-->
La setmana passada em
va impressionar molt la notícia que Joan Cogollos, un home ben conegut a
Gandia, un bon tio, una persona amb sensibilitat social, un lluitador pels
drets de tots i de totes, va haver de presentar-se davant del jutjat acusat ni
més ni menys que d'atemptat contra l'autoritat. Segons l'acusació sembla que
ell, als seus 72 anys i malgrat el seu tarannà pacífic, "abalanzó al agente contra la pared, produciéndole
daños en su hombro y uniformidad". Això faria riure si no fos tan greu.
Joan Cogollos
aquell dia estava protestant pacificament amb els seus companys i companyes de
la PAH contra el desnonament de dues famílies que havien demanat una pròrroga
mentre trobaven una alternativa habitacional social. És a dir, estava lluitant
perquè dues famílies amb quatre fills no es quedaren en el carrer. A la pàgina web de Ràdio Gandia es pot escoltar la seua veu explicant aquell dia el que
havia passat i queixant-se amargament de la força emprada per la policia. Hui
és ell l'acusat d'emprar la violència.
Es tracta d'un
episodi més que demostra la criminalització de la protesta pacífica, de
qualsevol disidència, que estem patint. Sembla que molesta la societat civil
amb nervi, les persones amb les idees clares, consciència de classe i coneiximent
de les eines de l'organització popular i la resistència pacífica com Joan.
Açò a més, és
una nova demostració de les implicacions perverses de l'anomenada llei
Mordassa, la indefensió en que la ciutadania es troba davant possibles abusos
de les forces de seguretat. Que ningú vigile el vigilant és propi de les
dictadures, així de senzill. I el govern socialista hauria d'haver-la derogat
només guanyar la moció de censura. Em sembla que està comportant-se com un
aprenent de bruix, gaudint des del poder l'entramat legal de caire autoritari
que va teixir el govern de Rajoy.
Em va
impressionar també comprovar a les xarxes socials com els missatges de recolzament
a Joan rebien els insults d'algun troll feixista autoproclamat simpatitzant de
VOX. M'impressionava la crueltat contra Joan, i de retruc contra les persones
desnonades que ell va defensar, m'impressionava l'odi de classe del desclassat,
la identificació amb el poder contra el feble i m'impressionava el sentiment
d'impunitat amb que aquestes persones escampen els seus missatges d'odi.
La resistència
pacífica no és un delicte. Ben al contrari, l'existència de persones com Joan
ens fa lliures a tots i a totes. Per això jo també soc Joan i dic alt i clar
que ja n'hi ha prou de llei mordassa.
La foto de Joan l'he treta de www.levante-emv.com/safor
