Pedres en la motxilla

 

Diu Pablo Casado que a Catalunya els xiquets que no parlen català no poden anar al bany a l'escola i que els professors i professores els posen pedres en les motxilles. Són bestieses tan grans que fan riure i en efecte crec que estes paraules són alhora símptoma clar de dues coses, una d'elles molt divertida, l'altra no massa.

D'una banda, mostra clarament i amb poc lloc per al dubte la manca absoluta d'intel·ligència de Pablo Casado: una combinació del procés de selecció inversa a la política espanyola i dels endolls clientelars de l'oligarquia. Els graus i els màsters te'ls poden regalar, però el que hauries d'haver aprés no es pot adquirir sense esforç i unes mínimes capacitats, així que al remat Pablo Casado és el que sembla: un trompellot amb pocs llums i molta supèrbia. I molt fatxa. Els seus excessos verbals, en tant que palesen eixes qualitats, fan riure.

El que no fa riure és l'altra cosa que se'n desprén.... 

L'article complet es pot llegir ACÍ

I ací el comentari setmanal en vídeo:

Que aquesta setmana per problemes tècnics m'ha quedat en dues parts:

Pablo Casado va a misa

Reconec que quan vaig veure un tuit que deia que Pablo Casado havia anat a una missa en sufragi per Franco pensava que era una fake news. No perquè no li pegue, perquè encaixa perfectament en la història del seu partit i perquè ells memòria històrica en tenen molta. No s'obliden que la guerra la van guanyar els seus i faran el que siga per garantir impunitats i herències rebudes. A més, crec que per a una part del seu electorat seria un gest de valor i coherència.

Però, vaja, pensava que no podria ser tan borinot, perquè eixes coses a la resta d'Europa no estan massa ben vistes i perquè després és una mica complicat parlar de centre liberal i eixes coses que diuen buidant de contingut qualsevol paraula que se'ls pose a tret. I sí, ho ha sigut. Ha anat a una missa en sufragi a Franco, i s'ha fet una foto amb un xicot a l'eixida per immortalitzar el moment. El que ja m'ha acabat de fascinar ha sigut la justificació que ha donat el partit. Diu que no ho sabia, que va anar precisament a eixa missa per casualitat.

Supose que la borinotada passarà desapercebuda...

L'article complet es pot llegir ACÍ

I el vídeo comentari ací:

De preparat a Catifeta

Reconec que no m’ho veia vindre. Per una banda, Pablo Casado llançant hate contra el president de la CEOE i contra els bisbes; per l'altra, el president dels empresaris espanyols rebent assetjament a les xarxes per haver dit que benviguts siguen els indults si redueixen la tensió; i, encara per una altra, i això sí que és la bomba, la ultradreta espanyola, els de V.E.R.D.E i totes eixes ximpleries, fotent-li canya al Preparat i fins i tot posant-li un malnom graciós: Felpudo VI.

I com que no m’ho veia vindre, ja no sé ni què dir no siga cosa que esta columna faça el ridícul en un parell de mesos. Les coses semblen passar a velocitat de vertígen i el mercat de les fílies i les fòbies és més volàtil que mai.

De tota manera, m’atrevisc a fer alguns xicotets apunts conjecturals: crec que la dreta espanyola està en plena desorientació, per no dir descomposició. El seu discurs bel·ligerant, les seues crides a sotmetre a sang i foc Catalunya van massa lluny fins i tot per a gent tan poc sospitosa d’esquerranisme o dèries independentistes com alguns empresaris i els bisbes. Els uns volen estabilitat per poder vendre coses i continuar explotant el personal de manera ordenada; els altres tenen també bisbes catalans que saben que entre la mainada indepe hi ha molts feligresos i gent de comunió setmanal i cumbaià en diverses tonalitats. I més encara...

(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

I la versió en àudio la trobareu ací:

La llibertat d'expressió: eixe privilegi dels feixistes

-->

Text de la columna Va com va emesa a Ràdio Gandia el 27 de novembre de 2018
L'àudio es pot escoltar ací

    Llig al diari que l'humorista Dani Mateo va haver de presentar-se davant un jutjat per un sketch -el guió del qual no era seu- que precisament parodiava la sacralització de la bandera constitucional en estos temps de patriotisme espanyol i monàrquic desfermat. Ja vaig parlar a un Vacomva sobre els atacs que estava rebent la llibertat d'expressió a Espanya amb ocasió de la marxa del raper Valtonyc a l'exili per no haver d'acabar en presó. I des d'aleshores les coses no han fet més que empitjorar. I no s'enganyem, els que pateixen les restriccion són sempre els mateixos. I no vaig a invocar les habituals brabuconades de legionari de Jiménez Losantos, que igual amenaça a Alemanya amb posar bombes en cafeteries que insulta a qui ha denunciat a un ultradretà que planejava atemptar contra el president del govern, perquè és constant: franquistes manifestant-se i cantant el "Cara al sol" pels carrers de Madrid -i de València-, personatges eixint en els mitjans enaltint Franco o defensant programes electorals que inclouen la deportació massiva de persones, Espanya 2000 anunciant nous boicots a obres de teatre, o fins i tot l'altre dia el portaveu de la Conferència Episcopal, afirmant tranquil.lament com si fos una obvietat que els homosexuals no són "enteramente varones".

Evidentment cap d'estos personatges tindrà cap problema legal. Continuaran gaudint de tolerància quan no d'una campanya  no sé si innocent per blanquejar el feixisme pur i dur, mentre Dani Mateo, un còmic, compareix davant d'un jutjat, però també mentre tots i totes els que ens considerem d'esquerres, els qui volem un món més just i més solidari i més lliure, hem de pensar-nos dues vegades què escrivim en les xarxes socials.

Mentres tant també, Pablo Casado, no només no tindrà cap problema per haver fet un discurs ple d'etnocentrisme i xenofòbia, sinó que es permetrà, ell que està al capdavant d'un partir condemnat com a tal per corrupció, fundat per un ex-ministre de Franco i incapaç de condemnar el franquisme, des de la supèrbia que li dona la seua condició de pícar multititulat, de demanar la ilegalització dels partits comunistes i independentistes.

Són tristos estos temps. I molt preocupants. I cal que la societat civil reaccione, que es deixe de veure normal el discurs feixista de l'odi, la xenofòbia, l'enaltiment del franquisme, la persecució i la criminalització del dissident o de qui exerceix la protesta pacífica perquè en cas contrari la involució ens pot dur als temps del tardofranquisme, o pitjor encara, sense una societat civil capaç d'alçar la veu en defensa dels drets fonamentals. Va com va. I hem d'aconseguir que vaja d'una altra manera.

La foto l'he treta de publico.es