Seguir i seguir així

Text de la meua columna Va com va del 17 de desembre de 2019

L'altre dia, al Centre de Gandia de la Universitat de València, al Tossal, mentre parlava amb Sergi sobre alguna qüestió d'intendència, se'm va acostar una dona. "Tu parles per la ràdio, veritat? Els dimarts?" Jo li ho vaig confirmar. "Ho sabia", va dir. "T'he conegut la veu". Digué que m'escoltava cada setmana. I sembla veritat perquè recordava, per exemple, que la meua filla va ser la fallera major infantil de la meua falla el març passat. També em va dir que seguira així. No sap com d'importants per a mi van ser eixes paraules. Que seguira així.

Eixe dia vaig sentir la màgia de la ràdio. Els i les oients desconeguts i desconegudes que esteu ahí ara mateix sentint-me, estant d'acord, (o no) es materialitzaren de sobte, i em va sembla preciós i oportú. Cada setmana llance una botella al mar amb les meues reflexions. La llance a la entranyable comunitat de Gandia i la Safor i eixe dia vaig tindre la prova irrefutable que la botella arriba a les vostres cases, als vostres treballs, i que així, jo mateix, tenaç llançador de botelles, forme part d'aquesta comunitat, del paisatge sonor gandià i saforenc. I em sembla bonic, i emocionant, aquesta tardor que ha fet deu anys que vaig començar a donar classe a Gandia, ignorant encara de totes les coses bones que m'anava a donar.

Aquest Va com va vull dedicar-li-lo a aquella oient concreta. Per donar-li les gràcies, per estar, per sentir-me i per recordar-me quant val la pena aquest raconet fet de paraules. I per dir-li que sí, que cada paraula que dic en aquesta columna la pense de veritat, i que això precisament és el que els hi dona legitimitat. No soc objectiu, clar, ningú ho és del tot, però tracte de parlar amb honestedat intelectual i amb sinceritat. I sí, per tu, oient d'aquell dia a la Universitat, per vosaltres, seguiré així.