Una setmana després de la fugida / espantada / canvi de residència sense més importància del Campetxano encara no m’he recuperat de l’estupor. I no només pel fet que campetxanament s’haja anat a gaudir tranquil·lament dels xicotets estalvis que ha anat acumulant al llarg dels anys d’inviolabilitat, que això ja s’estava rumorejant des de fa un temps, sinó per com ha sigut, pels detalls i per la participació del govern auto-anomenat el més progressista de la història farcit de republicans asintomàtics, com es diu ara.
La roda de premsa de Pedro Sánchez del mateix dilluns de l’espantada, la del final de curs que diuen, ja havia sigut molt clarificadora. Després d’una hora de rellotge explicant com Espanya és guai, ho té tot control·lat i és una democràcia de les més molones, comença el torn de preguntes, i aleshores la democràcia superguai comença a grinyolar: ... (L'article complet el trobareu a nosaltreslaveu.com fent clic ací)
No hay comentarios:
Publicar un comentario