Indignació lèxica

Aquest relat va ser publicat originalment al Llibret de la Falla La Malva d'Alzira, el seu Tro d'Avís del 2018

"El que no es pot tolerar és que continueu catalanitzant la falla d'esta manera", va dir amb vehemència, però tractant que la seua indignació no impedira que la queixa sonara amb claredat. "Si mon pare alçara el cap es tornaria a morir de la vergonya, que gasteu unes paraules que això no ho ha dit mai ningú. Ací parlem el valencià del poble!". En dir això gesticulava amb la mà dreta i el dit índex estés. "El valencià del poble!". Una remor recorria les taules, entre les corfes de cacaus i tramussos. Alguns assentien amb molta gravetat. Altres -els més joves- no sabien ben bé què passava, encara que podia distingir-se també algun somriure burleta.

El president em mirava sense acabar d'entendre. "Què has fet esta vegada? Ja me l'has tornat a liar!" vaig llegir en els seus llavis. A mi m'havia sorprés aquell discurs abrandat i llegia una i altra vegada el tríptic de la setmana cultural que acabàvem de repartir buscant la paraula precisa que havia desencadenat aquella catilinària, però no podia trobar-la, de manera que simplement vaig aixecar els muscles.

"Però a que et refereixes, Amparito? Què és el que no s'enten?", va preguntar per fi el president quan una pausa per prendre aire li ho va permetre. La resposta va ser contundent: "Quina barra teniu! i encara ho preguntes! Què possa ací, eh? Què posa?", cridà mentre amb una mà agafava el tríptic i amb l'altra l'assenyalava, o millor el colpejava. "Cloenda i paelles en la plaça! Cloenda!! Què és cloenda! Això és català! En esta falla no hi ha cloendes. En valencià tota la vida del senyor s'ha dit "concurs!".

La foto l'he treta de www.elseisdoble.com