Pablo Casado va a misa

Reconec que quan vaig veure un tuit que deia que Pablo Casado havia anat a una missa en sufragi per Franco pensava que era una fake news. No perquè no li pegue, perquè encaixa perfectament en la història del seu partit i perquè ells memòria històrica en tenen molta. No s'obliden que la guerra la van guanyar els seus i faran el que siga per garantir impunitats i herències rebudes. A més, crec que per a una part del seu electorat seria un gest de valor i coherència.

Però, vaja, pensava que no podria ser tan borinot, perquè eixes coses a la resta d'Europa no estan massa ben vistes i perquè després és una mica complicat parlar de centre liberal i eixes coses que diuen buidant de contingut qualsevol paraula que se'ls pose a tret. I sí, ho ha sigut. Ha anat a una missa en sufragi a Franco, i s'ha fet una foto amb un xicot a l'eixida per immortalitzar el moment. El que ja m'ha acabat de fascinar ha sigut la justificació que ha donat el partit. Diu que no ho sabia, que va anar precisament a eixa missa per casualitat.

Supose que la borinotada passarà desapercebuda...

L'article complet es pot llegir ACÍ

I el vídeo comentari ací:

Austeritat, espolis i un sil·logisme

Llig en una crònica de Paola Ovelleiro a eldiario.es que la família Franco està buidant el Pazo de Meirás abans de lliurar-lo. I no és una mudança qualsevol: estem parlant de cinquanta camions carregats d’obres d’art, moltes d’elles d’un valor patrimonial incalculable, perquè literalment no es pot mesurar en diners, entre elles ni més ni menys que dues figures d’apòstols que estaven originalment al Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago. És curiós com la propaganda oficial del franquisme sempre representava Franco com un home sobri, un dur militar de costums quasi espartanes, mentres ell i la seua estimada esposa es dedicaven al saqueig desfermat per just dret de conquesta, que haguera dit Felip V. La història de com el Pazo de Meirás va acabar en les seues mans és exemplar, amb la seua barreja d’adulació, coacció i por. Hui els descendents del dictador genocida no només no s’avergonyeixen del seu cognom sinó que continuen gaudint dels productes de l’espoli. I no són els únics, és ben sabut: moltes fortunes actuals de gent elegantíssima i benpensant tenen el seu origen en espolis de postguerra, com entre tantes altres coses ens va contar tan bé Rafael Chirbes.

 Llig també estos dies que el Campetxano anava repartint targetes black amb la família...

 (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)

I la versió en àudio la trobareu ací: