La setmana passada vaig veure la versió per a televisió que RTVE va fer el 2005 de La doble historia del doctor Valmyd’Antonio Buero Vallejo. Aquesta obra va ser prohibida a Espanya en 1964 i es va estrenar a Anglaterra quatre anys després. A l’Estat Espanyol es va estrenar en 1976. Buero, molt al límit del possibilisme teatral l’havia situada en un país imaginari però parlava de les tortures policials i de les seues conseqüències psicològiques en els perpetradors i en les seues famílies. És una obra valenta i contundent i val la pena revisitar-la en aquestos temps convulsos que estem vivint. La versió de RTVE és manifestament millorable per motius diversos que no venen ací al cas, però impressiona veure Victoria Rodríguez interpretant amb intensitat i veritat un dels personatges creats pel seu marit.
Però hi ha una altra cosa que personalment em va impressionar molt. El paper protagonista, el torturador assaltat per remordiments quan la seua dona descobreix els detalls del seu treball, estava interpretat per Toni Cantó. Reconec que en algun moment quasi em va fer desistir i que al principi no podia deixar de veure una versió més jove del líder de Ciudadanos al País Valencià. Però pocs minuts més tard ja estava totalment clavat en l’obra i he de dir que la seua actuació em semblà continguda i correcta, un bon treball de construcció del personatge.
En acabar, vaig haver de confessar-me la meua perplexitat. Però, vaja, és el verí del teatre, la seua màgia té també aquest vessant i evidentment si un pot interpretar personatges dolentíssims i després ser un tros de pa, és evident que es pot interpretar la presa de consciència d’un torturador i pocs anys després anar-se’n de la maneta de Rosa Díez i després arribar a Ciudadanos... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
No hay comentarios:
Publicar un comentario