Què vos passa, valencians?
Doncs un AVE per ta casa
Col.loqui entre Vicent el delegat de protocol i presentacions de
la falla del Congrés i Pasqualet, un fallero de quota
-Vicent, què tens que estàs tan queferòs?
-Ai, Pasqualet, que estic ací pegant-li
voltes a un embolic, i no li trobe eixida.
-A veure, Vicent, quin és el problema?
Conta'm a veure si et puc tirar una mà.
-No sé, Pasqualet. No sé. És un problema
irresoluble. Esgotat estic.
-Bah, segur que no. Un faller de soca, que
ha fet incontables apropòsits i ha sigut mantenidor i tot segur que té idees
per a parar un AVE.
-Pues mira, en el AVE té alguna cosa a
veure.
-Ui mare, que si el tema té a veure amb
qüestions de ponent estem apanyats. Ahí sí que no crec que puga ajudar-te.
-De ponent més o menys. El que es tracta
és de portar llevant al ponent, mai millor dit, perquè ells són molt de dir-nos
Levante.
-A FITUR o alguna cosa així?
-Més o menys. Veuràs: és que hem tornat a
traure representació al parlament, i esta setmana es constitueix el congrés, i
com que ja han fet de tot, i saben que jo sóc molt de saraos fallers, puix
m'han encomanat a mí a veure si se m'acudeix alguna cosa. I no hi ha manera,
tu.
-Però això per a tu està fet! Per què no
van per exemple cada diputat amb una taronja recintant versos de Llorente?
"Vora el Barranc dels Algadins? Això sempre funciona. I pots posar dins de
les taronges missatges com en les galetes xineses. Poden ser versos de poetes
valencians: de Vicent Andrés Estellés i d'Ampar Cabrera, això sí, per a no
ferir susceptibilitats?
-Vols dir? Tu creus que ací també farien
votació els del PP per obligar-nos a incloure versets amb les Normes del Puig
en les taronges? No m'extranyaria.
-A què és una idea resultona?
-Resultona sí. Però ja va fer Lisondo algo
paregut.
-Sí. Això sí.
-Tu veus? És que està tot inventat. Amb
una xaranga ja hem anat també.
-Sí. No és cosa fàcil, no.
-Clar. Hem d'innovar. Hem de fer alguna
cosa que mai s'haja vist a Madrid i que al mateix temps siga una expressió
vertadera de la nostra personalitat com a poble.
-El nostre poble té moltes personalitats
en realitat. I si entren amb sobres i ulleres de sol i cantant mil dos mil tres
mil quatre mil amb la tonadeta de la loteria nacional?
-Això ja se m'havia acudit. Però ara no és
políticament correcte ja parlar de corrupció. Es podria prendre com una falta
de respecte a Santa Rita Màrtir i Pròcer que en glòria estiga.
-Ui sí, calla, tens raó.
-Veus? No hi ha res que fer. Crec que vaig
a dir que no puc. Em rendisc. És humanament impossible.
-Xé, Vicent, això mai. Sempre pots tornar
als clàssics. Jo crec que açò se soluciona amb una traca ben llarga.
-Saps? Crec que no està mal pensat. Una
traca correguda des de la plaça de la Mare de Déu al Quilómetro Cero passant per tota la Autovia de Madrid!
-Sí. I un altra simultània per les vies de
l'Ave!
-Sí!!. I després del tetratrèmol podem
cremar una falla a les portes del Congrés del Diputats. Una falla ben bonica.
Molt artística! Que represente el corredor mediterrani! Segur que als
madrilenys els encanta veure'l cremar!!
-Què bona idea! Només falta Fallera Major!
-Molt bona idea! Ja està! ja ho tinc!
Vestim a Mònica de fallera, i amb ella el Baldo vestit amb saragüells estil
Monleón!!
-Siii! I poden entrar cantant
"Orxatera valenciana".
-No home no. Podem innovar! Ja ho tinc!
Podem renovar la lletra. Què et sembla "Cassallera valenciana"?
-Genial, Vicent! I pot fer una versió
Bajoqueta Rock!
-Sí!!! Pues ja està!! Ja ho tenim! Moltes
gràcies, Pasqualet!
-De res, Vicent!
-D'esta sí que se van a enterar a Madrid
de qui som els valencians!
-I del que ens passa
-I tant que sí, Pasqualet. I tant que sí!
No hay comentarios:
Publicar un comentario