Que Miguel Bosé s’haja convertit en una patètica caricatura d’ell mateix té la seua gràcia. Enteneu-me, al rotllo aquest d’animar la gent perquè es lleve la mascareta que uneix intel·lectuals de tan reconegut prestigi com l’esmentat Bosé i Willy Bárcenas no li trobe punyetera gràcia. No sé on viuen la gentola aquesta que es va manifestar ahir a la plaça Colón de Madrid (no sé que té eixa plaça que hi ha que veure el tipus de manifestacions que atrau) que no coneixen cap sanitari o cap malalt o cap persona del seu entorn ha mort. Ja em sembla difícil. Però en qualsevol cas em sembla d’una gravetat i d’una irresponsabilitat inconcebibles. A més, com és a Madrid troba l’habitual altaveu en els mitjans de Madrid. I com són de bona família i no porten estelades ni republicanes la policia contempla la festa i els deixa escampar tranquil·lament el virus. També ho fa de fet la presidenta madrilenya amb el seu maquiavelisme neoliberal. Supose que com el nom del virus comença per “corona” no s’acaben d’animar a lluitar contra ell.
Però vos deia que el fet que Miguel Bosé, amante bandido, alertador que Don diablo se ha escapado, que tan malament es va portar amb Linda, corazón de seda, s’haja convertit en el líder i referent d’aquesta colla de tronats té gràcia. És com un símbol. Una altra icona de la Cultura de la Transició en caiguda lliure mostrant el que hi havia darrere d’aquell posat de buida modernor lleument progre: Miguel Bosé, com Alejandro Sanz, cortesá del Campetzano i de Guaidó, i ara defensant no sé quins deliris al servei de l’ultradreta; Joaquín Sabina, arribista decadent cantant una versió rimada del aporellos en un carnaval, i el senyor de la bodegiya, company infatigable de nostàlgies amb José María Aznar clarificant el record del seu passat (i els xicotets detalls de calç viva del seu passat) amb l’eloqüència del seu present.
Moltes coses indiquen la decadència de la cultura de la transició, (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
No hay comentarios:
Publicar un comentario