L'home que pogué governar

Text complet de la columna Va com Va emesa per Ràdio Gandia el dia 24 de setembre de 2019

El dia 30 d'abril, en la columna que vaig dedicar als resultats de les eleccionsgenerals vaig dir, entre altres coses que s'havia "tornat a demostrar queel PSOE només guanya eleccions quan se'n recorda que és d'esquerres". Aquell dia estava molt content. Crec que molta gent ho estava. Ara, cinc mesos després, torne a llegir aquelles línies eufòriques i em fan una mica de vergonya. Donava aquell dia per descomptat que s'arribaria a un pacte entre els partits d'esquerres, com al nostre govern autonòmic, com als ajuntaments de Gandia o València. I pensava -això encara ho pense- que la recuperació del PSOE tenia a veure amb que molts votants l'havien cregut d'esquerres, i l'havien vist com una manera sòlida per evitar que l'anomenat trifachito s'acostara al poder. Pedro Sánchez haguera pogut liderar un govern d'esquerres, acometre reformes socials i donar una eixida valent al conflicte català. Fer sentir incloses i escoltades a moltes persones decebudes d'aquesta democràcia monàrquica. Ha preferit no fer-ho. Li han faltat principis, ideologia, valor i grandesa.

No sé què passarà el 10 de novembre. El que sí sé és que em costa molt creure Pedro Sánchez. Tinc la sensació -ell mateix ho va reconéixer en dir allò de que no podria dormir si hagués pactat amb Podemos- que mai va voler pactar amb la seua esquerra, i que tots els esforços del seu partit van estar més tendents a que semblara que la culpa era dels demés que no a tractar de tancar un acord de govern. Ara tornarem a votar. I qui sap què passarà. El que sí sé és que a mi ningú em va a tornar a convéncer que Pedro Sánchez, o Carmen Calvo, o José Luis Ábalos, o Adriana Lastra, són persones d'esquerra. I em sembla que això que em passa a mi li passa a més gent.

Però en realitat el problema és encara més greu. Perquè sembla que a Espanya, al seu govern central, no pot arribar a governar l'esquerra del PSOE en cap proporció. Sempre passa alguna cosa que ho impedeix. I això és molt preocupant. Sembla clar que la jugada de Pedro Sánchez és repetir les eleccions per acabar pactant amb Ciudadanos, eixos que eren -o són- una pata del trifatxito, amb un discurs neoliberal i nacionalista espanyol que fa feredat...

Però què passa si se repeteixen les eleccions i PSOE i Ciudadanos no sumen. Què passa aleshores? Perquè amb la seua esquerra està clar que no vol pactar... Arribarà per fi la Gran Coalició? Què tal dormiria Pedro Sánchez pactant amb el PP? I si sumen directament les forces de dreta? Dormiria aleshores tranquil? I si tot es queda igual? Què va a passar aleshores? Com s'ix d'esta situació en que té igual el que vote la gent si no s'acomoda a determinat límits que no sé exactament qui imposa? Continuem votant fins a l'infinit? Fins a que isca el que volen que isca? I si no ix? Quina és l'alternativa? Què algú m'ho explique, perquè encara que la història tendisca a repetir-se com a farsa, açò té molt mala pinta i em té molt preocupat.

L'odi va perdre les eleccions, deia jo en abril. Però de vegades sembla que a Espanya l'odi -i els que l'atien- sempre troben la manera d'acabar guanyant.

La foto és de l'agència EFE