha un tipus de valencià que quan passa per Madrid se sent obligat a sobreactuar perquè no el prenguen per un separatista perillós i abans que cante el gall nega la seua llengua i la seua identitat tres vegades i les que facen falta. Recorde també uns suposats humoristes a Ràdio Nacional d’Espanya partint-se de riure de pensar que els títols de populars sèries de Netflix pugueren traduir-se a qualsevol llengua que no siga el castellà. Excepte que pensen que <em style="background-color: transparent; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">El juego del calamar</em> és una série espanyola i que aquest és el seu títol original, les seues rialles només es poden entendre com una naturalització de la minorització i de la diglòssia. Les altres llengues de l’estat són coses de <em style="background-color: transparent; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">paletos</em> que fan riure quan s’atreveixen a nomenar les coses serioses i del gran món. Recorde el Tribunal Suprem carregant-se amb cura la llei que crea l’Oficina de Drets Lingüístic situant una vegada més les togues per damunt dels vots a l’hora de legislar i impedint que es puguen defensar els drets dels valencianoparlants. Recorde Pablo Casado que, després de la seua missa de la setmana passada, ha trobat temps per parlar del mític i fictici metge, de Lleó en aquest cas, que vol treballar a Catalunya però no pot perquè no parla català mentre que a l’inrevés sí.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Són coses tan reiterades que donen ganes de no comentar-les, però si no les comentem d’alguna manera les normalitzem. No cal perdre la nostra capacitat d’escàndol.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Per començar em sorprén eixa mena de convicció sobreactuada que el valencià és una llengua absolutament incomprensible per a qualsevol parlant d’una altra llengua romanç en contacte amb ella com és el castellà. És com una mena de reivindicació del dret a la ignorància...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article sencer es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/65668/que-va-ser-de-lespanya-plural">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I un vídeo amb comentari ací:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/pkEPTL-UfHI" width="320" youtube-src-id="pkEPTL-UfHI"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7840914244720913988.post-2668895873438662882021-11-23T23:15:00.002+01:002021-11-23T23:15:18.207+01:00Pablo Casado va a misa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXh_aLsmMW_ZFQQ0F_miSm9ZrB027TLfU0xzNLNTonnpPxFLwOuVbcMWucxbDjDi5TRDouOVU4pTlrZrL6PS4bC2NJyDWysLQ0lcrNVclX7Psy2wzpCkNO5CtYfmk3t8BycwAbkvmSTkQI/s948/619aad04e82f1.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="948" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXh_aLsmMW_ZFQQ0F_miSm9ZrB027TLfU0xzNLNTonnpPxFLwOuVbcMWucxbDjDi5TRDouOVU4pTlrZrL6PS4bC2NJyDWysLQ0lcrNVclX7Psy2wzpCkNO5CtYfmk3t8BycwAbkvmSTkQI/w400-h196/619aad04e82f1.jpeg" width="400" /></a></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Reconec que quan vaig veure un tuit que deia que Pablo Casado havia anat a una missa en sufragi per Franco pensava que era una <em style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit;">fake news</em>. No perquè no li pegue, perquè encaixa perfectament en la història del seu partit i perquè ells memòria històrica en tenen molta. No s'obliden que la guerra la van guanyar els seus i faran el que siga per garantir impunitats i herències rebudes. A més, crec que per a una part del seu electorat seria un gest de valor i coherència.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Però, vaja, pensava que no podria ser tan borinot, perquè eixes coses a la resta d'Europa no estan massa ben vistes i perquè després és una mica complicat parlar de centre liberal i eixes coses que diuen buidant de contingut qualsevol paraula que se'ls pose a tret. I sí, ho ha sigut. Ha anat a una missa en sufragi a Franco, i s'ha fet una foto amb un xicot a l'eixida per immortalitzar el moment. El que ja m'ha acabat de fascinar ha sigut la justificació que ha donat el partit. Diu que no ho sabia, que va anar precisament a eixa missa per casualitat.</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px;">Supose que la borinotada passarà desapercebuda...</p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">L'article complet es pot llegir <a href="https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/65505/pablo-casado-va-a-missa">ACÍ</a></p><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;">I el vídeo comentari ací:</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/36DdK2FqNpI" width="320" youtube-src-id="36DdK2FqNpI"></iframe></div><br /><p style="background-color: white; background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "IBM Plex Sans", serif; font-size: 18px; line-height: 1.625rem; margin-bottom: 15px; margin-top: 0px; text-align: center;"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0