M'han comunicat que
Ràdio Gandia no tornarà a emetre la meua columna Va com va. Ha estat una experiència bonica. Precisament en el darrer lliurament, el que feia 103, deia que em sentia com un tenaç llançador
de botelles amb misatges als seu interior que buscaven receptors, còmplices o
crítics. Però ho va escriure Mario Benedetti en un poema que parlava d'això, de
botelles amb missatges: "el mar es un azar", i dóna sorpreses, i no
accepta totes les botelles. Ja no llançaré cap botella més a través de les ones
de Ràdio Gandia.
Vaig començar a l'octubre de 2017 gràcies
a Puri Naya, que va pensar en mi per fer una columna d'opinió setmanal, amb
total llibertat. I així ho vaig fer. Vaig escriure del que m'abellia i en el to
que m'abellia. I durant molts mesos, moltes setmanes, em vaig sentir reconegut
i recolzat.
Últimament les coses havien canviat, i no
puc dir que m'haja sorprés l'eliminació de la secció. Se m'havien donat una
série d'instruccions sobre temes que no havia de tractar. Bàsicament es volia
que no parlara de política. I clar, una secció que es titola Va com va i no parla de política no té
massa sentit. Especialment en els temps convulsos que corren, quan tindre una
tribuna pública i callar vol dir assentir.
El primer avís se'm donà després d'aquesta columna. Després vaig decidir passar a un to críptic i líric, però després de
la repressió a Catalunya arran de la publicació de la sentència del Procés vaig
incloure en l'últim moment una frase alusiva en una columna que parlava de milotxes i de gestos simbòlics: "Pense en Kurdistán, o en Ecuador. O en Catalunya, però
per raons que serien complicades d'explicitar, sembla que no és bona idea
parlar-ne en esta secció". Ahí vaig rebre el segon toc. El tercer el vaig rebre amb ocasió d'aquesta altra. El quart i darrer després d'haver reivindicat ací el poder revulsiu de la
figura mediàtica de Greta Thunberg i la manera com posava en evidència actituds
hipòcrites dels mateixos que s'oposen als carrils bici, destrueixen l'horta o
degraden el servei ferroviari de rodalies. Sembla que parlar d"aquesta
colla d'hipòcrites, de taurons i de depredadors ambientals" va ser massa explícit per a
l'emissora. I, així, just abans de Nadal se'm comunica que la secció no
continuarà al 2020. Va com va. En efecte, així va.
Evidentment si no podia
dir el que pensava, si en una columna d'opinió no podia expressar la meua
opinió raonada i argumentada, amb sinceritat i honestedat intel.lectual, la
secció ja no tenia sentit. I puc dir amb orgull i dignitat que no he dit cap
paraula que no pensara, ni m'he callat res del que he pensat que havia de dir.
I això és al final el més important per als qui expressem opinions de manera
pública.
Han sigut més de dos
anys molts bonics. He complit un somni de xiquet, parlar per la ràdio, tindre
una secció pròpia, i no perdré mai la gratitut pels qui ho van fer possible.
Però com cantava Ovidi, va com va i "a mi m'han dit 'tu calla'".
Doncs haurem de trobar la manera de seguir pensant i de seguir escrivint, de
practicar el vell exercici del lliure pensament. I de no callar. I continuar
llançant, amb persistència, amb tenacitat, amb humiltat però amb fermesa, per
canals potser més modestos però també més lliures, noves botelles al mar.
La foto d'Ovidi Montllor és de Francesc Fàbregas. I l'he treta d'ací:
No hay comentarios:
Publicar un comentario