De preparat a Catifeta

Reconec que no m’ho veia vindre. Per una banda, Pablo Casado llançant hate contra el president de la CEOE i contra els bisbes; per l'altra, el president dels empresaris espanyols rebent assetjament a les xarxes per haver dit que benviguts siguen els indults si redueixen la tensió; i, encara per una altra, i això sí que és la bomba, la ultradreta espanyola, els de V.E.R.D.E i totes eixes ximpleries, fotent-li canya al Preparat i fins i tot posant-li un malnom graciós: Felpudo VI.

I com que no m’ho veia vindre, ja no sé ni què dir no siga cosa que esta columna faça el ridícul en un parell de mesos. Les coses semblen passar a velocitat de vertígen i el mercat de les fílies i les fòbies és més volàtil que mai.

De tota manera, m’atrevisc a fer alguns xicotets apunts conjecturals: crec que la dreta espanyola està en plena desorientació, per no dir descomposició. El seu discurs bel·ligerant, les seues crides a sotmetre a sang i foc Catalunya van massa lluny fins i tot per a gent tan poc sospitosa d’esquerranisme o dèries independentistes com alguns empresaris i els bisbes. Els uns volen estabilitat per poder vendre coses i continuar explotant el personal de manera ordenada; els altres tenen també bisbes catalans que saben que entre la mainada indepe hi ha molts feligresos i gent de comunió setmanal i cumbaià en diverses tonalitats. I més encara...

(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

I la versió en àudio la trobareu ací:

Abusos policials a una democràcia “madura i solvent”

 

Un dissabte de febrer de 2021 a l’Estat Espanyol: dos policies han apallisat un home als carrers de Linares, a Jaén, davant la mirada impotent de la seua filla de catorze anys, que encara ha rebut algun colp dels agressors. Eixa nit els antiavalots carreguen durament contra els manifestants que protesten contra l’agressió i arriben a disparar amb foc real. Mentres tant, a Catalunya, el raper Pablo Hasel continua esperant que vinga la policia per dur-lo a presó per les lletres de les seues cançons. Si algun s’atreveix a assenyalar les mancances de la nostra democràcia una bona part dels partits polítics i dels medis de comunicació estatals mostren sobreactuadament el seu escandol. Encara cueja la darrera polèmica en aquest sentit. Tracten d’expulsar a la marginalitat mediàtica el que no és ni molt menys marginal a la societat. En un altre nivell de realitat, la Princesa d’Astúries, la Preparadeta, ha triat institut de luxe. És febrer de pandèmia en la Segona Restauració.

 

A més d’aquesta panoràmica general voldria fer un parell de reflexions... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

I la versió en àudio la trobareu ací:

Compte amb el que canteu sobre l'emèrit

Fa pocs dies coneguérem que el raper Pablo Hasel hauria d’entrar en presó, i realment em sembla una notícia molt preocupant. Més encara perquè un dels delictes pels quals se li ha condemnat és “injúries a la corona”. Resulta prou irònic que el rei no puga ésser jutjat faça el que faça i si a algú se li calfa la boca rapejant pot acabar en presó enviat directament ni més ni menys que per l’Audiencia Nacional. Seria fins i tot graciós si no fes por.

 

Fa unes setmanes tinguérem un interessant i gairebé surrealista debat sobre el concepte d’exili i sobre si els exiliats catalans són o no comparables als exiliats després de la Guerra Civil. Les circumstàncies històriques són diferents, i res és comparable a la fugida desesperada carretera amunt amb un dictador genocida a les esquenes dels darrers dies de la guerra civil, però el que està ben clar és que els polítics catalans estan acusats per l’Estat Espanyol de delictes pels quals no poden ser extraditats pels tribunals d’altres països europeus. Ja ha hagut diverses sentències al respecte. Amb la qual cosa podem parlar tranquil·lament sobre les condicions del seu exili i sobre si Carles Puigdemont és un venedor de fum i un mal jugador de truc que s’arrisca massa quan va de farol. Podem. Però que és un exiliat és un exiliat. I que això fa que els condemnats pels mateixos delictes tinguen prou pinta de presos polítics també és veritat.

Però hui voldria fer esment a un altre exiliat, el raper Valtonyc....

(L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

I la versió en àudio la trobareu ací: